El museu Hermitage d’Espanya s’inaugurarà el 2022

Hermitage

El museu Hermitage de Barcelona s’inaugurarà el 2022 | Museu Hermitage Barcelona

 

El museu Hermitage d’Espanya s’inaugurarà el 2022 segons els plans dels promotors, que van presentar el seu projecte el 2016 assegurant que ja estaria construït de cara el 2019. No obstant això, el projecte es va retardar. Però el passat mes d’abril, l’Autoritat Portuària, l’òrgan del que depén el lloc —situat en la plaça dels Vents—, va obrir el tràmit administratiu per a rebre ofertes d’instal·lació en la parcel·la, qualificada de cultural, i, ara, el nou museu torna a estar en boca de tot el món.

 

Ahir mateixa, 27 de juny, es van publicar les fotografies del projecte dissenyat per l’arquitecte japonés, guardonat amb el premi Pritzker, Toyo Ito, que preveu obrir les portes del centre cultural en la tardor del 2022.

  

El projecte està elaborat amb fons privat. El fons d’inversió suís-luxemburgués Varia controlarà el 80% de les accions de la societat de l’Hermitage Barcelona. El 20% restant pertany a Cultural Development Barcelona, Ujo Pallarés, l’impulsor del projecte i qui controla un acord de 50 anys amb el museu Hermitage rus necessari per a la construcció de l’espanyol. Actualment, només es necessita l’aprovació de l’Ajuntament i del Port Marítim.

 

Una inversió milionària 

Els pressupostos estimen uns 52 milions d’euros, dels que 35,8 seran destinats a la construcció del centre cultural; 6,2 a l’equipament del museu; i, finalment, els 5 milions restants s’invertiran en el projecte museogràfic-arquitectònic. Esta última xifra, segons explica ‘El País’, és la que s’ha pagat pel contracte de 50 anys —firmat el 2012— en concepte de llicència de préstec d’obra a l’Hermitage rus de Sant Petesburg. 

 

Hermitage

El museu portarà la firma del prestigiós arquitecte japonés Toyo Ito | Museu Hermitage Barcelona

 

L’arquitecte ideal

Els promotors opinen que «l’edifici serà la peça més important del museu», d’ací que s’haja triat Toyo Ito, qui molts el consideren el ‘Gaudí japonés’, com a arquitecte. De la mateixa manera, l’edifici tindrà un aspecte suggerent i sinuós, sent capaç de simular les ones de la mar en moviment. «La seua imatge s’ha d’associar amb la d’una institució moderna, coherent i respectuosa», assenyalen els promotors.

 

Els aspectes tècnics de l’edifici

El nou edifici tindrà una altura de 25 metres en un solar de 3.240 metres quadrats, quatre plantes —una d’elles, subterrània—, aparcament i una coberta transitable. En la planta baixa s’ubicarà un vestíbul amb oficines, guarda-robes, una sala multi usos, un auditori i una cafeteria restaurant amb terrassa exterior; mentres que la segona constarà d’una botiga i la primera de les sis sales d’exposicions que es distribuïxen per les diferents plantes, on hi haurà, a més, una llibreria d’art, un gran restaurant-café, una sala VIP, i dos terrasses més. La superfície construïda serà de 16.493 metres quadrats, dels que 3.782 seran per a l’exposició.

 

La museografia com a pedra angular del centre cultural

Els promotors del museu volen crear un «centre de coneiximent interdisciplinari basat en obres d’art i objectes culturals que relaten històries, que ens traslladen a un paisatge i una època i permeten acostar-nos a una manera de viure i comprendre el món de les persones que han creat eixe art». Per a assolir el seu objectiu, han confiat la museografia del projecte a Total Museology, la companyia creada el 2014 per Jorge Wagesnberg, qui va presidir el Cosmocaixa des de 2004 fins a la seua mort, el març del 2018.

 

De la mateixa manera, els promotors pretenen, amb la museografia ideal que han vist en l’empresa, «observar i comprendre les obres per a que el visitant puga entrar en la pell dels sers humans que les van crear».

 

Hermitage

Vista virtual d’una de les sales d’exposicions temporal del museu | Museu Hermitage Barcelona

 

La disposició de les sales expositores

De les sis sales d’exposicions, la més gran —800 metres quadrats— tindrà una de les dos exposicions permanents amb les obres provinents de l’Hermitage rus agrupades en grans temes. En una segona sala, paral·lelament, s’instal·larà una col·lecció pròpia del museu, una novetat.

 

Els impulsors del projecte han il·lustrat el seu projecte amb imàtgens d’obres que difícilment es voran en el museu: quatre escultures metàl·liques de Plensa, altres de Chillida i Antonio López, i dos quadres gegants de Matisse —un d’ells ‘La dansa’ del MoMA (Museu d’Art Modern de Nova York)—, a més de tres de Giacometti. 

 

També et pot interessar…

Últimes notícies

La Diputació de València modernitza la teleassistència amb IA amb una inversió de 26 milions

La Diputació de València renova fins a 2028 el seu servici de teleassistència domiciliària amb un nou model avançat que integra intel·ligència artificial, prevenció i programes contra la soledat, amb una inversió de quasi 26 milions.

Un gos mossega una dona a Elda i li arranca part duna orella i fereix tres familiars

Un gos duna raça potencialment perillosa ha arrancat part de lorella esquerra a una dona de 51 anys i ha causat lesions lleus a una àvia, la seua filla i el seu nét de 4 anys en un carrer dElda, a la província dAlacant.

El Consell destina enguany 57 milions a infraestructures hídriques a la Vega Baixa

El conseller Miguel Barrachina anuncia a Guardamar del Segura que el Consell invertix més de 57 milions d’euros enguany en infraestructures hídriques a la Vega Baixa, amb obres clau contra les inundacions del Segura.

El València Digital Summit deixa 26 milions d’impacte econòmic en 2025, un 29 % més que l’any anterior

L’edició de 2025 de València Digital Summit ha generat un impacte econòmic de 26 milions d’euros, un 29 % més que en 2024, i reforça València com a pol d’innovació i atracció de talent tecnològic.

Mor un conductor de 78 anys en eixir de la via a l’A-35 a la Font de la Figuera

Un home de 78 anys ha mort este dilluns després d’eixir-se de la via amb el cotxe que conduïa al quilòmetre 14 de l’A-35, al terme de la Font de la Figuera, malgrat els intents de reanimació dels serveis sanitaris.

L’operadora del SAIH declara que ningú va telefonar per la pujada sobtada del Poyo a les 18.43 hores

Una operadora del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura davant el jutjat de Catarroja que ningú va telefonar per demanar aclariments sobre la crescuda sobtada del barranc del Poyo, de la qual havien avisat per correu electrònic a les 18.43 hores durant la dana.

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia tornen a la mar en el Dia Mundial dels Oceans

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia i criades a l'Oceanogràfic de València han sigut alliberades a la platja de Punta del Raset en el marc del projecte de conservació 'Head Starting'. L'acte, celebrat en el Dia Mundial dels Oceans, ha reunit institucions, entitats i voluntariat implicats en la protecció dels nius.

Un centenar i mig de docents pedalegen entre Castelló i Vila-real en la cinquena setmana de vaga

Al voltant de 150 docents i simpatitzants recorren en bicicleta Castelló i Vila-real en l’inici de la cinquena setmana de vaga indefinida de l’ensenyament públic no universitari, amb 21 jornades lectives de paro i el conflicte encara obert entre la Conselleria d’Educació i els sindicats.