20.4 C
València
Dilluns, 16 febrer, 2026

El 9 de maig, a prop: Els canvis que portarà el final de l’estat d’alarma

Tan sols falten dos setmanes perquè arribe el 9 de maig i són moltes persones les que ja es pregunten què serà el que ocorrerà amb les restriccions i amb la pandèmia a partir d’aleshores, perquè es tracta de la data en la qual, suposadament, caurà l’estat d’alarma que hi ha actualment a Espanya.

Per a poder saber què succeirà, primer hem de tenir clar què és l’estat d’alarma. Doncs bé, es tracta d’un règim excepcional que es declara en un país o zona concreta per a poder assegurar el restabliment de la normalitat, que haurà estat afectada per algun fet significatiu en concret, en este cas, la pandèmia de la covid.

L’estat d’alarma és una eina que permet al Govern prendre una sèrie de mesures que sense ell no es podrien prendre, perquè no estarien emparades per cap marc jurídic. És a dir, podria dir-se que este mecanisme aporta legalitat a unes certes mesures d’urgència i excepcionals que d’una altra forma no serien legals.

Algunes de les mesures que empara este estat d’alarma actual són, per exemple, limitacions de la mobilitat i de reunió. Unes limitacions als drets fonamentals que, d’una altra forma, no podrien aplicar-se. Cal suposar, per tant, que estes mesures ja no podran aplicar-se una vegada decaiga l’estat d’alarma a Espanya. Què succeirà des d’aleshores?

Cauran algunes restriccions, però no totes

 

En un primer moment, tenint en compte la legalitat, mesures com els tancaments perimetrals de comunitats, els tocs de queda i la limitació de persones en reunions, ja no tindrien cap mena d’empara legal, per la qual cosa no es podrien mantenir. Per este motiu, hi haurà lliure mobilitat per Espanya, també en l’aspecte horari, i les reunions entre persones, siguen en espais privats o al carrer, no podran veure’s limitades.

Tanmateix, vol dir això que no s’aplicaran més mesures a Espanya? No, no significa això. Les comunitats autònomes i els Ajuntaments podran continuar aplicant mesures, diferents d’estes esmentades i sempre que estiguen emparades per la Llei de Salut Pública de 1986, l’actual a Espanya i que sí que avala unes certes mesures especials en cas d’emergència sanitària.

Per a saber que pot succeir a Espanya des del 9 de maig només cal tirar la vista enrere i veure com va ser l’estiu passat perquè seria una situació bastant similar a la que podria viure’s a partir de maig al país. És a dir, sí que es podria viatjar, tant per Espanya com fora del país, sempre que els països als quals es viatge ho permeten, sí que es podrà ser al carrer a la nit, i sí que es podran fer reunions de grups grans.

Quines seran les mesures que sí que es podran aplicar? Aquelles que no afecten els drets fonamentals. Per exemple, els horaris d’hostaleria i comerços es podrien veure modificats, així com els seus aforaments i també es pot continuar exigint la distància mínima entre persones en llocs públics. A partir d’aquí, caldrà veure quines són les decisions que prenen les diferents comunitats o localitats, perquè les restriccions que es vagen imposant des de llavors podrien ser més a escala local.

Cal esmentar també que la intenció d’Espanya és eliminar l’estat d’alarma el 9 de maig, no obstant això, tampoc es tracta d’una decisió 100% segura ni se sap si el govern ha pensat ja en algun altre tipus de mecanisme per a imposar unes certes restriccions malgrat l’eliminació de l’alarma.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Roman tancat el centre de salut de Benicàssim després de l’assassinat d’una infermera per la seua exparella

L'ambulatori suspén la seua activitat mentres un equip de salut mental fa costat al personal. L'exparella de la víctima, de 70 anys, ha sigut detinguda.

La Fundació Broseta rebutja la semillibertat per a Txeroki per falta de penediment

La Fundació Professor Manuel Broseta ha condemnat la concessió de semillibertat a Garikoiz Aspiazu, Txeroki, en considerar que no ha mostrat penediment. Reclama decisions transparents i ajustades als requisits reforçats per a delictes de terrorisme.

Mor una infermera apunyalada en un centre de salut de Benicàssim per la seua exparella, ja detingut

Una sanitària de 64 anys ha sigut atacada amb una arma blanca en el seu lloc de treball i ha mort després de ser traslladada a l'Hospital General de Castelló. La Guàrdia Civil ha detingut a la seua exparella, de 70 anys, i manté oberta la investigació.

Mor una infermera apunyalada per la seua exparella en un centre de salut de Benicàssim

Una dona de 64 anys ha mort després de ser apunyalada en el seu lloc de treball a Benicàssim. La seua exparella, de 70 anys, ha sigut detingut i la Guàrdia Civil investiga.

La jutgessa demana a Telegram i WhatsApp els missatges de l’excap de gabinet de Mazón del 29-O

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha demanat a Telegram i WhatsApp els missatges del 29-O de l'excap de Gabinet de Mazón i amplia les diligències. A més, cita a testimonis i rebutja investigar la presa de Forata per falta de relació amb les defuncions.

Aemet activa l’avís groc per vent de fins a 80 km/h a Alacant i l’interior nord de Castelló fins a la matinada del dimarts

Aemet ha activat l'avís groc per vent a Alacant i l'interior nord de Castelló fins a les 6.00 del dimarts, amb ratxes de fins a 80 km/h. També hi ha avisos a València per vent i fenòmens costaners.

El Llevant investigarà de manera interna el botellazo a Cömert

El club anuncia una revisió interna dels incidents després del derbi davant el València, inclòs el botellazo a Eray Cömert, i reforça el seu missatge de respecte.

La jutgessa de la DANA demana a Telegram i WhatsApp els missatges de Conca del 29-O

La magistrada demana per via internacional a Telegram i a WhatsApp els missatges de José Manuel Cuenca del 29-O. La mesura seguix a un informe de la Guàrdia Civil sobre les dificultats per a recuperar-los.