La secretària d’Estat de Migració demana tranquil·litat i fixa el termini de tres mesos
La secretària d’Estat de Migració, Pilar Cancela, ha demanat tranquil·litat a les persones immigrants que participen en el procés extraordinari de regularització i ha assegurat que el Govern resoldrà en un termini màxim de tres mesos totes les sol·licituds que es presenten fins al 30 de juny.
Cancel·la ha llançat este missatge abans de mantindre una reunió amb entitats socials, col·legis professionals i organitzacions implicades en la tramitació d’este procés de regularització, tant en el seu vessant presencial com telemàtica. L’objectiu d’estes trobades és coordinar criteris, aclarir dubtes tècnics i garantir que la informació arribe de manera clara i homogènia als qui estan iniciant els seus expedients.
Segons ha detallat, des de l’inici del procés el Govern ha rebut 130.000 sol·licituds de persones estrangeres en tota Espanya per a la seua regularització. Paral·lelament, unes 500 entitats han sol·licitat la seua acreditació per a col·laborar, una xifra que mostra la implicació del teixit associatiu i professional en l’acompanyament als sol·licitants.
Una oportunitat de drets i d’ètica moral
La secretària d’Estat ha subratllat que este procés representa, en les seues paraules, una oportunitat d’ètica moral, de principis i de drets. Ha explicat que l’Administració està resolent en un termini màxim de deu dies les sol·licituds de les entitats que volen sumar-se com a col·laboradores, amb la finalitat que puguen començar a fer costat a les persones migrants com més prompte millor.
Ha defés que la regularització s’ha dissenyat com un procediment ràpid i senzill, encara que ha admés que genera dubtes i que hi ha qüestions que s’aniran aclarint de manera contínua. Per això ha instat les persones interessades a informar-se sempre a través dels canals oficials i a desconfiar de consells informals o altres oportunismes que puguen sorgir al voltant d’este procés, com a ofertes enganyoses o informació incompleta.
Tramitació i terminis de l’autorització provisional
Cancel·la ha explicat que el procediment contempla un termini de quinze dies hàbils per a emetre una primera autorització provisional. Este pas inicial és clau perquè marca l’inici formal de l’expedient i atorga a la persona sol·licitant la capacitat de residir i treballar, en anar acompanyat de l’assignació d’un NIE. Ha afegit que la intenció del Govern és que estos primers tràmits es resolguen fins i tot en menys d’eixos quinze dies, i que tot el procediment es tanque dins del límit màxim de tres mesos.
A més, ha tornat a demanar tranquil·litat i normalitat als qui estan preparant la seua documentació, recordant que el termini per a presentar sol·licituds es manté obert fins al 30 de juny. Ha reiterat el compromís que es resoldran totes les sol·licituds presentades fins a eixa data, la qual cosa implica un esforç d’organització administrativa i reforç de recursos per a complir els temps anunciats.
La responsable de Migració ha assenyalat també que els criteris d’interpretació s’aniran actualitzant a mesura que apareguen nous dubtes, i ha insistit que el departament està a la disposició de qualsevol persona que necessite aclariments, amb el propòsit de respondre el més ràpid possible i agilitzar els procediments.
Col·laboració d’entitats i implicació municipal
Cancel·la ha posat en valor la col·laboració de les entitats que acompanyen el procés, tant en l’atenció presencial com a través de ferramentes telemàtiques. Ha fet una crida especial als ajuntaments, als de tots els colors, perquè la seua implicació no depenga de la voluntat política de cada consistori i es garantisca una resposta homogènia en tot el territori. Al seu juí, la regularització constituïx una oportunitat fantàstica per al país, en oferir estabilitat jurídica i laboral a milers de persones que ja formen part de la societat.
Ha remarcat que no és la primera regularització extraordinària que es duu a terme a Espanya, però sí la primera que es vincula de manera específica a situacions de vulnerabilitat i a altres realitats que no es limiten únicament a l’aportació d’un compromís o un contracte de treball. Esta diferenciació, segons ha sostingut, amplia i dimensiona la visió del procés, en reconéixer contextos personals i socials que requerixen protecció addicional.
Cancel·la ha subratllat que l’objectiu és que les persones migrants tinguen seguretat jurídica per a poder viure amb tranquil·litat i en pau, amb drets plens. Ha insistit que eixe és el sentit últim de la regularització i l’eix que guia l’actuació de l’Administració en este àmbit.
Dades per territoris i situació a la Comunitat Valenciana
Respecte a les dades concretes per territoris, ha indicat que encara no es disposa de xifres desglossades per comunitats autònomes. Ha explicat que les sol·licituds estan entrant per múltiples canals i que les aplicacions informàtiques emprades pertanyen a diferents ministeris i estan interrelacionades, per la qual cosa primer és necessari normalitzar i ordenar l’entrada de la informació abans de poder oferir dades territorializados.
Quant a la Comunitat Valenciana, s’ha destacat l’existència de 40 entitats col·laboradores en el procés extraordinari de regularització. La reunió amb estes organitzacions s’emmarca en els contactes habituals que mantenen amb els qui treballen diàriament en la tramitació, amb la finalitat de detallar aspectes tècnics i compartir experiències pràctiques sobre el desenrotllament del procediment.
Des de la Delegació del Govern s’ha defés que la maquinària en la Comunitat Valenciana està en marxa, fins i tot enfront dels qui no compartixen o no estan tan motivats amb este procés de regularització, que es considera que serà un èxit. També s’ha posat en relleu l’ampliació d’horaris per a atendre els tràmits i s’ha animat a altres ajuntaments a seguir esta línia per a evitar convertir-se en un exemple negatiu.
Resposta a la postura de Vox
Preguntada per la postura de Vox i el seu anunci que intentaran bloquejar amb totes les ferramentes legals esta regularització, s’ha assenyalat que quan Vox marca el camí de la dreta en la Comunitat Valenciana i fixa el ritme, el PP acaba assumint el discurs i el posicionament de l’extrema dreta. Segons el parer de Bernabé, el posicionament ultra i xenòfob que es va estendre a l’altre costat de l’Atlàntic amb el lema ‘Amèrica first’ ja no compta amb suport, excepte per part de Santiago Abascal i Alberto Núñez Feijóo, als qui ha situat en eixa línia política.
