Representants d’empreses productores, periodistes, actors, sector audiovisual i treballadors d’À Punt han demanat aquest divendres a Les Corts que la Proposició de llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, presentada per PP i Vox, incloga un pressupost mínim anual per a la cadena, que es fixe en la norma; consolidació i augment de la plantilla; han defensat l’ús del valencià i han qüestionat la falta de participació en els diferents òrgans, la qual cosa obri la porta a la “manipulació”.
Des de la Plataforma d’Associacions d’empreses Productores Audiovisuals de la Comunitat Valenciana, el seu representant, Luis Gosálbez ha reclamat una dotació mínima anual del 0,45 per cent en els pressupostos de la Generalitat per a la cadena; una graella de coproducció pròpia externalitzada, –excloent informatius i esports que han de fer-los personal propi de la casa i compra de producció aliena com a sèries o documentals– amb l'”obligatorietat” de destinar, almenys, el 40% del pressupost anual a la producció de continguts per part de productores independents valencianes.
En aquest cas, proposa una limitació del 20% en la contractació a una mateixa empresa o grup vinculat així com la inclusió d’una fórmula de seguiment per al compliment de la norma, que es podria plasmar a través de la signatura d’un acord marc.
Per part de la Unió de Periodistes, el seu president, Vicent Marco, ha defensat la necessitat de mitjans de comunicació “públics, de qualitat, en valencià i independents dels poders polítics, ben dotats econòmicament” i ha sostingut que la norma suposa “dos passos arrere en totes les reivindicacions de com ha de ser, per lògica, un mitjà de comunicació públic”.
“Ens preocupa que es lleven tots els obstacles a la manipulació partidista, que s’elimine tota referència al valencià com a llengua vehicular, que se suspenga l’oferta pública de treball en marxa, que es deixe la porta oberta a privatitzar els informatius i que no es garantisca el seu finançament, que el paper rellevant del sector audiovisual desaparega en aquesta llei”, ha exposat, i ha defensat que, per a canviar el que s’havia de modificar, no és necessari “arrasar amb tota la resta d’avanços que sí incorporava l’anterior llei”.
Sobre el valencià, el president de la Unió ha indicat que el problema “no és la llengua per a obtenir audiència”. “Els problemes són uns altres i ens resolen privant dels beneficis intrínsicos del bilingüisme a tota la zona castellà parlant en el nostre territori. Esperem que no tornen les llistes de paraules prohibides i el ‘Telefem’ (Teleporqueria)”, ha indicat.
En relació amb els treballadors, ha denunciat que la llei “deixa tiratges” a 800 persones que estaven en un procés de proves selectives en el que era la major oferta pública d’ocupació per al sector en aquest segle. Així, ha indicat que la plantilla “actual continuarà en estat d’interinitat, en una situació d’inestabilitat que dura sis anys”.
Per al fundador i president d’honor d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació), José Ignacio Pastor, és “injustificable” la urgència amb la qual es vol tramitar una norma que ha qualificat de “vergonya” i “bestialidad”, ha criticat l'”atac” al valencià i l'”oblit” a la promoció de la diversitat territorial. “Vergonya, cavallers, vergonya. Retiren la llei”, ha demanat.
Jorge Ballester, secretari de la Comissió de l’Audiovisual de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians, ha demanat que s’incloga en la llei paràmetres que protegisquen la ficció en valencià diferenciada de l’entreteniment o dels continguts en general. “No és cap barbaritat demanar que es blinde el 8% del pressupost total de la cadena per a la ficció, superant en un 2% l’establit per llei estatal que obliga a destinar un 6%, no dels ingressos, sinó del pressupost total de la corporació”, ha dit.
El representant del Clúster de Producció i Serveis de l’Audiovisual Valencià Sergio Gómez ha qualificat de “absolutament rellevant” que hi haja una connexió entre À Punt i el teixit audiovisual valencià. “Les lleis les fan bones; les persones si aconseguim aliances i projectes i si anem tots en una linea pot ser positiva en molts aspectes”, ha sostingut.
TREBALLADORS
En la Comissió també han intervingut Antonio Villareal, representant del Comitè d’empresa d’À Punt i Ana Isabel Santamaría, presidenta del Comitè d’empresa de la CVMC, els qui han reclamat la necessitat de consolidar la plantilla actual, donar estabilitat al personal i evitar la fugida del talent perquè la interinitat no permet confiança als treballadors.
Villareal ha lamentat que segueixen “en la mateixa situació d’inestabilitat”, sense conveni, i creu necessari i “urgent” incrementar una plantilla “que s’ha comprovat insuficient”. Per tant, reclama una dotació pressupostària mínima i incloure també l’equiparació de les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’empreses privades externes amb la plantilla.
En aquesta línia, Santamaría també ha indicat que la falta de personal és un “problema estructural” que afecta a tots els departaments –el jurídic només té dues persones, ha dit–, per la qual cosa les externalizaciones són “imprescindibles”. En aquesta línia, demana donar estabilitat laboral a la plantilla i la necessitat de “un major blindatge normatiu, fins i tot estatutari, considerant que és un sector essencial i que el dret a la informació és garantia de democràcia en la nostra societat”.
“HIPERTRÒFIA LEGISLATIVA”
Des del PP, el diputat José Juan Zaplana ha sostingut que la llei del 2016 “manejava una hipertròfia legislativa tremenda”, que no era “bona” i que s’ha anat modificant tots els anys: “Vuit anys de llei, set anys de modificacions”, amb continus “incompliments” en el pressupost –cap any ha superat el 30%, ha dit–. “Què passa quan s’incompleix una llei? És alguna cosa il·legal? Algú ha anat a la presó? Algú ha presentat la seua dimissió en el govern?”, s’ha preguntat.
El diputat de Vox Joaquín Alés ha defensat durant les seues intervencions que la nova legislació “s’allunya de la hipertròfia legislativa anquilosante que va anar el segell de l’anterior norma”. Sobre l’ús del valencià, ha apuntat que la seua promoció “no hauria de ser incompatible amb una graella que reflectisca de forma més realista la realitat lingüística de tota la Comunitat Valenciana que no és majoritàriament valencià parlant”.
Des de l’oposició, han criticat que el Partit Popular “s’ha rendit totalment als postulats ideològics de l’extrema dreta” amb aquesta norma. Per part de Compromís han intervingut les diputades Maria Josep Amigó i Nathalie Torres, els qui han mantingut “consagrat un model de televisió que ens fa retornar al pitjor moment de Canal 9”, quan “estava absolutament manipulada”, en suprimir “la participació ciutadana i amb un ús del valencià” que està “absolutament desaparegut i ignorat” i amb finançament “sense garantia i en l’aire”.
En la mateixa línia, el PSPV, a través de la diputada Silvia Gómez, ha qualificat la llei de “gran contrareforma legislativa, política i ideològica” que suposa una “involució democràtica que permet l’assalt i el control polític d’À Punt”.
Així, ha mantingut que la norma suposa “l’absolut control polític dels mitjans, com en les etapes fosques del seu govern anterior, on fins a la van portar al negre”. “Ara sí que van a ser missatges esbiaixats perquè anem a dir-li adeu a Vicente Andrés Estellés o a Botifarra”, ha resumit.
