L’exdiputat de Vox Iván Espinosa de los Monteros ha assenyalat este dimecres que el que succeïsca ara entorn d’un eventual acord de govern entre PP i Vox en la Comunitat Valenciana serà un preàmbul del que puga ocórrer a escala nacional. També ha apuntat a escenaris similars a Extremadura o Andalusia si no hi ha majories absolutes, subratllant que els moviments autonòmics anticipen futurs equilibris en el Congrés.
Ha defés que un futur Executiu compartit entre PP i Vox ha de ser estable i capaç de reformes, i ha afegit que s’imagina que els qui negocien en la Comunitat després de la dimissió de Carlos Mazón són molt conscients d’això. Amb eixa idea, ha situat el pacte entre les dos formacions com a opció prioritària en l’actual cicle polític.
Pacte PP-Vox com a acompte
Sobre possibles acords alternatius, ha afirmat que el PSOE ha de tornar algun dia a ser un partit simplement equivocat i que eixe dia llunyà ja es veurà si es pot pactar amb ells; mentres, amb els nacionalistes no hi ha res a pactar. En la seua anàlisi, l’entesa entre PP i Vox s’imposa per aritmètica i per agenda, però exigix un full de ruta que done certitud i resultats tangibles.
Respecte a les enquestes, ha reconegut que són molt falagueres i que PP i Vox podrien sumar entre 190 i 200 diputats, encara que ha recordat que al juny de 2023 es deia una cosa semblant. Amb este avís, ha reclamat prudència enfront dels sondejos i focus en la negociació concreta de cada territori.
El dirigent ha realitzat estes consideracions en un desdejuni informatiu al qual han assistit, entre altres, Alejo Vidal-Quadras, l’exministra del PP Isabel Tocino i l’economista Ramón Tamames, en un format que ha reforçat el to programàtic dels seus missatges.
Advertiment sobre deute i reformes
En el pla econòmic, el exportavoz de Vox en el Congrés ha alertat que Espanya té un deute públic molt superior al 100% del PIB, a més de compromisos en pensions que, segons ha indicat, superarien el 500% del PIB. En el seu càlcul, entre les dos magnituds el país acumula obligacions que equivalen a sis vegades el seu producte, un nivell que ha qualificat com molt difícil de revertir.
Des d’eixa diagnosi, ha apel·lat a ‘fer a Espanya rica una altra vegada’ i ha defés una reducció de la grandària de l’Estat per a alliberar recursos i atraure inversió. Com a palanques, ha assenyalat la captació de centres de dades aprofitant la posició geogràfica del país, per on —ha dit— passa el 70% de les dades que arriben des d’Amèrica. Ha lligat esta oportunitat a una gran inversió energètica, sense injuriar les renovables ni la nuclear.
Després de denunciar una degradació gradual a la qual, al seu juí, la societat s’hauria acostumat, ha conclòs que Espanya ha d’escometre moltes reformes i que no serà possible amb el Govern actual. Quan arribe un altre, ha reclamat una verdadera ambició per a situar a l’economia en un creixement robust i sostingut.
