El fotoperiodista Óscar Corral ha sigut guardonat amb el Premi Rei d’Espanya en la categoria de fotografia per una imatge de la dana de 2024 captada a Alfafar (Horta Sud), que ell interpreta com un reflex de la força dels servicis públics i de la capacitat de la societat per a alçar-se després d’una tragèdia.
La imatge premiada mostra sis bombers de diferents comunitats autònomes agafant un pal de llum danyat mentre tallen la part inferior per a poder retirar-lo amb seguretat. Corral ha explicat que aquella escena es va formar de sobte en el visor de la seua càmera, quasi de manera casual, quan documentava els estralls de la gota freda en este municipi valencià.
Segons ha explicat, aquella composició li va recordar immediatament la fotografia icònica ‘Alzando la bandera en Iwo Jima’, de Joe Rosenthal, captada el 23 de febrer de 1945 durant la Segona Guerra Mundial. Per a Corral, aquella associació va fer que la seua pròpia imatge agafara una intensitat especial i transmetera millor el missatge que buscava per al reportatge sobre la dana.
Un homenatge als servicis públics
Corral ha defensat que la fotografia guardonada simbolitza la importància dels treballadors públics en situacions de crisi. “És una imatge que, per a mi, arreplega la necessitat d’eixos servicis públics”, ha assenyalat el fotoperiodista, que ha vist reconeguda així una escena en què diversos cossos d’emergències treballen junts a Alfafar després del temporal.
El fotògraf considera que el premi també posa en valor el paper dels organismes públics que es van coordinar per a sobreposar-se als danys de la dana de 2024. En paraules seues, es tracta de “la força d’una societat representada amb els seus treballadors públics que ajuden a refer-se”. La fotografia es va publicar en el diari ‘El País’ com a part d’un reportatge ampli sobre els efectes de la dana de 2024.
Encara que Corral admet que la imatge premiada és més aviat “casual”
Encara que Corral admet que la imatge premiada és més aviat “casual”, destaca que li atrau especialment “la plasticitat” en les fotografies, perquè considera que, si una escena és visualment atractiva, arriba millor a l’espectador. Esta manera d’entendre el llenguatge visual marca bona part de la seua trajectòria professional.
Informació gràfica en qualsevol cobertura
Informació gràfica en qualsevol cobertura
Per a Corral, una bona fotografia informativa pot nàixer en qualsevol situació. “Es pot trobar informació gràfica en qualsevol tipus de reportatge”, sosté. Per això, preferix no tindre “prejudicis” quan acudix a una cobertura periodística, ja que entén que una gran imatge es pot donar en qualsevol moment inesperat.
El fotoperiodista ha contat que acostuma a portar sempre la càmera preparada mentre treballa, pendent de la fotografia que puga sorgir. Després de vint anys de trajectòria, però, ja es permet “el luxe” de no dur-la “penjada tot el dia del braç”, com sí que feia quan era més jove i tenia, tal com reconeix, “com a por” de perdre’s alguna escena important.
Referents i influències en el fotoperiodisme
Al llarg de la seua carrera, Corral considera que té “cinc o sis” imatges amb un significat especial. Són fotografies que han anat definint el seu estil i la seua mirada, des dels inicis a Galícia amb cobertures locals fins als treballs més recents en grans esdeveniments i catàstrofes.
En l’àmbit de les referències professionals, Corral assenyala noms clàssics del fotoperiodisme internacional com Robert Capa o Robert Frank. Tot i això, destaca especialment la figura d’Anxo Iglesias, un editor que va tindre en el diari ‘El País’ i que, segons conta, va marcar la seua carrera.
Entre els projectes que més l’han impactat personalment, Corral destaca les cobertures sobre incendis
Corral reconeix que Iglesias li va fer vore la fotografia informativa d’una manera “més plàstica”, amb més atenció a la composició i a la força visual de cada escena, sense perdre el rigor periodístic. Eixa combinació entre informació i impacte visual és la que ara tracta d’aplicar en treballs com la fotografia premiada a Alfafar (Horta Sud).
Entre els projectes que més l’han impactat personalment, Corral destaca les cobertures sobre incendis, una temàtica que, com a gallec, li afecta de prop. També el marquen les històries relacionades amb grans catàstrofes o amb problemes de salut pública, àmbits en què la fotografia pot contribuir a conscienciar l’opinió pública.
Un ofici que es construïx dia a dia
En la seua faceta com a formador, quan impartix cursos, Corral insistix als alumnes que la informació periodística és un camí llarg, que exigix temps i constància. Segons els explica, “és un camí llarg i no sol haver-hi dreceres bones”.
Un ofici que es construïx dia a dia
Corral defensa que la qualitat en el fotoperiodisme naix de l’experiència acumulada. “Un bon fotògraf no apareix d’un dia per a l’altre, sinó que totes les imatges que anem realitzant dia a dia ens van donant una base per a seguir aprenent i millorant”, afirma.
El fotoperiodista també recorda un dels moments més durs que ha viscut en la seua trajectòria, quan va patir un robatori de les seues ferramentes de treball. Aquell episodi el va portar fins i tot a plantejar-se “penjar les botes” i abandonar la professió.
Amb el temps, però, ha acabat integrant aquella experiència com una dificultat més en un ofici vocacional. “Quan fas un treball amb passió i creus en ell, pues bueno, és una pedra en el camí”, subratlla. I remata: “Finalment, no pengem les botes”.
