La Coordinadora Valenciana de ONGD ha alertat que la Generalitat ha destinat en 2025 a penes un 0,2% dels seus pressupostos a Ajuda Oficial al Desenrotllament i ha mostrat la seua preocupació per les exigències per a donar suport a la investidura d’un nou president de la Generalitat que, al seu juí, qüestionen el respecte als drets bàsics de les persones. La xifra queda molt per davall del compromís històric del 0,7% i anticipa menys recursos per a sostindre projectes en contextos de pobresa, conflicte i catàstrofes.
Segons l’informe de la Xarxa de Coordinadores Autonòmiques d’Organitzacions per al Desenrotllament, l’aportació mitjana en la Comunitat s’ha situat en 12,72 euros per persona a l’any, a penes l’equivalent a un menú del dia econòmic. Traduït a l’impacte real, eixa quantia limita la capacitat de finançar accions sostingudes en el temps i reduïx el marge per a respondre amb rapidesa davant emergències humanitàries.
Per primera vegada en deu anys, en 2025 la Generalitat va realitzar una retallada del 5% en les seues polítiques de cooperació. En termes absoluts, 3,6 milions d’euros s’han deixat d’invertir a fer costat a les persones que viuen en crisis permanents de pobresa, conflictes i catàstrofes. L’ajust no sols afecta a l’ajuda en terreny; també condiciona programes d’educació per a la ciutadania global i l’enfortiment de les organitzacions socials.
Retallada i distància amb el 0,7%
L’informe destaca que, malgrat els esforços de diverses comunitats, la mitjana autonòmica en 2025 s’ha situat en el 0,12% dels pressupostos, molt allunyat del 0,7%, una meta fixada des de fa dècades per la comunitat internacional, referendada en el Compromís de Sevilla i assumida per la Llei espanyola de Cooperació per al Desenrotllament Sostenible i la Solidaritat Global. Eixa bretxa implica que la cooperació descentralitzada opera amb un volum de recursos clarament insuficient per a aconseguir els objectius que ella mateixa s’ha marcat.
Les dades comparades situen a la Regió de Múrcia (0,01%), Comunitat de Madrid i Aragó (0,02%) en la part baixa, mentres que Euskadi, fins i tot liderant, es queda en el 0,35%, aproximadament en la mitat del compromís assumit per la cooperació descentralitzada. En conjunt, els pressupostos autonòmics per a cooperació han sumat 334,4 milions en 2025, la qual cosa equival a una mitjana de 8,5 euros per habitant, una referència que ajuda a dimensionar l’esforç real i el seu abast.
A més, 2025 ha sigut l’any en què l’Ajuntament d’Alacant i la Diputació de Castelló van eliminar per complet la inversió en cooperació. La supressió d’estes partides locals deixa a nombroses entitats sense línies de suport pròximes i reduïx els canals de col·laboració amb administracions pròximes, que solen facilitar projectes de menor escala però d’alt impacte en territori.
Crida al PP i a blindar drets
La vicepresidenta de la Coordinadora, Lourdes Mirón, ha assenyalat que malgrat trobar-nos en un context de recrudescència dels conflictes, els desplaçaments i les desigualtats, la inversió en cooperació internacional s’ha vist minvada. Ha afegit que en estos últims dies veiem amb tristesa i preocupació com les mesures que qüestionen el respecte als drets bàsics de les persones es troben entre les exigències per a donar suport a la investidura d’un nou president de la Generalitat.
En nom de les 105 organitzacions que integren la plataforma, Mirón ha apel·lat a eixe Partit Popular que sempre ha estat compromés amb la solidaritat, i instat als seus comandaments i als membres del govern valencià a reafirmar i defendre el seu compromís per la cooperació, impulsant polítiques que reforcen els drets humans enfront de discursos extremistes carregats de racisme i missatges que qüestionen les polítiques de lluita contra l’emergència climàtica que tan durament va castigar la Comunitat Valenciana fa un any.
Resulta desolador comprovar com el percentatge d’Ajuda Oficial al Desenrotllament es manté en valors similars des de fa cinc anys. Si considerem la inflació dels últims anys, podem afirmar que l’ajuda en termes reals per part de les Comunitats es troba estancada des de fa quasi una dècada, ha lamentat Mirón. Eixa pèrdua de poder adquisitiu erosiona l’eficàcia dels programes, que necessiten més recursos per a aconseguir els mateixos resultats.
La Coordinadora ha afegit que esta tendència contrasta amb l’opinió pública espanyola, que secunda de manera majoritària incrementar este tipus de polítiques públiques segons les dades del CIS de 2024. L’informe aplaudix el creixement en termes absoluts i reconeix avanços a Catalunya o Euskadi, però també assenyala retallades en la Comunitat Valenciana i Andalusia, així com pròrrogues pressupostàries a Extremadura o Aragó que han congelat partides després de les disminucions de 2024.
