El subdirector general d’Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, ha declarat davant la jutgessa que instruïx la causa per la DANA del 29 d’octubre de 2024 que el contingut del primer esborrany del missatge És-Alert es va modificar per indicació de la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, en considerar que no existia cobertura legal suficient per a ordenar a la població que romanguera en els seus domicilis.
Primer text: “romanguen” i canvi a “suspenguen desplaçaments”
Segons el seu testimoniatge, sobre les 19.06 hores es va plantejar un primer text dirigit a la ciutadania en el qual s’incloïa l’expressió romanguen en els seus domicilis. No obstant això, Pradas va demanar suavitzar el to i substituir-la per suspenguen desplaçaments, en entendre que un mandat tan imperatiu podia suposar una restricció de la mobilitat sense suport jurídic clar. L’avís És-Alert es va acabar enviant una mica més d’una hora després, a les 20.11 hores.
Suárez ha explicat que la consellera va expressar obertament els seus dubtes legals sobre la possibilitat d’ordenar a la població que no isquera de les seues cases. D’acord amb el relatat pel subdirector, ell li va traslladar que, en la seua opinió, sí que disposava d’eixa capacitat en virtut de la Llei d’Emergències, que preveu mesures de limitació de moviments en situacions de greu risc. Malgrat això, Pradas va insistir que el missatge no havia de ser tan imperatiu fins a buidar les seues reserves jurídiques.
El responsable d’Emergències ha detallat que la exconsellera va esmentar les controvèrsies sorgides durant la pandèmia de la COVID-19 sobre les ordes de confinament i les restriccions de mobilitat, i que per eixe motiu considerava necessari realitzar consultes legals abans de mantindre l’expressió romanguen. Per a buidar estos dubtes, va abandonar en diverses ocasions la sala del Cecopi, des de la qual es gestionava l’emergència, i tornava després de parlar amb els assessors que va considerar oportuns.
En relació amb la possible influència de crides externes en eixe canvi de redacció, Suárez ha indicat que no pot vincular cap conversa concreta amb la decisió final, encara que sí ha deixat constància de les contínues entrades i eixides de la consellera de la sala de coordinació mentres es revisava el contingut del missatge dirigit a la població.
Demora: reticències i decisions polítiques
El subdirector ha assenyalat que, en la seua percepció, van existir reticències generals a l’hora d’aprovar qualsevol mandat que implicara limitar la mobilitat de manera clara. Ha insistit que, des del punt de vista tècnic, no va haver-hi impediments per a enviar abans l’És-Alert, i que la demora no va obeir a problemes del sistema, sinó als dubtes i decisions de caràcter polític sobre l’abast de l’avís.
Suárez ha recordat que, a partir de les 19.00 hores, ja es disposava d’informació rellevant sobre l’empitjorament de la situació, com la caiguda del pont de Picanya i la impossibilitat de circular per determinats trams de carretera. A eixa hora també començava a assumir-se que l’emergència no es limitava a l’entorn de la presa de Forata, que havia concentrat fins llavors la major part de l’atenció, sinó que afectava un àmbit molt més ampli de la província de València.
El testimoni ha explicat que els tècnics basaven la seua valoració en els incidents notificats, les crides d’alcaldes i els avisos rebuts en el 112. Ell mateix ha precisat que, durant el matí, només va atendre personalment els alcaldes d’Utiel i Requena, mentres que la resta de comunicacions es van canalitzar pels llits habituals del dispositiu d’emergències.
Respecte al paper del llavors secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, també investigat en la causa al costat de Pradas, Suárez ha declarat que no recorda instruccions concretes per la seua part en les primeres hores del dia. Segons ha matisat, va anar a la vesprada quan Argüeso va comunicar que es dirigia a la Sala del 112, ja amb l’emergència clarament desbordada i en un context de creixent pressió sobre les decisions que s’havien de prendre.
El subdirector ha afegit que, una vegada decretada la situació 2 d’emergència en tota la província de València, la coordinació operativa es realitzava directament amb la consellera Pradas, present físicament en el Cecopi. En eixe marc, ha indicat que en cap moment es va comentar a la sala una desmobilització dels bombers forestals, la qual cosa, al seu juí, mostra que el dispositiu continuava considerant-se necessari davant la magnitud de la DANA.
També ha assenyalat que les primeres informacions precises sobre la presa de Buseo van arribar ja molt avançada la nit, la qual cosa va dificultar disposar d’un quadre complet de la situació en temps real. Esta falta d’informació immediata se sumava al degoteig d’incidents i avisos que saturaven els canals de comunicació i obligaven a prioritzar les decisions sobre la marxa.
En la seua declaració, Suárez ha recordat a més que ja va comparéixer davant la jutgessa en dos ocasions anteriors: una primera sessió de huit hores el 4 de desembre i una altra de més de quatre hores el 17 de desembre. En estes compareixences, segons ha assenyalat, ja va exposar que l’enviament del Es-Alert es va retardar per les correccions lingüístiques de la versió en valencià i pels dubtes de la consellera sobre la conveniència d’utilitzar l’expressió romanguen a les seues cases.
La jutgessa que instruïx la causa va decidir citar de nou al subdirector per a aclarir alguns extrems del seu testimoniatge anterior, especialment els relacionats amb el procés de redacció del missatge, la naturalesa dels dubtes legals plantejats i el moment en el qual es van adoptar les decisions que van afectar el contingut i a l’horari d’enviament dels avisos a la població.
