Un estudi de la Universitat de València radiografia l’assetjament de carrer en els desplaçaments a peu, amb bicicleta o en cadira de rodes a València, Madrid, Barcelona i Sevilla. El treball conclou que el 11,63% de la població ha patit assetjament durant el transport actiu i que el 84% dels casos afecta a dones. El fenomen apareix amb major freqüència quan es camina i s’intensifica a l’hivern i de nit, franges en les quals la vulnerabilitat percebuda augmenta.
L’article, publicat en Journal of Transport Geography, conclou que existix una marcada desigualtat de gènere: les dones registren més del doble de casos que els hòmens. Segons la investigadora Laura Antón, ‘L’assetjament verbal és el tipus més comú entre les dones, mentres que entre els hòmens es repartix entre l’assetjament verbal i visual’.
On i quan ocorre
Els episodis tendixen a agrupar-se en zones cèntriques i concorregudes. Passos per als vianants, parcs, fonts o àrees esportives concentren més risc per ser espais oberts amb molta rotació de persones, la qual cosa dificulta la identificació d’agressors i afavorix les interaccions no desitjades. En contraposició, zones agrícoles o aparcaments de motos s’associen a menor risc, un patró que suggerix que la densitat de trànsit i el tipus d’activitat condicionen la probabilitat de patir assetjament.
L’estudi subratlla a més el paper de la il·luminació i la percepció de seguretat en l’espai públic. Quan falta llum o la visibilitat és baixa, es reduïx la supervisió social i augmenta la sensació d’impunitat, per la qual cosa els desplaçaments nocturns concentren més incidents. Eixa pauta es reforça a l’hivern, amb dies més curts i menys presència de gent al carrer.
Amb bicicleta, les diferències també són notables: ells han patit assetjament en un 16,2% de les ocasions, enfront del 4,5% d’elles. L’exposició no és homogènia entre perfils corporals: en comparar persones amb i sense obesitat, va haver-hi diferències significatives i les primeres declaren més assetjament, la qual cosa suggerix que l’aparença física influïx en el risc.
Impacte en la mobilitat
Les dades, obtinguts a partir d’una enquesta a 1.788 persones, confirmen la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en el disseny urbà i en les polítiques de mobilitat. Una planificació inclusiva i segura permetria reduir barreres psicològiques i materials i impulsar una mobilitat activa i diversa. En paraules d’Antón: ‘La por a l’assetjament limita l’ús de mitjans de transport sostenibles i perpetua desigualtats en l’accés equitatiu a la ciutat. Per això, una planificació urbana inclusiva i segura que reduïsca les barreres psicològiques i materials és clau per a fomentar una mobilitat activa, diversa i lliure de violència’.
Encara que l’assetjament durant el transport actiu és menor que el registrat en el transport públic o en practicar esport al carrer, continua tenint impacte en l’experiència quotidiana dels qui caminen o pedalen. La seua concentració en punts neuràlgics de la ciutat condiciona decisions com l’elecció de ruta, l’horari o la companyia.
La investigació s’emmarca en el projecte Prometeu, finançat per la Conselleria d’Educació, i compta amb la participació dels departaments d’Educació Física i de Didàctica de la UV.
