El ple del Congrés recuperarà este dijous el debat sobre el calendari de tancament nuclear amb la votació d’una esmena del PP a la Llei de Mobilitat Sostenible que busca suprimir la menció a la data de cessament definitiu en tres centrals: Almaraz, Ascó I i Cofrentes. La iniciativa pretén donar marge per a estudiar l’ampliació de la seua vida útil, encara que la seua aprovació no equivaldria a autoritzar pròrrogues. El resultat dependrà de si Junts suma els seus vots als del PP i Vox, la qual cosa obriria una via política, però no substituïx els tràmits tècnics ni reguladors exigits.
Què vota el Congrés
L’esmena elimina la referència expressa a la data de tancament d’eixes instal·lacions dins del marc de la nova llei. Amb això, els seus promotors busquen evitar un ancoratge normatiu que condicione la continuïtat de les plantes en el curt termini. En la pràctica, suprimir eixa menció no decidix per si sola el futur de les centrals: si prospera, només retiraria un obstacle formal i permetria que els expedients es valoren cas a cas sota la regulació existent.
A Espanya operen cinc centrals nuclears: Almaraz (Càceres), Ascó (Tarragona), Cofrentes (València), Vandellós II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara). Esta tecnologia va aportar prop del 20% de l’electricitat en 2024 i en 2025 la seua quota se situa en el 19,1%. Mantindre part d’eixa potència en servici podria contribuir a la seguretat de subministrament en moments de major demanda o menor generació renovable, però qualsevol extensió ha d’avaluar-se amb criteris de seguretat i sense traslladar costos addicionals als consumidors.
Calendari i context energètic
En 2019, les propietàries de les centrals (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius van acordar un tancament ordenat entre 2027 i 2035. El pacte va vindre motivat, principalment, per l’augment de la càrrega fiscal, que segons el sector va créixer entorn d’un 90% entre 2010 i 2019, pressionant la viabilitat econòmica de les plantes.
Si no canvia el calendari, Almaraz I cessarà l’1 de novembre de 2027 i Almaraz II el 31 d’octubre de 2028. En 2030 es preveu el cessament d’Ascó I i Cofrentes; en 2032, Ascó II; i en 2035, Vandellós II i Trillo. Sobre este full de ruta es construïx la política energètica vigent, que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima arreplega en impulsar una transició recolzada en renovables autòctones.
La crisi de preus després de la invasió russa d’Ucraïna va elevar la preocupació per la independència energètica i la seguretat de subministrament a Europa. A Espanya, eixe debat es va intensificar després de l’apagada peninsular del 28 d’abril, i PP i Vox defenen estendre l’activitat de les centrals per a no fiar-ho tot a les renovables.
El 30 d’octubre, les titulars de Almaraz van registrar una sol·licitud per a operar fins a juny de 2030, fonamentada en la seguretat de subministrament i sense demanar rebaixes fiscals. L’expedient seguirà el seu curs en el Consell de Seguretat Nuclear, que verificarà el compliment de les condicions radiològiques i nuclears. Estes són línies roges de l’Executiu, juntament amb garantir el subministrament i que la pròrroga no supose un major cost per als ciutadans.
El Govern sosté que l’esmena del PP no és necessària per a tramitar eventuals extensions, perquè les ordes ministerials que fixen dates de tancament no impedixen a les empreses demanar una ampliació, com il·lustra el cas de Almaraz. Per això, subratlla que la possible eliminació de la referència al cessament definitiu no revertix per si mateixa el calendari ni concedix pròrrogues, que depenen d’informes tècnics i decisions administratives.
La votació buidarà si es retira eixe ancoratge normatiu en la llei o si es manté el calendari tal com està. En qualsevol escenari, el fons del debat seguirà centrat en compatibilitzar la transició renovable amb la seguretat de subministrament i l’estabilitat de costos per a llars i empreses.
