Llum verda per a la Llei de Memòria Democràtica, que tira avant en finalitzar el ple en el Congrés dels Diputats. La llei compta amb el suport del Govern -PSOE i Unidas Podemos- i també amb EH Bildu, PNB. El rebuig de PP, Vox i Ciutadans i l’abstenció d’ERC, que la considera insuficient.
A més, ha generat crítiques per part dels partits de l’oposició i també pels polítics de la Transició per estar pactada amb Bildu. Alberto Núñez Feijóo ja ha assegurat en una reunió a porta tancada amb associacions de víctimes del terrorisme, que derogarà la llei de Memòria Democràtica, per estar pactada amb Bildu i per considerar-la revisionista.
✅ El @Congreso_es ha aprobado hoy el proyecto de #LeyDeMemoriaDemocrática.
— Ministerio de la Presidencia (@M_Presidencia) July 14, 2022
📚La norma pone a las víctimas de la guerra civil y la dictadura en el centro de las políticas públicas y responde a las recomendaciones de organismos internacionales como la @ONU_es.
Dentro🧵 pic.twitter.com/iLx44sjfH7
El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños ha justificat la necessitat d’una llei que “farà més digna la nostra democràcia” i ha definit la memòria com “un dret de la ciutadania i de les víctimes”. El ministre ha llegit fragments del text per a mostrar que “no diu el que alguns diuen” i ha assegurat que “homenatja a totes les víctimes de la Guerra Civil, d’un bàndol i d’un altre. I de la dictadura, que n’hi va haver, i moltes”. “Aquest Govern està sempre amb totes les víctimes, abrigallant-les i no tractant d’utilitzar-les”, ha etzibat.
El Govern busca mantindre el record de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a través dels principis de “veritat, justícia i reparació” i fomentar el coneixement de les figures que van fer possible la Transició.
A més, l’Executiu pretén avançar respecte a la llei de Memòria Històrica, aprovada en 2007 durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que serà derogada amb l’entrada en vigor de la nova norma, previsiblement al setembre, després de la seua votació definitiva i la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado.
Les claus de la llei de Memòria Democràtica
Entre les claus de la nova llei es troba el compromís de l’Estat en la cerca de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista i l’estudi de possibles vulneracions de drets humans entre 1978 i finals de 1983.
Deu aspectes de la llei de Memòria Democràtica, que entrarà en setembre
L’Estat assumeixen la cerca de persones desaparegudes: Correspondrà a l’Administració General de l’Estat la cerca de les al voltant de 114.000 persones desaparegudes. Per a això s’elaborarà un mapa de localització i crearà un banc estatal d’ADN de víctimes de la Guerra Civil.
Règim Franquista es declararà il·legal.
Prevaldrà el dret internacional enfront de la llei d’amnistia: No es deroga la Llei d’Amnistia de 1977. Però les lleis s’interpretaran de conformitat amb el Dret Internacional.
Possible vulneració de drets humans de 1978 a 1983: Es crearà una comissió que estudie les possibles vulneracions de drets humans.
Creació d’un Fiscal de Sala per a investigar les violacions de drets humans: Impulsarà també els processos de cerca de víctimes.
Definició de víctima: La llei considera víctima a aquelles persones que hagen patit mal físic, moral o psicològic, danys patrimonials o menyscapte de drets fonamentals des del colp d’estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.
Canvi de nom del ‘Valle de los caídos’ : ‘el ‘Valle de los caídos’ ara passarà a dir-se el ‘Valle de Cuelgamuros’.
Accés a informació dels arxius: La llei garanteix el dret a l’accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el colp d’estat de 1936 i la Transició fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.
Actualització de continguts educatius.
Se suprimeixen els títols nobiliaris durant la guerra civil i dictadura.
