La Comunitat Valenciana va liderar l’augment de població en el tercer trimestre de 2025 en sumar 21.708 residents, un avanç del 0,40% que va situar el total en 5.491.582 habitants a 1 d’octubre, segons l’Estadística Contínua de Població de l’INE. El ritme valencià es va col·locar quasi el doble de la mitjana nacional (0,21%), la qual cosa va reflectir una dinàmica demogràfica més intensa que en el conjunt del país.
En el mateix període, la població resident a Espanya va augmentar en 105.488 persones i va aconseguir 49.442.844 habitants, el màxim de la sèrie que arranca en 1971. L’increment es va deure a l’avanç de la població nascuda a l’estranger, mentres que els nascuts a Espanya van disminuir respecte al trimestre anterior. En concret, els nascuts a Espanya van sumar 39.617.578 persones (9.901 menys), enfront de 9.825.266 residents nascuts fora (115.389 més). Este patró va implicar que el guany demogràfic es va sustentar en la immigració i en els retorns de nacionals.
Creixement generalitzat per comunitats
L’augment poblacional es va estendre a totes les comunitats autònomes i a Ceuta i Melilla. Els majors avanços van correspondre a la Comunitat Valenciana (0,40%), Aragó (0,36%), Castella-la Manxa (0,34%), Catalunya i Navarra (0,32% en els dos casos) i Astúries i La Rioja (0,30%). També van superar la mitjana nacional Cantàbria (0,27%), la ciutat autònoma de Melilla (0,24%) i Castella i Lleó (0,23%). Per davall de la mitjana, encara que amb saldos positius, van quedar Galícia i Balears (0,20%), Murcia (0,19%), País Basc (0,18%), Canàries (0,16%), Extremadura (0,11%), Comunitat de Madrid (0,09%) i Andalusia i la ciutat de Ceuta (0,06%). El repartiment va mostrar que diverses regions de l’interior i de l’arc mediterrani van concentrar els majors creixements, mentres que altres territoris van avançar a un ritme més moderat.
Per nacionalitat i lloc de naixement, l’estadística va registrar tendències diferenciades. La població amb nacionalitat espanyola va augmentar en 26.551 persones en el trimestre, fins a 42.310.520 residents, mentres que els de nacionalitat estrangera van créixer en 78.937, fins a 7.132.324. En el corrent d’entrades van destacar les nacionalitats colombiana (32.100 arribades), espanyola per retorn (24.500), marroquí (23.400) i veneçolana (20.500). En sentit contrari, les eixides més nombroses van correspondre a espanyols (9.100), colombians (8.200), marroquins (7.900) i romanesos (4.400). En conjunt, els fluxos van deixar un saldo migratori clarament positiu.
El nombre de llars es va situar en 19.684.380 a 1 d’octubre de 2025, després d’un augment de 55.109 en el trimestre. Este avanç va ser coherent amb la major població resident i amb els moviments migratoris observats, i va apuntar a una demanda addicional de vivenda i servicis associats durant el període analitzat.
