Un jaguar mascle monitorat amb GPS ha recorregut 2.122 quilòmetres en 381 dies a l’Amazònia brasilera, fet que ha portat científics de les universitats del País Basc i d’Alacant a advertir que les actuals àrees protegides poden ser insuficients per a conservar esta espècie de gran carnívor.
monitorat amb GPS ha recorregut 2.122 quilòmetres en 381 dies a l’Amazònia brasilera, fet que ha portat científics de les universitats del País Basc i d’Alacant a advertir que les actuals àrees protegides poden ser insuficients per a conservar esta espècie de gran carnívor.
Gaspar, el jaguar que bat rècords
‘Gaspar’ és un jaguar adult de huit anys i 92 quilos que l’11 de novembre de 2024 va iniciar un viatge de dispersió des de la regió d’Araguaia, al Brasil central. Es va dirigir cap al sud-oest i ha recorregut 2.122 quilòmetres al llarg de 381 dies, travessant zones que abasten des de la frontera de l’Amazones fins al Cerrado Interior.
Per a estudiar els seus moviments, investigadors de les universitats del País Basc, Alacant, Dublín i Sao Paulo li han col·locat un collar GPS. Este dispositiu ha registrat la seua posició cada 60 minuts durant més d’un any. Gràcies a això, han pogut analitzar amb detall un desplaçament que descriuen com ‘sense precedents’.
El collar ha generat més de 5.000 localitzacions fins al 27 de novembre de 2025, data en què es va perdre la senyal. A partir d’estes dades, els científics han calculat que Gaspar s’ha mogut una mitjana de 9,76 quilòmetres al dia, amb una velocitat mitjana de 0,407 quilòmetres per hora.
Els investigadors consideren que este episodi de dispersió ha sigut ‘inusualment llarg i sostingut en el temps’. El recorregut mostra que un jaguar adult pot creuar grans extensions de territori de manera continuada quan abandona la seua zona habitual.
Resultats publicats en una revista de referència
Les conclusions de l’estudi sobre Gaspar s’han publicat en la revista ‘Ecology’, editada per l’Ecological Society of America. En signen l’article Jon Morant (Universidad del País Vasco, Àlaba / University College Dublin, Dublín), Esther Sebastián-González (Universitat d’Alacant), Leandro Reverberi Tambosi (Universitat de Sao Paulo) i els investigadors brasilers Francesca Belem Lopes Palmeira, Douglas dos Santos Silva, Tiago J. Silveira, Anah T. A. Jácomo i Leandro Silveira.
A partir del comportament de Gaspar, el treball qüestiona la imatge clàssica del jaguar com un animal estrictament territorial que es mou poc i només fa desplaçaments curts i molt actius. Segons explica Jon Morant, ‘les distàncies que cobrixen poden no ser tan reduïdes i, per tant, els dissenys tradicionals de les àrees protegides poden ser insuficients per a espècies que exhibixen patrons de moviment tan extensos’.
Els autors destaquen que els moviments de Gaspar encaixen amb un episodi de dispersió a llarg termini. En estos casos, l’animal abandona el seu territori d’origen i explora nous espais durant mesos. Este procés és clau per a mantindre el flux genètic entre poblacions i buscar noves àrees amb recursos i possibles parelles.
El treball també assenyala que, fins ara, molts models de gestió del territori s’han basat en dades limitades sobre l’àrea de distribució. Estos enfocaments sovint descuiden els moviments de llarga distància, que resulten essencials per a comprendre realment les necessitats espacials de grans carnívors com el jaguar.
Més enllà dels parcs: corredors i conservació transnacional
Els investigadors recorden que els corredors ecològics actuals per a estes comunitats d’animals són ‘vitals’. També remarquen que els jaguars i altres carnívors de gran talla s’adapten, en certa mesura, a paisatges transformats per l’activitat humana, com ara cultius i pasturatges.
No obstant això, consideren necessari fer un pas més i apostar per marcs de conservació ‘transnacionals’. Proposen que el paisatge modificat per l’ésser humà siga prou ‘permeable’ perquè els animals en dispersió puguen desplaçar-se amb seguretat.
Segons detallen, és fonamental evitar que estes carnívors siguen caçats o perseguits, i que no es troben davant de barreres artificials ‘insuperables’ com infraestructures o tanques contínues. Advertixen que ‘els esforços han de centrar-se a reduir el risc de mortalitat, per exemple mitjançant programes de coexistència per a garantir la connectivitat’.
Entre les mesures que proposen, inclouen accions per a reduir les morts com a represàlia pels atacs al bestiar, la caça directa, l’enverinament i l’esgotament de les seues preses principals per la sobrecaça. Estes situacions multipliquen el risc per als jaguars que, com Gaspar, recorren grans distàncies.
L’estudi també constata que els avanços legislatius recents al Brasil oferixen ‘cert optimisme’ per a mantindre les vies de connectivitat essencials per a moviments com els observats en este jaguar. Això resulta especialment rellevant en un context de reducció dràstica de la massa forestal amazònica.
Factors ecològics encara per aclarir
Els científics reconeixen que encara no saben amb certesa per què Gaspar ha fet un desplaçament tan llarg. El moviment podria estar relacionat amb la distribució dels recursos disponibles, com aigua o preses, amb oportunitats d’aparellament, amb pertorbacions causades per l’activitat humana o amb la pèrdua del territori per competència amb un altre jaguar.
Tot i això, sí que han constatat que el registre de Gaspar constituïx un ‘rècord’ de desplaçament per a l’espècie en este tipus d’estudis. Per això, consideren que el seu cas oferix una oportunitat única per a repensar com es dissenyen les àrees protegides i els corredors de conservació a gran escala.
Els autors defenen que este tipus de seguiments amb GPS permeten ajustar els mapes de connectivitat i identificar els punts crítics on cal reforçar la protecció. D’esta manera, esperen que els resultats contribuïsquen a millorar les estratègies per a la conservació del jaguar i d’altres grans carnívors que també necessiten grans territoris per a sobreviure.
