11.4 C
València
Dilluns, 22 desembre, 2025

El 9 de maig, a prop: Els canvis que portarà el final de l’estat d’alarma

Tan sols falten dos setmanes perquè arribe el 9 de maig i són moltes persones les que ja es pregunten què serà el que ocorrerà amb les restriccions i amb la pandèmia a partir d’aleshores, perquè es tracta de la data en la qual, suposadament, caurà l’estat d’alarma que hi ha actualment a Espanya.

Per a poder saber què succeirà, primer hem de tenir clar què és l’estat d’alarma. Doncs bé, es tracta d’un règim excepcional que es declara en un país o zona concreta per a poder assegurar el restabliment de la normalitat, que haurà estat afectada per algun fet significatiu en concret, en este cas, la pandèmia de la covid.

L’estat d’alarma és una eina que permet al Govern prendre una sèrie de mesures que sense ell no es podrien prendre, perquè no estarien emparades per cap marc jurídic. És a dir, podria dir-se que este mecanisme aporta legalitat a unes certes mesures d’urgència i excepcionals que d’una altra forma no serien legals.

Algunes de les mesures que empara este estat d’alarma actual són, per exemple, limitacions de la mobilitat i de reunió. Unes limitacions als drets fonamentals que, d’una altra forma, no podrien aplicar-se. Cal suposar, per tant, que estes mesures ja no podran aplicar-se una vegada decaiga l’estat d’alarma a Espanya. Què succeirà des d’aleshores?

Cauran algunes restriccions, però no totes

 

En un primer moment, tenint en compte la legalitat, mesures com els tancaments perimetrals de comunitats, els tocs de queda i la limitació de persones en reunions, ja no tindrien cap mena d’empara legal, per la qual cosa no es podrien mantenir. Per este motiu, hi haurà lliure mobilitat per Espanya, també en l’aspecte horari, i les reunions entre persones, siguen en espais privats o al carrer, no podran veure’s limitades.

Tanmateix, vol dir això que no s’aplicaran més mesures a Espanya? No, no significa això. Les comunitats autònomes i els Ajuntaments podran continuar aplicant mesures, diferents d’estes esmentades i sempre que estiguen emparades per la Llei de Salut Pública de 1986, l’actual a Espanya i que sí que avala unes certes mesures especials en cas d’emergència sanitària.

Per a saber que pot succeir a Espanya des del 9 de maig només cal tirar la vista enrere i veure com va ser l’estiu passat perquè seria una situació bastant similar a la que podria viure’s a partir de maig al país. És a dir, sí que es podria viatjar, tant per Espanya com fora del país, sempre que els països als quals es viatge ho permeten, sí que es podrà ser al carrer a la nit, i sí que es podran fer reunions de grups grans.

Quines seran les mesures que sí que es podran aplicar? Aquelles que no afecten els drets fonamentals. Per exemple, els horaris d’hostaleria i comerços es podrien veure modificats, així com els seus aforaments i també es pot continuar exigint la distància mínima entre persones en llocs públics. A partir d’aquí, caldrà veure quines són les decisions que prenen les diferents comunitats o localitats, perquè les restriccions que es vagen imposant des de llavors podrien ser més a escala local.

Cal esmentar també que la intenció d’Espanya és eliminar l’estat d’alarma el 9 de maig, no obstant això, tampoc es tracta d’una decisió 100% segura ni se sap si el govern ha pensat ja en algun altre tipus de mecanisme per a imposar unes certes restriccions malgrat l’eliminació de l’alarma.

Últimes notícies

El Marq exposa per primera vegada restes de canibalisme ritual trobats en una cova d’Alacant

El Museu Arqueològic d'Alacant ha inaugurat la mostra 'Rituals de pastors' amb els resultats de les excavacions en la Cova del Randero, primer indici de canibalisme ritual neolític del Llevant. Les restes, interpretats com un ritu funerari no violent, s'han vinculat al dol en comunitats pastorals.

La Sindicatura de Comptes avala l’infrafinançament de la Generalitat en la seua auditoria

La Sindicatura de Comptes assenyala que els ingressos del sistema autonòmic són inferiors als d'un model equitatiu i recolza la reforma del finançament. L'informe afig dèficit estatal en dependència, gastos sanitaris no compensats i l'impacte de la DANA amb crèdits reembossables.

PP i Vox rebutgen activar la Zona de Baixes Emissions a València

El ple municipal ha rebutjat implantar immediatament la ZBE i ha aprovat demanar el cessament de Pilar Bernabé. L'oposició ha vist caure les seues mocions de mobilitat.

Quatre persones ateses per fum i cremades en un incendi de vivenda a València

Quatre persones han resultat ferides lleus per inhalació de fum i cremades en un incendi al carrer Rodríguez de Cepeda de València. Van ser assistides i traslladades a l'Hospital Clínic de València.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del gastat

La Comunitat Valenciana ha obtingut 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% del gastat. L'absència de la Grossa ha limitat el retorn.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del jugat

La Comunitat Valenciana ha sumat 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% dels 425,4 milions jugats. La Grossa no ha tocat, però els premis s'han repartit en múltiples localitats, amb especial pes a Alacant.

Pérez Llorca destaca que la nova gestora del PPCV aglutina totes les sensibilitats

El nou president del PPCV subratlla una transició ràpida i sense soroll i perfila un equip integrador. Carlos Gil assumix la secretaria general i es mantenen òrgans clau.

La Comunitat Valenciana gana 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del jugat

En un sorteig sense Grossa a la regió, la Comunitat Valenciana ha obtingut 47,35 milions, el 11,13% del gastat. Teulada-Moraira, Alcoi i Elda concentren premis.