El govern de coalició format pel PSOE i Unides Podem té previst aplicar nous canvis en el sistema de pensions de la Seguretat Social. Segons ha informat ‘La Razón’, el govern faria retallades, ja que afirmen que el sistema actual és insostenible tenint en compte la relació de treballadors/pensionistes que hi haurà en Espanya en els pròxims anys.
‘La Razón’ ha explicat que el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha proposat reformar les condicions d’accés a la jubilació a través del període de càlcul, que passaria dels 25 anys actuals als 35. Això es traduïx en el fet que, actualment, la pensió que rebrà una persona es calcula segons els últims 25 anys cotitzats, i la intenció del ministre seria augmentar esta quantitat fins als 35 anys.
Tenint en compte com està el mercat laboral en Espanya, a on els jóvens passen els primers anys en condicions precàries, amb salaris baixos i contractes temporals, l’ampliació del període de càlcul es traduiria, en molts casos, en una pensió mínima.
Les pensions baixarien un 5,45%
Esta série de canvis en el sistema de pensions podrien suposar una pèrdua del 5,45% pels futurs pensionistes respecte al que cobrarien si es mantenen les característiques i condicions actuals. En conseqüència, els sindicats i Unides Podem, s’han mostrat en contra d’eixos canvis.
La intenció del govern espanyol seria intentar salvar un sistema de pensions que és insostenible, ja que en trenta anys s’espera que Espanya tinga tants pensionistes com treballadors en actiu, uns 15 o 16 milions. Això vol dir que en comptes d’haver el doble de treballadors que de pensionistes, la ràtio s’igualaria i els treballadors haurien de sostindre les pensions de més pensionistes.
A demés, ‘La Razón’ afirma que les ajudes europees són una de les causes per les que el govern espanyol es planteja aplicar eixos canvis. Europa va prometre un paquet de 140.000 milions d’euros en ajudes per a pal·liar la crisi econòmica que ens ha deixat el Covid-19, una ajuda que l’Executiu espanyol va anunciar que arribaria «sense condicions» o, en el pitjor dels casos, amb condicions «toves» molt allunyades de les imposicions que van arribar després de la crisi financera de l’any 2008.
Alguns mitjans de comunicació defensen que la reforma de les pensions és una de les condicions que Europa hauria posat a Espanya per a poder rebre este fons, i que explicaria per què el govern espanyol està tramitant la reforma amb tanta rapidesa.
La decisió de Pedro Sánchez
Cal recordar que Pedro Sánchez ha tornat a reindexar les pensions a l’IPC, cosa que va finalitzar l’any 2013 amb el govern de Rajoy, que va canviar-ho per tal d’evitar augmentar-les cada any i intentar controlar el forat que el sistema de pensions deixa en l’economia pública espanyola. Amb la decisió de Sánchez, les pensions pujaran amb la inflació.
Per tant, amb l’ampliació del període de càlcul de les pensions, es busca compensar la pujada que comportarà el fet que tornen a estar indexades a l’IPC, i intentar mantindre un equilibri del sistema de pensions.
El text preparat pel govern espanyol ja circula internament per l’Executiu, i està previst que pròximament s’envie a Brussel·les per a rebre el vistiplau de la UE, pel que es farà públic i es podrà observar quins canvis s’apliquen. Per ara, se sap que també s’estan estudiant opcions que permetin al treballador prescindir d’alguns anys en este període de còmput si ha tingut forats grans d’ingressos i cotització, siga per pèrdua d’ocupació o altres circumstàncies.
Encara queda debatre les condicions amb la resta d’agents socials, però Unides Podem ja ha anunciat que votarà en contra de l’ampliació, ja que aposten per alçar el sostre de cotitzacions màximes -actualment, 4.070 euros al mes-, el que implicaria que les rendes altes cotitzen més.
