Felipe González considera que Europa travessa un procés de recomposició en matèria de seguretat i defensa
Felipe González considera que Europa travessa un procés de recomposició en matèria de seguretat i defensa que portarà entre huit i deu anys. Al seu juí, el continent només podrà assumir plenament la seua pròpia protecció si supera obstacles interns com la tendència de cada Estat a defendre els seus propis campions nacionals, una fragmentació que, segons subratlla, debilita a Europa enfront de potències com els Estats Units o la Xina, fins i tot quan es tracta de països tan forts com Alemanya.
Durant un diàleg obert amb responsables i socis de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), González va insistir que Espanya ha sigut el país europeu que més ha incrementat el seu gasto en defensa en els últims quatre anys. Va plantejar, a més, la qüestió de quines partides pressupostàries estan suportant eixe esforç, suggerint que l’augment no és neutre i que obliga a prioritzar el destí dels diners públics dins d’uns comptes que haurien d’estar clarament definides.
Indústria de defensa i incompliment pressupostari
L’expresident va defendre que Europa té l’obligació de construir una verdadera indústria de defensa europea si vol tindre pes en l’escenari internacional. Esta capacitat pròpia, va argumentar, és clau per a reduir dependències externes i respondre a crisis cada vegada més complexes, marcades per fenòmens que va descriure com a peculiars i que tensionan tant la política com l’economia del continent.
En este context, va lamentar que el Govern central no haja presentat pressupostos, i va sostindre que l’absència de nous comptes hauria d’implicar conseqüències. Va afirmar que, si no s’aproven pressupostos conforme marca el marc legal, no s’està complint plenament la Constitució, la qual cosa genera incertesa per a empreses, inversors i ciutadans que necessiten previsibilitat sobre el gasto públic i les prioritats de l’Estat.
González també va abordar el paper de l’energia nuclear en el sistema energètic espanyol. Es va mostrar partidari de mantindre-la i va assegurar que el país no pot prescindir d’esta font si vol garantir un subministrament estable. En la seua opinió, cap central que puga prolongar la seua vida útil de manera segura hauria de tancar-se de manera precipitada, perquè la seua aportació resulta clau per a complementar a altres energies i assegurar la continuïtat del subministrament.
Equilibri energetico i risc d’apagades
El exdirigente va reconéixer que Espanya està avançant de manera notable en energies renovables i està evolucionant cap a un model més sostenible. No obstant això, va advertir que esta transició ha de gestionar-se amb prudència. En relació amb l’energia nuclear, va defendre la possibilitat de desenrotllar minicentrales que funcionen com a complement de les grans plantes ja existents, amb l’objectiu de reforçar la xarxa i evitar episodis de tall de subministrament com l’apagada registrada a l’abril de 2025.
En l’àmbit econòmic i laboral, González va respondre a les crítiques que alguns sectors dirigixen als empresaris. Va qualificar eixes opinions d’estar en la imbecil·litat i va recordar que, quan va arribar al Govern, pensava que l’Executiu podria crear directament un milió d’ocupacions. Amb el temps, va dir haver comprés que l’ocupació el generen els ocupadors i que el paper dels governs és crear un entorn que facilite l’activitat econòmica, la inversió i l’estabilitat reguladora.
Respecte a la regularització d’immigrants, va sostindre que molts servicis públics a Espanya s’han configurat històricament per a un país d’uns 40 milions d’habitants. Davant el creixement de la població, va defendre la necessitat d’invertir en infraestructures, especialment sanitàries, per a poder atendre adequadament els nous residents i evitar tensions en el sistema. Segons la seua anàlisi, l’augment demogràfic exigix una planificació a mitjà i llarg termini perquè la integració vaja acompanyada de recursos suficients.
En el pla internacional, es va referir a la guerra a la regió del Golf com un conflicte horrible, en el qual, segons la seua expressió, la cua mou al gos. Va identificar a Netanyahu com la cua i a Trump com el gos, subratllant que les dinàmiques de poder i la influència política estan condicionant l’evolució de la guerra. Va afegir que a l’Iran el poder real es concentra en la Guàrdia Revolucionària, mentres que la població roman esclafada, la qual cosa reflectix una forta desconnexió entre les elits de seguretat i la societat.
La trobada va comptar amb la presència de destacats empresaris membres d’AVE, entre ells el seu president, Vicente Boluda, i l’empresari Juan Roig. Des de l’associació es va agrair la disposició de González a compartir les seues reflexions amb un grup que agrupa 200 empresaris líders de la Comunitat Valenciana, interessats en l’impacte que tenen les decisions en matèria de defensa, energia, immigració i política internacional sobre l’economia i el teixit productiu.
