València tindrà un nou gratacel de vivendes de més de 100 metres d’altura en Campanar

Presentació del gratacel

Presentació del gratacel | Europa Press

 

L’arquitecte català, Ricardo Bofill, ha dissenyat Ikon, l’edifici residencial més alt que tindrà la ciutat de València, un gratacel amb cent metres d’altura i dos torres de 30 i 40 plantes, que s’alçarà en l’inici de l’avinguda Corts Valencianes, en el barri de Campanar, per a crear una nova porta urbana a la ciutat.

 

El projecte, que tindrà un cost de 70 milions d’euros, és el primer de la promotora immobiliària ‘Kronos Homes’ en la capital del Túria i preveu la construcció de 203 vivendes, d’un, dos, tres i quatre dormitoris, a més d’un jardí mediterrani, piscina, solàrium, un gimnàs, un espai social gurmet i zona per a baixos comercials.

 

Gratacel

Representació del nou gratacel en el barri de Campanar | ValènciaDiari

 

Ho ha anunciat este dimecres el mateix arquitecte al costat del seu fill, Pablo Bofill, i els socis fundadors de Kronos Homes, Saïd Hejal i Ignacio Cejo. Les vivendes tindran des de 70 metres quadrats i fins als 140 en el cas dels àtics, els preus partiran des dels 176.000 euros i aniran pujant fins als dos milions d’euros, que és el que valdrà un dels àtics.

 

L’arquitecte ha recordat que va fer en els anys 80 del segle passat «tot l’urbanisme» de la ciutat, en relació amb la desviació del llit del riu Túria i la connexió amb el mar, i ha destacat que té una relació especial amb la ciutat, que compta amb una època del renaixement com cap altra.

 

Gratacel

Interior del futur gratacel | ValènciaDiari

 

La previsió és concloure les obres en 2023 i ja hi ha 26 reserves per a adquirir un pis en esta promoció.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.