El 9 de maig, a prop: Els canvis que portarà el final de l’estat d’alarma

Tan sols falten dos setmanes perquè arribe el 9 de maig i són moltes persones les que ja es pregunten què serà el que ocorrerà amb les restriccions i amb la pandèmia a partir d’aleshores, perquè es tracta de la data en la qual, suposadament, caurà l’estat d’alarma que hi ha actualment a Espanya.

Per a poder saber què succeirà, primer hem de tenir clar què és l’estat d’alarma. Doncs bé, es tracta d’un règim excepcional que es declara en un país o zona concreta per a poder assegurar el restabliment de la normalitat, que haurà estat afectada per algun fet significatiu en concret, en este cas, la pandèmia de la covid.

L’estat d’alarma és una eina que permet al Govern prendre una sèrie de mesures que sense ell no es podrien prendre, perquè no estarien emparades per cap marc jurídic. És a dir, podria dir-se que este mecanisme aporta legalitat a unes certes mesures d’urgència i excepcionals que d’una altra forma no serien legals.

Algunes de les mesures que empara este estat d’alarma actual són, per exemple, limitacions de la mobilitat i de reunió. Unes limitacions als drets fonamentals que, d’una altra forma, no podrien aplicar-se. Cal suposar, per tant, que estes mesures ja no podran aplicar-se una vegada decaiga l’estat d’alarma a Espanya. Què succeirà des d’aleshores?

Cauran algunes restriccions, però no totes

 

En un primer moment, tenint en compte la legalitat, mesures com els tancaments perimetrals de comunitats, els tocs de queda i la limitació de persones en reunions, ja no tindrien cap mena d’empara legal, per la qual cosa no es podrien mantenir. Per este motiu, hi haurà lliure mobilitat per Espanya, també en l’aspecte horari, i les reunions entre persones, siguen en espais privats o al carrer, no podran veure’s limitades.

Tanmateix, vol dir això que no s’aplicaran més mesures a Espanya? No, no significa això. Les comunitats autònomes i els Ajuntaments podran continuar aplicant mesures, diferents d’estes esmentades i sempre que estiguen emparades per la Llei de Salut Pública de 1986, l’actual a Espanya i que sí que avala unes certes mesures especials en cas d’emergència sanitària.

Per a saber que pot succeir a Espanya des del 9 de maig només cal tirar la vista enrere i veure com va ser l’estiu passat perquè seria una situació bastant similar a la que podria viure’s a partir de maig al país. És a dir, sí que es podria viatjar, tant per Espanya com fora del país, sempre que els països als quals es viatge ho permeten, sí que es podrà ser al carrer a la nit, i sí que es podran fer reunions de grups grans.

Quines seran les mesures que sí que es podran aplicar? Aquelles que no afecten els drets fonamentals. Per exemple, els horaris d’hostaleria i comerços es podrien veure modificats, així com els seus aforaments i també es pot continuar exigint la distància mínima entre persones en llocs públics. A partir d’aquí, caldrà veure quines són les decisions que prenen les diferents comunitats o localitats, perquè les restriccions que es vagen imposant des de llavors podrien ser més a escala local.

Cal esmentar també que la intenció d’Espanya és eliminar l’estat d’alarma el 9 de maig, no obstant això, tampoc es tracta d’una decisió 100% segura ni se sap si el govern ha pensat ja en algun altre tipus de mecanisme per a imposar unes certes restriccions malgrat l’eliminació de l’alarma.

Últimes notícies

PP i Vox frenen a Alacant la petició per a recuperar l’ajuda a la Senda de Miguel Hernández

La majoria de PP i Vox a l'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat una proposta de l'esquerra per a instar a la Generalitat a recuperar la subvenció de la Senda del Poeta Miguel Hernández, un itinerari cultural que recorre els llocs clau en la vida de l'escriptor.

Pérez Llorca anuncia un reforç de les inspeccions per a frenar els empadronaments irregulars

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Les Corts un reforç de la coordinació i inspeccions per a controlar els empadronaments irregulars i vincula el fenomen a la immigració desordenada i a la falta de recursos estatals.

La Comunitat Valenciana registra una taxa d’assassinats masclistes per damunt de la mitjana espanyola

La Comunitat Valenciana acumula des de 2003 una taxa de 78,8 assassinats masclistes per milió de dones majors de 15 anys, per damunt de la mitjana estatal de 67,1. L'últim informe de l'Observatori del CGPJ i de la Delegació contra la Violència de Gènere alerta també de l'impacte de la violència vicària sobre menors.

Pérez Llorca justifica la comissió de servicis a la seua parella davant les acusacions de enchufismo

Juanfran Pérez Llorca defén la comissió de servicis per la qual la seua parella ha sigut contractada per la Diputació de València, mentres l'oposició denuncia un cas de enchufismo i nepotisme per l'increment salarial i les condicions del lloc.

La Comunitat Valenciana tanca 2025 com tercera destinació nacional amb 17 milions de viatges

La Comunitat Valenciana es consolida en 2025 com tercer destí dels viatgers espanyols, amb 17 milions de desplaçaments i 4.562 milions d'euros de gasto, en un context de menys viatges però major desemborsament.

Els propietaris de l’edifici incendiat en Campanar reclamen reobrir la causa després d’un nou informe pericial

La comunitat de propietaris de l'edifici incendiat en Campanar sol·licita reobrir la causa judicial secundant-se en un nou informe pericial que qüestiona la normativa aplicada i la seguretat de la façana.

Intervinguts 3.289 quilos de marihuana procedent del Canadà en el port de València

La Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l'Agència Tributària confisquen en el port de València 3.289 quilos de marihuana ocults en un contenidor procedent del Canadà, en una operació que confirma una nova ruta d'entrada de drogues a la Unió Europea.

Pérez Llorca justifica la comissió de servicis de la seua parella enfront de les acusacions de enchufismo

Juanfran Pérez Llorca defén en Les Corts la comissió de servicis per la qual la seua parella treballa en la Diputació de València, mentres l'oposició la tatxa de enchufismo i la qualifica de vestit a mida.