El Museu de Belles Arts de València proposa un viatge per cinc segles d’art amb 84 obres mestres de 71 artistes procedents de la Col·lecció BBVA. L’exposició, titulada ‘Clàssics i moderns’ i oberta al públic fins al 15 de febrer de 2026, reunix pintures que abasten des del segle XVI fins a les albors del XX i ordena eixe arc temporal en un relat accessible per a tota mena de visitants.
La mostra s’ha presentat amb la participació de responsables culturals i del comissari, Pablo González Tornel, director del MuBAV. González Tornel ha subratllat el valor excepcional del conjunt i el seu potencial per a explicar l’evolució de l’art europeu: comissariar ‘Clàssics i Moderns’ ‘ha sigut un regal que m’ha permés investigar un dels fons artístics més rics d’Espanya. Els noms de Murillo, Van Dyck, Goya, Sorolla o Casas proporcionen un panorama complet de l’art dels últims segles’. També ha destacat l’actualització editorial associada a l’exposició: ‘Esta col·lecció compta, a partir de hui, amb un nou catàleg en el qual autors de primer nivell han aportat noves perspectives sobre l’art europeu’.
El fil que vertebra el recorregut és el realisme figuratiu que es definix a Flandes i Itàlia al començament del segle XVI. Eixe codi compartit, recognoscible en l’atenció al detall, l’anatomia i la llum, permet connectar obres separades per segles. En les taules i llenços conviuen reis i déus amb llauradores, paisatges i burgesos; escenes on la imatge no sols representa, sinó que construïx relats visibles sobre la societat europea, les seues jerarquies i aspiracions.
Recorregut temàtic i cronològic
La primera secció, ‘El temps dels reis i els déus’, reunix retrats i escenes religioses que mostren com monarquies, dinasties i l’Església usen la imatge com a emblema de prestigi, legitimació i devoció. Des dels ducs borgonyons fins als Àustries i Borbons, els retrats de Pantoja de la Creu, Carreño de Miranda i Goya, al costat de les obres sacres de Murillo, Van Dyck o Josefa de Óbidos, exemplifiquen l’art com a llenguatge d’autoritat i fe.
A continuació, ‘El retrat: l’ésser humà en el centre del món’ posa el focus en la major reclamació de l’Edat Moderna: ser conegut, reconegut i recordat. Amb obres de Mierevelt, Goya o el valencià Agustín Esteve, el retrat es confirma com a ferramenta d’identitat pública i memòria privada. La mirada directa, la posa i els atributs parlen tant de l’individu com del context social que l’impulsa a ocupar eixe lloc central.
La tercera etapa, ‘El triomf dels gèneres: paisatges, natures mortes i costums’, reunix vistes, naturaleses mortes i escenes quotidianes nascudes sense encàrrec específic, pensades per a un mercat de l’art en expansió i una nova clientela burgesa. Obres de Jan Brueghel, Jan Wildens, Melchior de Hondecoeter, Tomás Yepes o Paul de Vós revelen el virtuosisme d’escoles flamenques, holandeses i espanyoles per a representar la naturalesa i la vida diària amb un realisme que va seduir a col·leccionistes per tota Europa.
Els camins de la modernitat
L’última secció aborda el pas de l’academicisme al realisme i l’arribada de la modernitat en un context de transformacions polítiques i socials entre els segles XIX i XX. Sorolla, Zuloaga, Regoyos, Rusiñol o Arteta testimonien la diversitat de llenguatges que conviuen a l’Espanya contemporània: del modernisme català al realisme lluminós valencià, al costat de mirades crítiques vinculades a la crisi del 98, com una crònica plàstica d’un temps en canvi.
L’exposició posa en valor la Col·lecció BBVA, formada al llarg del temps gràcies al mecenatge i hui considerada un dels conjunts artístics privats més rellevants d’Espanya. Els seus fons permeten comptar les Edats Moderna i Contemporània a través d’obres que dialoguen entre si i amb el públic. El nou catàleg al qual al·ludix el comissari reforça eixa lectura, en aportar perspectives d’especialistes que ajuden a contextualitzar estils, autors i moviments.
Amb un itinerari clar i seccions ben delimitades, ‘Clàssics i moderns’ facilita al visitant reconéixer com evoluciona la pintura des dels codis cortesans i religiosos fins a la pluralitat de la modernitat. El resultat és una síntesi ambiciosa i didàctica de cinc segles d’art, condensada en 84 pintures seleccionades per la seua capacitat per a narrar el seu temps.
