El València Basket es va imposar 89-76 al Reial Madrid en un dol físic i molt tàctic de la desena jornada de l’Eurolliga en el qual el triple va ser la palanca del partit: 16 encerts amb un 39% per als locals enfront de 7 i un 23% per als blancs. Malgrat el clar domini visitant en el rebot, els de casa van governar el ritme i van obrir bretxa en la segona mitat. El triomf desfà l’empat que els dos arrossegaven i li permet al València situar-se 6-4 pel 5-5 del Reial Madrid, a més de revalidar el precedent de la Supercopa.
El triple com a palanca
La trobada va arrancar amb més fluïdesa blanca. Facu Campazzo va manar amb punts i assistències, especialment per a un Trey Lyles molt inspirat, i l’entrada de Mario Hezonja va afinar el perímetre. La zona del Madrid, utilitzada recentment per altres rivals, va alterar per moments les rutines ofensives locals i el València, encara tocat per dos derrotes prèvies i l’empaquetatge del rival, es va mantindre a rebuf.
Sense Campazzo en pista i amb Braxton Key sumant en defensa, l’atac madridista es va embossar i la insistència taronja, més que el seu encert, li va donar la primera davantera just abans del tancament del primer quart. Omari Moore va tractar d’estirar el marge, però el físic d’Alex Len va retornar aire als visitants.
Amb el dol endurit i cada canastra costant, el Madrid va perdre tall des de fora i la circulació dels locals va pesar més que la qualitat individual de Lyles. En una acció clau, Nate Reuvers va traure la tercera falta de Walter Tavares després d’un mat i Darius Thompson va clavar el triple que va tancar la primera part amb 45-38. Eixa seqüència va canviar la inèrcia: el Madrid va deixar d’imposar la seua talla i el València va guanyar confiança en el perímetre.
La represa va arribar embolicada en protestes visitants per un temps mort no concedit a temps al final del segon quart, incident que fins i tot va retardar l’inici del tercer. La polèmica no va descentrar a Lyles, que va continuar anotant, però els exteriors taronja van respondre i van activar per damunt del cércol a Yankuba Avenc per a sostindre una renda que es va estabilitzar entorn de les dos possessions llargues (62-56, m.27).
Un Madrid sense tir exterior i amb Tavares condicionat
La quarta personal de Tavares va accelerar el joc i va afavorir al València, més còmode a pista oberta. Quan es va embossar, van emergir Thompson o Omari Moore per a rescatar possessions i per primera vegada la distància va superar la desena (72-60, m.32), un colp emocional que el Reial Madrid no va aconseguir revertir.
Conscient del mal percentatge de tres, el conjunt blanc es va bolcar cap al cércol, però Jaime Pradilla i un enorme Reuvers van protegir la pintura. Ni el domini del rebot va bastar per a acostar-se de veritat i la consistència local va aguantar cada envestida.
Sergio Scariolo va provar amb un quintet més mòbil, col·locant a Lyles com cinc i a Gabriel Deck com quatre, però l’ajust no va trobar premi. El València va administrar les possessions, va seleccionar bé els tirs oberts i va tornar una vegada i una altra al recurs que va marcar la nit: el triple alliberat després de bona circulació.
En números, Moore (16), Reuvers (14) i Thompson (14) van liderar l’anotació local, ben acompanyats per Montero i Taylor, mentres que Lyles va firmar 23 per al Reial Madrid amb Campazzo en 15, Maledon en 14 i Hezonja en 11. En el Roig Arena es van donar cita 14.922 espectadors, un ambient que va espentar en els moments de màxima exigència.
Després del xoc, Scariolo va resumir la diferència en l’energia i l’encert exterior del seu rival: ‘Vull felicitar el València, que ha jugat en general amb mes energia i ha tingut molt d’encert en el tir de tres’. Davant, Pedro Martínez va demanar equilibri emocional per al que ve: ‘No eixirem amb globus hui ni quan perdem hem de caure en depressió’. Amb el 6-4, el València gana impuls; el Reial Madrid, amb un altre compromís en 48 hores, necessita reinicialitzar ràpid.
