Ferran Torres (Foios, València, 2000) ha culminat este diumenge un somni que va començar al seu poble de l’Horta Nord: el davanter ha marcat en New Jersey el gol que li ha donat a Espanya el seu segon Mundial davant l’Argentina del ‘Dibu’ Martínez, tancant així més d’una dècada d’altes expectatives i treball silenciós.
El ‘carrer Major’ de Foios unix la plaça del poble, on centenars de veïns s’han reunit per a vore la final, amb el carrer Francesc Corell, on es va criar el protagonista de la segona estrella masculina de la selecció espanyola. En este municipi de l’Horta Nord, el camp de futbol municipal ja porta el seu nom i prompte Ferran serà nomenat fill predilecte.
Torres vivia en una planta baixa i jugava sovint al carrer, però els seus primers partits ‘seriosos’ els muntava al pati interior de casa. Allà, els seus gossos feien de defenses rivals. Aquells regats infantils han deixat pas a entrenaments d’elit, però els animals continuen sent una part clau de la seua vida quotidiana.
Del pati de Foios a l’Acadèmia del València
Després d’un any jugant al ‘futbito’ al col·legi, Ferran ha sigut captat per l’‘Academia’ del València CF i ha entrat com a prebenjamí. Amb només set anys, els seus primers entrenadors ja destacaven la seua ambició i una projecció enorme.
Davant la seua superioritat sobre la resta de xiquets, els tècnics li demanaven que pegara també amb la cama esquerra. Anys més tard, quasi vint després, ha sigut precisament amb l’esquerra com ha derribat en New Jersey el mur que el ‘Dibu’ Martínez havia construït durant més de cent minuts de final.
Quan tenia 12 anys, la separació dels seus pares, ell electricista i poc aficionat al futbol i ella molt futbolera, va complicar molt els trajectes fins a la ciutat esportiva de Paterna. Per a facilitar-li el dia a dia, el València li va oferir plaça en la residència del club, prevista inicialment per a jóvens que venien de fora.
Ell mateix conta que es passava els diumenges de vesprada plorant quan son pare o sa mare el deixaven en la residència després d’haver-lo arreplegat el dissabte per al partit. Aquella etapa ha sigut molt dura, però també li ha fet madurar, assegura. Fora del camp, Ferran era molt introvertit i, segons admet, encara ho és en part.
En eixos anys complicats, el seu gran suport ha sigut sempre la seua germana major, Arantxa. Temps després, tots dos es van fer el mateix tatuatge en un turmell: una àncora amb el lema en anglés ‘I refuse to sink’, ‘Me negue a afonar-me’. En eixa mateixa línia de resistència personal, un altre dels seus lemes és: ‘Ho intentes, t’equivoques, t’alces’.
Ascens ràpid en el València CF
Extrem enganxat a la banda, amb desbordament i gol, Ferran ha sigut des de ben jove una de les grans promeses de la pedrera del València. Abans de complir els 18 anys, mentres estudiava FP, ja havia debutat amb el primer equip.
Es va estrenar en Copa del Rei davant el Zaragoza i va repetir en Lliga al camp de l’Eibar, en desembre de 2017. Ja trepitjava els mateixos escenaris que els seus primers ídols: David Silva, David Villa o Joaquín, als quals després afegiria Cristiano Ronaldo. El seu primer gol com a ‘murciélago’ també va arribar amb l’esquerra.
L’1 de gener de 2018 ja tenia fitxa del primer equip. Va entrar en un vestidor en depressió esportiva que mesos després Marcelino va aconseguir reflotar. L’entrenador asturià va apostar pels veterans i no li va donar continuïtat ni a Ferran ni a Kang In Lee, l’altra gran perla de la base. Aquell ‘sí, però encara no’ es va allargar tres anys, un temps massa llarg per a la paciència d’un futbolista tan ambiciós.
Amb el contracte a punt de véncer, Ferran va exigir que es compliren dos de tres condicions per a renovar: que el màxim accionista, Peter Lim, es involucrara en la negociació; ser un dels millors pagats de la plantilla; o convertir-se en un dels capitans del club de la seua vida.
Cap d’estes peticions es va atendre i la seua etapa en el València va acabar en una eixida traumàtica que va omplir titulars. Els aspectes econòmics se centraven en els 23 milions fixos i 12 variables pels quals el Manchester City el va comprar, però el vertader soroll va estar en la part social.
Ferran ha assenyalat que alguns veterans feien el buit als jóvens i els acusaven de la caiguda en desgràcia de Marcelino, destituït en setembre de 2019. Al mateix temps, el jugador va acusar treballadors del club d’haver impulsat campanyes en xarxes socials en contra seua.
De Manchester a l’elit mundial
L’arribada al City de Pep Guardiola li va llevar pes de damunt. El seu impacte en el conjunt anglés ha sigut immediat i l’entrenador català li va donar un impuls clau en la seua carrera. Amb les lesions del Kun Agüero i Gabriel Jesús, Guardiola li va proposar jugar de ‘fals nou’.
Deixar la banda i centrar-se a l’àrea li va multiplicar les opcions de gol i, des d’eixa posició, ha arribat ara el seu històric tant davant l’Argentina en la final del Mundial.
De Marcelino i de Guardiola s’ha emportat també una estricta rutina nutricional. L’asturià el va ‘empenyer’ perquè fora el cuiner de la ciutat esportiva qui li preparara els menjars. Ja en Manchester, el cuiner que anava a casa de Pep Guardiola passava per les nits per la seua casa per a fer-li el sopar.
Hui ja no és només el menjar. Ferran compta amb un nutricionista, un fisioterapeuta personal que l’ha acompanyat durant tot el Mundial, un metge i un psicòleg. El ‘Tiburón’ no ha permés mai que el tiren a baix i s’ha envoltat d’un equip propi d’un esportista d’elit que, a més, s’ha convertit en part de la seua família més pròxima.
El sobrenom de ‘Tiburón’ va nàixer al vestidor del Barça, que va pagar uns 65 milions d’euros per ell en l’hivern de 2021. Va firmar fins a 2027 amb una clàusula de 1.000 milions que fins ara ha evitat injerències, però el temps passa i, segons s’apunta, el PSG de Luis Enrique ja li ha posat l’ull damunt.
Com li va passar en el València, en el City i en la selecció, també en el Barcelona ha sigut elogiat i discutit de manera cíclica. No obstant això, Ferran continua a flotació. Nascut un 29 de febrer, potser els anys bixests li han ensenyat que no sempre es pot celebrar.
En la selecció, Luis Enrique li va donar l’alternativa en l’absoluta en un partit a Stuttgart contra Alemanya en 2020. Només dos anys abans s’havia estrenat amb la sub 19 de la mà de Luis de la Fuente.
En la vida de Ferran tot pareix anar encaixant. I, si al principi no ho fa, el ‘Tiburón’ pega una mossegada fins que modela el forat al seu gust. Des del pati de Foios fins a la glòria mundialista de New Jersey, el seu lema s’ha complit: ‘Me negue a afonar-me’.
