«Tinc por»: Alonso Caparrós reviu el seu aterridor passat

Alonso Caparrós ha aconseguit estar en pau amb si mateix. No és senzill trobar eixe punt d’harmonia per a ser amable de portes endins, però ha trobat la manera. Ho ha fet escrivint un llibre en el qual conta tots els episodis vitals que han modelat al Caparrós de hui. Totes les vivències, bones i no tan bones, que han marcat la personalitat del col·laborador de televisió.

Cal recordar, que Caparrós ha sigut un dels presentadors més cotitzats dels anys 90, però va decidir abandonar la professió i convertir-se en col·laborador de ‘Sálvame‘ i, des de llavors, ha compartit detalls molt íntims de la seua vida privada.

El col·laborador pertany a una família molt respectada en el món de la comunicació. El seu pare i el seu germà es dediquen al periodisme i, per este motiu, no comparteixen el gir professional que ha fet Caparrós.

Telecinco, i la cinquena edició de ‘GH VIP‘, li van donar una oportunitat per tornar a televisió. Caparrós va acceptar participar en el ‘reality’ estrella del moment, i va explicar el motiu pel qual va desaparéixer de la televisió. Segons va explicar, va estar a punt de perdre-ho tot per la seua addicció a les drogues.

Andrés Caparrós, germà d’Alonso, no va acceptar que el seu germà tornés als mitjans per participar en un ‘reality’ i parlar sobre la seua vida privada. Així doncs, va considerar que la millor opció era allunyar-se d’ell. Tot i això, Caparrós sempre ha pogut comptar amb el suport del públic i, afortunadament, del seu pare.

Alonso Caparrós ha concedit diverses entrevistes relatant el seu infern amb les drogues. Sempre ha transmés un missatge d’esperança. I fins i tot, s’ha ofert a ajudar a persones que estigueren travessant el mateix malson.

De vegades, Alonso exerceix de presentador a ‘Sálvame’. Està molt il·lusionat amb els seus nous projectes, i vol que els seus seguidors tinguen molt present un missatge: les drogues no són per sempre.

El col·laborador reviu el seu pitjor malson: «no m’estimava a mi mateix»

Alonso Caparrós ha escrit un llibre amb el qual pretén ajudar els seus lectors; ‘Un trozo de cielo azul’, un projecte que sempre ha tingut al cap, al qual ha dedicat tres mesos de la seua vida i que ara presenta amb la il·lusió d’un xiquet amb sabates noves. És una introspecció necessària per a poder ressorgir amb la força d’un ocell fènix.

El col·laborador vol compartir la seua experiència. No està disposat que ningú renuncie a ser lliure, i és conscient que la drogodependència és la presó més cruel que existeix. «Van ser anys de molt patiment, però m’he desfet de tot això», assegura.

Les drogues van destrossar a la família Caparrós. Encara que, Alonso assegura que, en cap moment, va sentir rebuig cap a ells. Únicament va optar per aïllar-se per no crear-los cap problema. «Vaig entendre que havia de fer front a un monstre contra el qual no podia lluitar. No m’estimava a mi mateix, però sí amb bogeria als altres», declara a ‘La Razón’.

 

El col·laborador ha reviscut el seu infern mentre escrivia el llibre. «La por a recaure segueix, però en la meua ment no hi ha cap classe de droga», confessa. És conscient que, esta malaltia, pot tornar a aparéixer en qualsevol moment. Per este motiu, ha ressaltat la importància de demanar ajuda, i de posar-se en mans de professionals.

Alonso ha patit diversos episodis en què la seua vida ha corregut perill. Tot i que, després de superar una addicció tan forta, considera que està preparat per a tot. «Tenia por a la mort, però ara només li tinc respecte. La por ja ha marxat», manifesta.

Últimes notícies

L’exdirector d’Emergències de la Generalitat es desmarca de la gestió de la dana mortal

Alberto Javier Martín Moratilla assegura al Congrés que el dia de la dana amb 230 morts no tenia competències operatives i defensa que va fer tot el que va poder amb els mitjans disponibles.

Castelló obri una nova ruta xàrter amb l’arribada de turistes d’Eslovàquia

L’aeroport de Castelló ha estrenat una operativa xàrter que connecta amb Bratislava durant quinze setmanes i que pot portar fins a 2.700 turistes eslovacs, mentre prepara una altra programació per a rebre 11.000 visitants austríacs entre 2027 i 2028.

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.