El museu Hermitage d’Espanya s’inaugurarà el 2022 segons els plans dels promotors, que van presentar el seu projecte el 2016 assegurant que ja estaria construït de cara el 2019. No obstant això, el projecte es va retardar. Però el passat mes d’abril, l’Autoritat Portuària, l’òrgan del que depén el lloc —situat en la plaça dels Vents—, va obrir el tràmit administratiu per a rebre ofertes d’instal·lació en la parcel·la, qualificada de cultural, i, ara, el nou museu torna a estar en boca de tot el món.
Ahir mateixa, 27 de juny, es van publicar les fotografies del projecte dissenyat per l’arquitecte japonés, guardonat amb el premi Pritzker, Toyo Ito, que preveu obrir les portes del centre cultural en la tardor del 2022.
El projecte està elaborat amb fons privat. El fons d’inversió suís-luxemburgués Varia controlarà el 80% de les accions de la societat de l’Hermitage Barcelona. El 20% restant pertany a Cultural Development Barcelona, Ujo Pallarés, l’impulsor del projecte i qui controla un acord de 50 anys amb el museu Hermitage rus necessari per a la construcció de l’espanyol. Actualment, només es necessita l’aprovació de l’Ajuntament i del Port Marítim.
Una inversió milionària
Els pressupostos estimen uns 52 milions d’euros, dels que 35,8 seran destinats a la construcció del centre cultural; 6,2 a l’equipament del museu; i, finalment, els 5 milions restants s’invertiran en el projecte museogràfic-arquitectònic. Esta última xifra, segons explica ‘El País’, és la que s’ha pagat pel contracte de 50 anys —firmat el 2012— en concepte de llicència de préstec d’obra a l’Hermitage rus de Sant Petesburg.
L’arquitecte ideal
Els promotors opinen que «l’edifici serà la peça més important del museu», d’ací que s’haja triat Toyo Ito, qui molts el consideren el ‘Gaudí japonés’, com a arquitecte. De la mateixa manera, l’edifici tindrà un aspecte suggerent i sinuós, sent capaç de simular les ones de la mar en moviment. «La seua imatge s’ha d’associar amb la d’una institució moderna, coherent i respectuosa», assenyalen els promotors.
Els aspectes tècnics de l’edifici
El nou edifici tindrà una altura de 25 metres en un solar de 3.240 metres quadrats, quatre plantes —una d’elles, subterrània—, aparcament i una coberta transitable. En la planta baixa s’ubicarà un vestíbul amb oficines, guarda-robes, una sala multi usos, un auditori i una cafeteria restaurant amb terrassa exterior; mentres que la segona constarà d’una botiga i la primera de les sis sales d’exposicions que es distribuïxen per les diferents plantes, on hi haurà, a més, una llibreria d’art, un gran restaurant-café, una sala VIP, i dos terrasses més. La superfície construïda serà de 16.493 metres quadrats, dels que 3.782 seran per a l’exposició.
La museografia com a pedra angular del centre cultural
Els promotors del museu volen crear un «centre de coneiximent interdisciplinari basat en obres d’art i objectes culturals que relaten històries, que ens traslladen a un paisatge i una època i permeten acostar-nos a una manera de viure i comprendre el món de les persones que han creat eixe art». Per a assolir el seu objectiu, han confiat la museografia del projecte a Total Museology, la companyia creada el 2014 per Jorge Wagesnberg, qui va presidir el Cosmocaixa des de 2004 fins a la seua mort, el març del 2018.
De la mateixa manera, els promotors pretenen, amb la museografia ideal que han vist en l’empresa, «observar i comprendre les obres per a que el visitant puga entrar en la pell dels sers humans que les van crear».
La disposició de les sales expositores
De les sis sales d’exposicions, la més gran —800 metres quadrats— tindrà una de les dos exposicions permanents amb les obres provinents de l’Hermitage rus agrupades en grans temes. En una segona sala, paral·lelament, s’instal·larà una col·lecció pròpia del museu, una novetat.
Els impulsors del projecte han il·lustrat el seu projecte amb imàtgens d’obres que difícilment es voran en el museu: quatre escultures metàl·liques de Plensa, altres de Chillida i Antonio López, i dos quadres gegants de Matisse —un d’ells ‘La dansa’ del MoMA (Museu d’Art Modern de Nova York)—, a més de tres de Giacometti.
