17.5 C
València
Divendres, 9 gener, 2026

El 9 de maig, a prop: Els canvis que portarà el final de l’estat d’alarma

Tan sols falten dos setmanes perquè arribe el 9 de maig i són moltes persones les que ja es pregunten què serà el que ocorrerà amb les restriccions i amb la pandèmia a partir d’aleshores, perquè es tracta de la data en la qual, suposadament, caurà l’estat d’alarma que hi ha actualment a Espanya.

Per a poder saber què succeirà, primer hem de tenir clar què és l’estat d’alarma. Doncs bé, es tracta d’un règim excepcional que es declara en un país o zona concreta per a poder assegurar el restabliment de la normalitat, que haurà estat afectada per algun fet significatiu en concret, en este cas, la pandèmia de la covid.

L’estat d’alarma és una eina que permet al Govern prendre una sèrie de mesures que sense ell no es podrien prendre, perquè no estarien emparades per cap marc jurídic. És a dir, podria dir-se que este mecanisme aporta legalitat a unes certes mesures d’urgència i excepcionals que d’una altra forma no serien legals.

Algunes de les mesures que empara este estat d’alarma actual són, per exemple, limitacions de la mobilitat i de reunió. Unes limitacions als drets fonamentals que, d’una altra forma, no podrien aplicar-se. Cal suposar, per tant, que estes mesures ja no podran aplicar-se una vegada decaiga l’estat d’alarma a Espanya. Què succeirà des d’aleshores?

Cauran algunes restriccions, però no totes

 

En un primer moment, tenint en compte la legalitat, mesures com els tancaments perimetrals de comunitats, els tocs de queda i la limitació de persones en reunions, ja no tindrien cap mena d’empara legal, per la qual cosa no es podrien mantenir. Per este motiu, hi haurà lliure mobilitat per Espanya, també en l’aspecte horari, i les reunions entre persones, siguen en espais privats o al carrer, no podran veure’s limitades.

Tanmateix, vol dir això que no s’aplicaran més mesures a Espanya? No, no significa això. Les comunitats autònomes i els Ajuntaments podran continuar aplicant mesures, diferents d’estes esmentades i sempre que estiguen emparades per la Llei de Salut Pública de 1986, l’actual a Espanya i que sí que avala unes certes mesures especials en cas d’emergència sanitària.

Per a saber que pot succeir a Espanya des del 9 de maig només cal tirar la vista enrere i veure com va ser l’estiu passat perquè seria una situació bastant similar a la que podria viure’s a partir de maig al país. És a dir, sí que es podria viatjar, tant per Espanya com fora del país, sempre que els països als quals es viatge ho permeten, sí que es podrà ser al carrer a la nit, i sí que es podran fer reunions de grups grans.

Quines seran les mesures que sí que es podran aplicar? Aquelles que no afecten els drets fonamentals. Per exemple, els horaris d’hostaleria i comerços es podrien veure modificats, així com els seus aforaments i també es pot continuar exigint la distància mínima entre persones en llocs públics. A partir d’aquí, caldrà veure quines són les decisions que prenen les diferents comunitats o localitats, perquè les restriccions que es vagen imposant des de llavors podrien ser més a escala local.

Cal esmentar també que la intenció d’Espanya és eliminar l’estat d’alarma el 9 de maig, no obstant això, tampoc es tracta d’una decisió 100% segura ni se sap si el govern ha pensat ja en algun altre tipus de mecanisme per a imposar unes certes restriccions malgrat l’eliminació de l’alarma.

Últimes notícies

Un equip tècnic treballa per a restablir la calefacció en l’IES 25 d’Abril d’Alfafar

Dos empreses treballen des de primera hora en la reparació de la calefacció de l'IES 25 d'Abril després de les queixes per falta de temperatura i talls elèctrics. La consellera ha visitat el centre i manté equips en alerta davant noves incidències.

Marta García i Eilish McColgan, pels rècords en el 10K de València

L'espanyola i la britànica atacaran este diumenge les plusmarques de 10 km a València, en una edició amb nivell internacional, eixides escalonades i 18.000 dorsals.

La UV impulsa un projecte europeu per a entendre el dolor crònic a través de l’eix intestí-cervell

La Universitat de València lidera el projecte europeu 'PainGutPFC' per a estudiar l'eix intestí-cervell en el dolor crònic, amb estudis en humans des de gener a València. L'objectiu és traduir les troballes en teràpies personalitzades que reduïsquen fàrmacs i la càrrega emocional.

Feijóo afirma que Sánchez va influir per a no declarar l’emergència nacional en la DANA de València

Feijóo ha declarat davant la jutgessa que Carlos Mazón li va traslladar que Sánchez preferia mantindre la direcció des de València i que per això no es va declarar l'emergència nacional. Ha defés que el Govern central degué assumir la gestió i ha detallat el seu intercanvi de missatges i la seua arribada primerenca al centre d'emergències.

Pactada la composició de la Comissió Mixta per la dana; primera reunió en setmanes

Generalitat i Govern han pactat la composició i el funcionament de la Comissió Mixta per a coordinar la reconstrucció després de la dana en la Comunitat Valenciana. La primera reunió es preveu en les pròximes setmanes, amb grups de treball reduïts i una agenda proposada pels ajuntaments.

Arriben a Madrid els cinc espanyols alliberats a Veneçuela

Els cinc espanyols alliberats a Veneçuela han aterrat a Barajas procedents de Bogotà i s'han retrobat amb les seues famílies. Albares celebra la seua arribada.

El Consell ha aprovat la creació de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries per a reforçar la investigació i l’assessorament

El Consell ha aprovat la creació de la ACVCV, una corporació pública i científica per a impulsar la investigació, la divulgació i l'assessorament en veterinària. La mesura alinea la ciència valenciana amb l'enfocament 'One Health' i entrarà en vigor després de la seua publicació en el DOGV

Rovira afirma que el Govern no ha transferit fons a la Generalitat per a la reconstrucció

Rovira sosté que l'Executiu central no ha enviat diners per a la reconstrucció després de la DANA de 2024 i que només va autoritzar la Comunitat a endeutar-se. Respon així a Morant, que va denunciar que el Consell no va executar la mitat dels fons.