Una missió de l’ONU diu que al maig es va registrar la xifra de víctimes civils més alta «en quasi un any»
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
El balanç de víctimes mortals a causa de l’atac executat el dimecres per l’Exèrcit de Rússia contra la ciutat ucraïnesa de Dnipró, capital de la província de Dnipropetrovsk, ha augmentat a sis, després que una dona ferida en el bombardeig haja mort en les últimes hores a l’hospital.
El governador de Dnipropetrovsk, Serhiy Lisak, ha assenyalat en un breu comunicat publicat en el seu compte en la xarxa social Facebook que «una dona de 60 anys que va resultar ferida durant l’atac ha mort en l’hospital» i ha declarat un dia de dol a la ciutat. «Sinceres condolences als familiars i amics», ha resolt.
Després del succés, el president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski, va acusar a Rússia de dur a terme «atacs terroristes» i va tornar a subratllar la necessitat que els aliats d’Ucraïna seguisquen subministrant a les Forces Armades els «moderns sistemes de defensa aèria» necessaris per a repel·lir estos atacs.
Per la seua banda, la Missió de Monitoratge de Nacions Unides sobre Drets Humans a Ucraïna (HRMMU, segons les seues sigles en anglès) va denunciar durant la jornada del dimecres que al maig es va registrar la xifra de víctimes civils més alta «en quasi un any» i va apuntar a un augment dels atacs russos entre març i maig.
L’informe detalla la situació entre l’1 de març i el 31 de maig i apunta a les dificultats que travessa la població i l’impacte dels atacs russos contra infraestructura energètica, la seua nova ofensiva a Khárkov i altres esdeveniments en les zones ocupades en el marc de la invasió deslligada al febrer del 2022.
«Els combats a la primavera es van cobrar un preu horrible sobre els civils, particularment en la regió i en la ciutat de Járkov», va dir la cap de la HRMMU, Danielle Bell. «Els implacables atacs van provocar tràgiques pèrdues de vides, desplaçament i destrucció de llars i negocis», va lamentar.
La missió va destacar entre les principals causes d’esta situació l’ús de bombes llançades des de l’aire i míssils disparats contra zones poblades, inclosos cinc casos d’atacs successius contra el mateix lloc en un període curt de temps, la qual cosa va causar víctimes entre els que van acudir a donar ajuda després del primer atac.
A més, durant este període, les Forces Armades russes van llançar la seua major campanya d’atacs contra infraestructura crítica a Ucraïna des de l’hivern de 2022 i 2023. «Cinc onades d’atacs contra la infraestructura energètica van provocar víctimes civils i importants corts d’energia per a milions de persones en tot el país, amb efectes en cascada en el subministrament d’aigua, la connectivitat mòbil i Internet i el transport públic», va apuntar Bell.
«L’impacte total dels atacs a la infraestructura energètica només quedarà clar este pròxim hivern, quan la reduïda capacitat de generació d’energia d’Ucraïna podria deixar a molts sense accés a la calefacció i altres serveis necessaris per a la seua supervivència», va argumentar la cap de la missió.
D’altra banda, la HRMMU va documentar casos de persecució en les zones controlades per Ucraïna per càrrecs de «col·laboracionisme», si bé va ressenyar també els passos donats per Govern per a adoptar mesures per a millorar el compliment del Dret Internacional Humanitari, segons un comunicat publicat per la missió.
A més, en el cas dels territoris ocupats, va denunciar que els residents fan front a pressions per part de les autoritats per a obtenir la ciutadania russa, que necessiten per a accedir a servicis mèdics i mantenir els seus drets de propietat, mentre que els familiars dels detinguts i els presos de guerra van lamentar la falta d’informació sobre el seu parader.
