VALÈNCIA, 17 (EUROPA PRESS)
Fiscalia ha informat a favor que s’òbriga una investigació sobre la gestió del Consell, dirigit per Carlos Mazón, en la dana del 29 d’octubre que ha deixat un balanç de 223 víctimes mortals, tres desapareguts, 80 pobles de la província de Valencia afectats i danys materials milionaris.
Segons ha avançat El País i confirmen a Europa Press fonts fiscals, el ministeri públic es mostra partidari que s’òbriga una investigació sobre la possible responsabilitat del president de la Generalitat en la gestió de la dana.
D’esta forma s’ha pronunciat davant de la petició de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que li va traslladar la passada setmana una providència en la qual li donava dos dies de termini per a emetre un informe sobre la competència del TSJCV en este cas i l’admissió o inadmissió dels escrits remesos per les parts.
La Sala va acordar acumular en la mateixa causa les set denúncies i querelles interposades fins a divendres passat 13 de desembre contra Carlos Mazón per la gestió de la dana en considerar que tracten «sobre els mateixos fets». El ministeri públic considera que la investigació ha de ser única i conjunta, segons El País.
La resolució judicial, contra la qual cabia recurs, disposa abocar la decisió sobre la causa al ple de la Sala civil i Penal, que està integrat per la presidenta de la pròpia Sala i del TSJCV, Pilar de la Oliva, i per altres quatre magistrats, conforme a les normes de repartiment.
Les querelles i denúncies formulades contra Mazón per la gestió de la dana són una primera de Iustitia Europea; dos de CGT; dos presentades per advocats i dos més de particulars. A més, es va arxivar una altra anònima que no portava nom ni designava advocat ni procurador, segons van detallar a Europa Press fonts de l’alt tribunal valencià.
Entre les querelles figura la primera, que va ser la interposada per l’organització Iustitia Europa. Una de les denúncies correspon al sindicat CGT, que la va presentar primer davant de la Fiscalia Provincial per un delicte contra els drets dels treballadors, i va ser remesa a la Sala civil i Penal del TSJCV en tenir constància del registre de la querella anterior. I de les dos denúncies d’advocats, una d’elles també va dirigida contra l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas.
Quant a la via penal en els Jutjats d’Instrucció, està pendent de resolució, per part de l’Audiència Provincial, una qüestió de competències suscitada entre les instàncies número 15 i 20 de la ciutat de València.
En este cas es tracta d’una denúncia interposada per Manos Limpias contra responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Aemet i l’Agència Valenciana d’Emergències, que va recaure inicialment en el Jutjat d’Instrucció número 15, que es va inhibir a favor d’una altra instància, el 20, per ser este òrgan el primer que va obrir diligències prèvies per la defunció d’una persona en la capital durant les inundacions.
Este últim jutjat va rebutjar la inhibició per considerar-la «prematura» i no apreciar en este moment processal «nexe causal» entre els fets que relata la denúncia i la defunció d’un veí del barri de la Torre durant la nit de la inundació. Serà, per tant, l’Audiència de València l’òrgan que resolga sobre a quina instància li correspon la instrucció.
I també constava a mitjan novembre una querella interposada per l’organització Hazte Oír contra la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, recaiguda en el Jutjat d’Instrucció número 10 de València, que l’ha inadmès per un defecte formal, al no presentar un poder especial sinó general. En este cas, segons va explicar en el seu moment el TSJCV, la querella està inadmesa per defecte processal subsanable relatiu a l’apoderament, una decisió que va ser recorreguda per la part querellant.
RECURS PER INACCIÓ
A més, per via contenciós-administrativa, l’alt tribunal valenciana té registrat un altre recurs presentat per un advocat per inacció contra la Presidència de la Generalitat Valenciana i l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE).
En este últim cas, el recurs estava a la fi de novembre admès a tràmit i en tramitació i, conforme a l’article 49 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós- Administrativa, es va manar ofici a l’Administració demandada perquè remetera els expedients administratius.
En un altre recurs per esta mateixa via, amb sol·licitud de mesurades cautelaríssimes contra la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana, interposat per Liberum, la Secció Quarta de la sala contenciosa administrativa del TSJCV es va declarar no competent per a resoldre-ho per anar dirigit contra el Govern central, per la qual cosa es va inhibir en favor de la Sala Tercera del Tribunal Suprem.
