«Tinc por»: Alonso Caparrós reviu el seu aterridor passat

Alonso Caparrós ha aconseguit estar en pau amb si mateix. No és senzill trobar eixe punt d’harmonia per a ser amable de portes endins, però ha trobat la manera. Ho ha fet escrivint un llibre en el qual conta tots els episodis vitals que han modelat al Caparrós de hui. Totes les vivències, bones i no tan bones, que han marcat la personalitat del col·laborador de televisió.

Cal recordar, que Caparrós ha sigut un dels presentadors més cotitzats dels anys 90, però va decidir abandonar la professió i convertir-se en col·laborador de ‘Sálvame‘ i, des de llavors, ha compartit detalls molt íntims de la seua vida privada.

El col·laborador pertany a una família molt respectada en el món de la comunicació. El seu pare i el seu germà es dediquen al periodisme i, per este motiu, no comparteixen el gir professional que ha fet Caparrós.

Telecinco, i la cinquena edició de ‘GH VIP‘, li van donar una oportunitat per tornar a televisió. Caparrós va acceptar participar en el ‘reality’ estrella del moment, i va explicar el motiu pel qual va desaparéixer de la televisió. Segons va explicar, va estar a punt de perdre-ho tot per la seua addicció a les drogues.

Andrés Caparrós, germà d’Alonso, no va acceptar que el seu germà tornés als mitjans per participar en un ‘reality’ i parlar sobre la seua vida privada. Així doncs, va considerar que la millor opció era allunyar-se d’ell. Tot i això, Caparrós sempre ha pogut comptar amb el suport del públic i, afortunadament, del seu pare.

Alonso Caparrós ha concedit diverses entrevistes relatant el seu infern amb les drogues. Sempre ha transmés un missatge d’esperança. I fins i tot, s’ha ofert a ajudar a persones que estigueren travessant el mateix malson.

De vegades, Alonso exerceix de presentador a ‘Sálvame’. Està molt il·lusionat amb els seus nous projectes, i vol que els seus seguidors tinguen molt present un missatge: les drogues no són per sempre.

El col·laborador reviu el seu pitjor malson: «no m’estimava a mi mateix»

Alonso Caparrós ha escrit un llibre amb el qual pretén ajudar els seus lectors; ‘Un trozo de cielo azul’, un projecte que sempre ha tingut al cap, al qual ha dedicat tres mesos de la seua vida i que ara presenta amb la il·lusió d’un xiquet amb sabates noves. És una introspecció necessària per a poder ressorgir amb la força d’un ocell fènix.

El col·laborador vol compartir la seua experiència. No està disposat que ningú renuncie a ser lliure, i és conscient que la drogodependència és la presó més cruel que existeix. «Van ser anys de molt patiment, però m’he desfet de tot això», assegura.

Les drogues van destrossar a la família Caparrós. Encara que, Alonso assegura que, en cap moment, va sentir rebuig cap a ells. Únicament va optar per aïllar-se per no crear-los cap problema. «Vaig entendre que havia de fer front a un monstre contra el qual no podia lluitar. No m’estimava a mi mateix, però sí amb bogeria als altres», declara a ‘La Razón’.

 

El col·laborador ha reviscut el seu infern mentre escrivia el llibre. «La por a recaure segueix, però en la meua ment no hi ha cap classe de droga», confessa. És conscient que, esta malaltia, pot tornar a aparéixer en qualsevol moment. Per este motiu, ha ressaltat la importància de demanar ajuda, i de posar-se en mans de professionals.

Alonso ha patit diversos episodis en què la seua vida ha corregut perill. Tot i que, després de superar una addicció tan forta, considera que està preparat per a tot. «Tenia por a la mort, però ara només li tinc respecte. La por ja ha marxat», manifesta.

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.