Els màrgens d’error dels radars en les carreteres valencianes

Els radars fixos deixen un marge d’un 5% o 5 km/h depenent de la velocitat màxima de la via | Cedida.

 

Les sancions derivades pels radars de velocitat sempre són un tema polèmic entre els conductors. Majoritàriament, tot el món sap que existix un xicotet marge entre el límit marcat en una carretera i la velocitat real a la que es poden activar. El que és més desconegut és que el marge d’error varia segons la classe de radar i  de via per a on circulem. 

 

Des de la DGT apliquen un criteri conegut com la «norma de tolerància 7» o «norma del 7» per als radars mòbils. Si circulem en una carretera en què la velocitat màxima és inferior a 100 km/h, el marge és de 7 km/h. És a dir en vies de 90, ens multaran a partir de 98. En aquelles a on es pot conduir a velocitats superiors a 100 km/h, s’aplica un percentatge d’un 7%. D’eixa manera, en autovies i autopistes serem sancionats si circulem a més de 128,4 km/h. 

 

El marge es reduïx quan parlem de radars fixos. En el seu cas, només se’ns permet superar la velocitat màxima en 5 km/h en les carreteres convencionals i un 5% en aquelles a on el límit és superior als 100 km/h. Seguint el mateix exemple, en una carretera amb una velocitat màxima de 90, ens multaran si circulem a 96, i en autopistes i autovies, a 126 km/h.  

 

Existix la polèmica per si els radars amb trípode s’han de considerar fixos | València Diari

 

El Suprem va equiparar els radars de trípode amb els de caixa

La problemàtica sorgix en el fet de si certs radars, com els situats amb trípodes en els màrgens de les carreteres, han de ser considerats fixos o mòbils. El Tribunal Suprem va establir l’any passat un criteri per a solucionar eixa qüestió, després d’un recurs d’un conductor sancionat per un radar mòbil a 214 km/h. 

 

A ell se li va aplicar el marge d’error del 5%, sent multat amb 1.080 euros i amb una retirada de carnet d’un any. El sancionat reclamava l’aplicació de la «norma del 7», per a evitar la prohibició de conduir, però l’Alt Tribunal va desestimar el recurs al·legant que el radar mòbil estava fix en el moment de la foto. 

 

Organitzacions de conductors com Automobilistes Europeus Associats (AEA) fa anys que denuncien multes injustes perquè els «cinemòmetres no realitzen una mesura exacta de la velocitat del vehicle». Afirmen que molts conductors sancionats no circulen per damunt del límit legal, ja que la DGT no aplica els corresponents màrgens d’error a les mesures. 

  

També pots llegir…

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.