El 9 de maig, a prop: Els canvis que portarà el final de l’estat d’alarma

Tan sols falten dos setmanes perquè arribe el 9 de maig i són moltes persones les que ja es pregunten què serà el que ocorrerà amb les restriccions i amb la pandèmia a partir d’aleshores, perquè es tracta de la data en la qual, suposadament, caurà l’estat d’alarma que hi ha actualment a Espanya.

Per a poder saber què succeirà, primer hem de tenir clar què és l’estat d’alarma. Doncs bé, es tracta d’un règim excepcional que es declara en un país o zona concreta per a poder assegurar el restabliment de la normalitat, que haurà estat afectada per algun fet significatiu en concret, en este cas, la pandèmia de la covid.

L’estat d’alarma és una eina que permet al Govern prendre una sèrie de mesures que sense ell no es podrien prendre, perquè no estarien emparades per cap marc jurídic. És a dir, podria dir-se que este mecanisme aporta legalitat a unes certes mesures d’urgència i excepcionals que d’una altra forma no serien legals.

Algunes de les mesures que empara este estat d’alarma actual són, per exemple, limitacions de la mobilitat i de reunió. Unes limitacions als drets fonamentals que, d’una altra forma, no podrien aplicar-se. Cal suposar, per tant, que estes mesures ja no podran aplicar-se una vegada decaiga l’estat d’alarma a Espanya. Què succeirà des d’aleshores?

Cauran algunes restriccions, però no totes

 

En un primer moment, tenint en compte la legalitat, mesures com els tancaments perimetrals de comunitats, els tocs de queda i la limitació de persones en reunions, ja no tindrien cap mena d’empara legal, per la qual cosa no es podrien mantenir. Per este motiu, hi haurà lliure mobilitat per Espanya, també en l’aspecte horari, i les reunions entre persones, siguen en espais privats o al carrer, no podran veure’s limitades.

Tanmateix, vol dir això que no s’aplicaran més mesures a Espanya? No, no significa això. Les comunitats autònomes i els Ajuntaments podran continuar aplicant mesures, diferents d’estes esmentades i sempre que estiguen emparades per la Llei de Salut Pública de 1986, l’actual a Espanya i que sí que avala unes certes mesures especials en cas d’emergència sanitària.

Per a saber que pot succeir a Espanya des del 9 de maig només cal tirar la vista enrere i veure com va ser l’estiu passat perquè seria una situació bastant similar a la que podria viure’s a partir de maig al país. És a dir, sí que es podria viatjar, tant per Espanya com fora del país, sempre que els països als quals es viatge ho permeten, sí que es podrà ser al carrer a la nit, i sí que es podran fer reunions de grups grans.

Quines seran les mesures que sí que es podran aplicar? Aquelles que no afecten els drets fonamentals. Per exemple, els horaris d’hostaleria i comerços es podrien veure modificats, així com els seus aforaments i també es pot continuar exigint la distància mínima entre persones en llocs públics. A partir d’aquí, caldrà veure quines són les decisions que prenen les diferents comunitats o localitats, perquè les restriccions que es vagen imposant des de llavors podrien ser més a escala local.

Cal esmentar també que la intenció d’Espanya és eliminar l’estat d’alarma el 9 de maig, no obstant això, tampoc es tracta d’una decisió 100% segura ni se sap si el govern ha pensat ja en algun altre tipus de mecanisme per a imposar unes certes restriccions malgrat l’eliminació de l’alarma.

Últimes notícies

Suspendixen durant 10 dies el desnonament d’un investigador a Burjassot

El desnonament del físic Daniel González, investigador de la Universitat de València, s’ha ajornat 10 dies a Burjassot després de la pressió social exercida per col·lectius pel dret a l’habitatge.

Mor un treballador atrapat per un despreniment de terra en una obra a les Alqueries

Un home ha mort en una obra a les Alqueries després de quedar atrapat en una zanja per un despreniment de terra, segons el Consorci Provincial de Bombers de Castelló.

La ciutat de València exhibirà l’espasa de Jaume I en la processó cívica del 9 d’Octubre

L'espasa de Jaume I participarà enguany en la processó cívica del 9 d'Octubre pel 750 aniversari de la seua mort, i el portador de la Real Senyera serà el portaveu de Vox, José Gosálbez.

Benidorm endureix el control als patinets amb més de 1.100 multes en nou mesos

Benidorm ha reforçat la senyalització i augmentarà els controls policials sobre patinets i cadires autopropulsades després d’imposar més de 1.100 sancions des de gener. Les multes es deuen sobretot a falta de segur, ús incorrecte del casc i circulació per zones de vianants.

El PP rebutja el debat sobre l’aforament de Mazón després de ser eximit pel TSJCV

El PP ha assegurat en el Debat de Política General que discutir l’aforament de Carlos Mazón ja no té sentit, després que el TSJCV l’haja eximit de responsabilitat per la dana de 2024, davant les peticions de PSPV i Compromís perquè renuncie a l’acta de diputat. El debat s’ha tensat per les exigències d’entregar missatges de mòbil, els retrets per la gestió de la tragèdia i les comparacions amb el cas de Mónica Oltra.

El Consell destina 59 milions a netejar quatre barrancs davant la inacció de la CHJ

La Generalitat ha assumit la neteja i adequació dels barrancs del Poyo, Túria, Magro i Picassent amb 59 milions d’euros, davant la falta d’actuació de la Confederación Hidrográfica del Júcar. Els treballs afecten 50 municipis i inclouen renaturalització dels llits, plantació de 400.000 plantes autòctones i mesures per a reduir el risc de riades i incendis.

L’acord laboral a Ford Almussafes fins a 2030 garantirà pujades salarials per damunt de l’IPC

UGT ha firmat amb la direcció de Ford Almussafes un nou acord laboral fins a 2030 que preveu pujades salarials per damunt de l’IPC i consolida una Gratificació Especial a partir de 2029.

Elx licita per 4,6 milions el nou bloc de San Antón amb 45 vivendes protegides

L’Ajuntament d’Elx ha tret a licitació per 4,6 milions la construcció del bloc 5 del barri de San Antón, amb 45 vivendes protegides per al reallotjament de famílies del bloc 8, declarat en ruïna. El projecte s’integra en una reordenació global de la zona valorada en 5,8 milions, cofinançada per Generalitat, veïns i consistori.