El professor del Grup de Didàctica de la Imatge i el Patrimoni (DIMPA) de la Universitat Jaume I de Castelló, Enric Ramiro, ha creat una baralla de cartes sobre dones en la història de la Comunitat Valenciana amb el propòsit de visibilitzar i donar a conéixer les seues aportacions en diferents camps professionals dins de l’actual territori de la Comunitat Valenciana. Les il·lustracions i la revisió lingüística han estat realitzades per la jove algemesinenca Mertixell Girbés. El projecte ha vist la llum gràcies a la Mancomunitat de la Ribera Alta que ha tingut la iniciativa d’editar-lo.
54 dones ordenades cronològicament
La investigació s’ha materialitzat en 54 dones ordenades cronològicament està en marxa des de fa més d’una dècada. S’han realitzat búsquedes bibliogràfiques i per Internet, revisant treballs de doctorat, màster o estudis temàtics o monogràfics per èpoques o col·lectius concrets. A més de les aportacions de totes les persones amb les quals s’ha contactat, també s’ha realitzat una recerca amb llibres, calendaris o opuscles de tota mena.
‘Va ser molt complicat quedar-se sols amb el nom de 54 dones valencianes’
«Al final foren tantes les persones i propostes a tindre en compte que el problema es transformà, afortunadament, en com seleccionar tots els noms de valencianes que hi havia», explica el professor Ramiro. S’ha establert un ordre diacrònic que comença amb la singular empresària romna Viria Acte en el segle I en la Valentia romana. De fet, «no hem trobat referències documentals anteriors de dones que habitaren el que hui són terres valencianes perquè hi ha un continu canvi de dominació, cultures, religions i costums sense fronteres definides», comenta l’autor de la baralla.
Dones valencianes
A la llista de les 52 cartes i dos comodins en què «són totes les que estan, però no estan totes les que són» s’ha tingut en compte la distribució geogràfica al llarg del territori valencià repartides en diverses èpoques al llarg de vint segles, així com una distribució entre diferents professions a les què s’ha tingut accés «evitant posar l’accent en les classes més poderoses que són les més presents en la història», comenta el professor Enric Ramiro. Així doncs, s’ha donat presència a personatges singulars de la nostra història amb un marcat caire social com metgesses i comarre, guerrilleres, activistes, poetesses o teixidores entre altres, sense oblidar les figueres més representatives de la reialesa.
Grans referències de l’època
Tenim celebritats com Alarudhia que dominava l’art de la mètrica en llengua àrab, amb una memòria prodigiosa i gran capacitat per a ensenyar; Margarida Borràs, icona del col·lectiu LGTBI; Elionor d’Esparçá, jueva conversa cremada per la Inquisició al costat del seu espòs el metge Lluís Alcanyís; Concepción Alexandre, metgessa ginecòloga i precedent del moviment feminista entre altres. I també, altres figures més recents com Dorotea i Margarida, filles de Joan de Joanes i desconegudes artistes; Rosa Trincares activista a favor del valencià i la dona en el segle XVIII ; mecenes com Eugènia Viñes; cantants com Concha Piquer; compositores compromeses com Matilde Salvador o escriptores com Isabel-Clara Simó.
Personatges femenins de la història
La baralla «aporta dades històriques innegables de personatges femenins de la història valenciana que són significatius i dignes de conéixer-se» i «són persones que han fet aportacions interessants a l’evolució de les terres que hui conformen el País Valencià o destaquen, positivament o negativa, en el transcurs de la nostra història», assegura Ramiro. La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de la Federació d’Escola Valenciana-Entitats per la Llengua, la Fundació Enric Soler, així com de les universitats de la Comunitat Valenciana.
‘Este recurs didàctic està numerat en versió de baralla francesa i espanyola, i amb ell poden fer trucs de màgia’
Les cartes permeten jugar a tots els jocs que possibiliten les cartes franceses i les espanyoles. Per això cada naip té a l’extrem superior de l’esquerra el símbol de la carta espanyola i a l’extrem inferior de l’esquerra, el símbol de la carta francesa. Si s’opta per algun joc de la segona opció es juga amb totes les cartes i si ho es fa per la primera, simplement cal llevar els 10 de la baralla que per això no tenen el símbol espanyol on pertoca.
Noves i no tan noves generacions
A més a més, la baralla es pot usar per fer trucs de matemàgia com s’ofereixen en alguns llibres a l’estil de 50 jocs de Matemàgia automàtics editat per l’Ajuntament de Castelló de la Plana. En altres ocasions, adaptar-los a diferents continguts de totes les matèries escolars i també a qualsevol contingut que interesse. «Tan sols la creativitat o la imaginació poden ser un límit a la porta oberta que ens ofereix este recurs que te com a objectiu principal contribuir a la igualtat de gènere, mostrant referències femenines de la nostra història», assegura Enric Ramiro.
En definitiva, un material imprescindible en el món de l’educació i també en el social, de caire lúdic i transversal que de forma subliminal. A poc a poc, esta baralla ens anirà aproximant al 50% o més d’una història que no hem conegut, realitzada per dones valencianes, on hi ha tant a descobrir, gaudir i investigar.
