Detinguts a Vinaròs per traure 1.000 euros amb la targeta robada al seu company de pis

La Guàrdia Civil ha detingut a Vinaròs a dos hòmens, de 46 i 37 anys, com a presumptes autors d’un delicte de furt i un altre d’estafa, després que suposadament retiraren 1.000 euros amb una targeta bancària robada a un company de pis.

Els fets es remunten al passat 27 de març, quan una patrulla va observar a una persona utilitzant un caixer automàtic mentres ocultava part del seu rostre amb una boina i una bufanda. Esta manera de cobrir-se la cara, poc habitual en una operació rutinària, va cridar l’atenció dels agents, que van decidir seguir de prop l’escena per a comprovar què estava ocorrent.

Després de completar l’operació i traure els diners, l’home es va reunir en els voltants amb un segon individu. Segons la investigació, en eixe moment li va entregar part de l’efectiu obtingut i, tot seguit, els dos es van separar i van prendre direccions oposades per a tractar d’evitar qualsevol vinculació entre ells i dificultar un possible control policial. Van prendre direccions oposades per a dificultar el control.

L’actuació policial va continuar amb la identificació d’un dels hòmens, que portava damunt 350 euros en bitllets de 50. En ser preguntat per l’origen dels diners, va respondre amb evasives i sense oferir una explicació coherent, la qual cosa va incrementar les sospites dels agents sobre un possible ús fraudulent d’una targeta bancària.

Investigació i anàlisi de les càmeres de seguretat

A partir d’eixa primera identificació, la Guàrdia Civil va obrir una investigació per a aclarir l’origen dels diners i de la targeta emprada. Les gestions posteriors van permetre comprovar que s’havia realitzat una extracció fraudulenta de 1.000 euros, quantitat que no es corresponia amb una operació autoritzada pel titular del compte.

Dins de les diligències, els agents van analitzar les gravacions de les càmeres de seguretat situades a l’entorn del caixer i en altres punts relacionats amb el cas. Estes imatges van ser clau per a reconstruir els moviments dels implicats i determinar la seua relació amb la víctima.

L’anàlisi va permetre identificar al segon home que havia rebut part dels diners. Segons les mateixes perquisicions, este individu convivia amb el titular de la targeta i, aprofitant la confiança derivada de la convivència, presumptament s’hauria apoderat de la targeta bancària i del número PIN. D’esta manera, hauria facilitat a l’altre detingut la possibilitat d’operar en el caixer sense alçar sospites inicials, malgrat tractar-se d’un ús no autoritzat.

La combinació de l’accés a la targeta i al codi secret va permetre realitzar l’extracció completa dels 1.000 euros del compte del perjudicat. Una vegada retirada la quantitat, els sospitosos s’haurien repartit els diners en efectiu, tal com van observar els agents en el moment dels fets.

Després de reunir els indicis necessaris, la Guàrdia Civil va procedir a la detenció dels dos hòmens com a presumptes responsables d’un delicte de furt, per l’apropiació de la targeta, i d’un delicte d’estafa, en utilitzar-la per a traure diners sense consentiment del titular.

Els detinguts han sigut posats a la disposició del Jutjat d’Instrucció número 4 de Vinaròs, que serà l’encarregat de continuar amb les diligències judicials i de determinar en quina mesura responen penalment per l’ocorregut.

La Guàrdia Civil recorda la importància d’extremar les precaucions en l’ús de targetes bancàries, evitar compartir el número PIN fins i tot amb persones de l’entorn més pròxim i revisar amb freqüència els moviments dels comptes. També insistix en la necessitat de comunicar immediatament a l’entitat bancària i a les forces de seguretat qualsevol operació sospitosa o ús fraudulent per a minimitzar els perjuís econòmics i facilitar la investigació.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.