Riba-roja de Túria prohibix l’obertura de bingos, botigues eròtiques, gasolineres i funeràries

 

La localitat de Riba-roja de Túria, en la comarca del Camp de Túria (València), ha decidit modificar una llei que des de 1996 donava massa lloc a la interpretació. Es tracta de l’article 18 del Pla General d’Ordenació Urbana, pel que es concedixen les llicències en terrenys urbans.

 

Segons ha informat el diari ‘Levante-EMV’, el consistori de Riba-roja de Túria va votar a favor de suspendre la concessió de noves llicències urbanístiques per a la instal·lació d’alguns negocis en el nucli urbà que puguen causar molèsties i conflictes als veïns.

 

Gasolineres, funeràries, bingos, botigues eròtiques i discoteques són alguns dels negocis que a partir d’ara hauran de buscar un emplaçament fora del centre de la localitat.

 

L’objectiu: evitar molèsties als veïns de la localitat

La posada en marxa d’esta normativa pretén evitar els conflictes i molèsties que este tipus d’activitats o establiments han pogut provocar en el passat amb els veïns que viuen en l’entorn.

 

L’entrada en vigor de la modificació legislativa afectarà tant el nucli urbà de Riba-roja de Túria com a les àrees residencials del terme municipal. Així, el consistori prohibix la instal·lació d’estos negocis en el barri antic, en l’eixample, en la Colonia Diamante, en les cases unifamiliars aïllades i en les àrees residencials extensives de segona residència.

 

Segons ha explicat l’ajuntament al citat mitjà, les zones a on sí que estarà permesa l’obertura d’estos comerços serà en les àrees industrials del terme.

 

La normativa aprovada pel ple recorda que amb l’entrada en vigor de la modificació augmentarà la seguretat jurídica i dirigirà l’emplaçament de les activitats o instal·lacions susceptibles de generar conflictes cap a aquelles zones d’ordenació que tinguen major capacitat d’acollir-les. 

Últimes notícies

Fins a 58 nous jutges en la Comunitat Valenciana amb les 500 places aprovades pel Govern

El Consell de Ministres ha aprovat la creació de 500 places de jutges, 58 d’elles en la Comunitat Valenciana, i 200 de fiscals, amb una ampliació rècord de la planta judicial i fiscal gràcies al nou model de tribunals d’instància.

Onze morts atribuïbles a la calor en només sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana

El sistema MoMo ha estimat onze morts atribuïbles a la calor en els primers sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana, una xifra molt inferior a les 54 defuncions del mateix període de 2025.

Cullera recupera el búnquer del Faro de la Guerra Civil i l’obrirà a visites

Cullera ha restaurat el búnquer del Faro, construït en 1938 durant la Guerra Civil, i prepara ara la seua musealització per a obrir-lo a les visites públiques.

Compromís acusa l’Ajuntament de València d’un contracte ‘a mida’ per als Bombers

Compromís assegura que l’Ajuntament de València ha adjudicat un contracte ‘a mida’ per a equipar camions de Bombers amb tabletes, amb el preu inflat i irregularitats assenyalades per l’Agència Valenciana Antifrau.

La Generalitat vol mantindre els contractes d’emergència mentre duren les seqüeles de les catàstrofes

El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, reclama contractes d’emergència més àgils i flexibilitat per a ajuntaments i afectats per la dana, així com una nova alerta negra per a catàstrofes.

Cinc detinguts a l’Alacantí per explotar repartidors en una empresa de paqueteria

La Policia Nacional ha desarticulat una xarxa que explotava repartidors estrangers en situació irregular a Elda, Petrer, Monòver i Sax, amb jornades abusives i sous precaris.

Més de 9.000 docents ja coneixen la seua comissió de servici per al curs 2026-27

Educació ha avançat un mes la resolució provisional de les comissions de servici per al curs 2026-2027, amb 9.042 destinacions assignades, la majoria a la província de València.

L’aeroport de Castelló arranca 2026 amb rècord de passatgers i més rutes internacionals

L’aeroport de Castelló ha tancat el primer semestre de 2026 amb 148.009 passatgers, un 9 % més que l’any anterior, i amb la xifra més alta de rutes regulars des que funciona la infraestructura.