L’inspector cap del Consorci Provincial de Bombers de València durant la dana del 29 d’octubre de 2024, José Miguel Basset, ha defés davant la Comissió del Congrés que investiga la catàstrofe
L’inspector cap del Consorci Provincial de Bombers de València durant la dana del 29 d’octubre de 2024, José Miguel Basset, ha defés davant la Comissió del Congrés que investiga la catàstrofe que la Unitat Militar d’Emergències (UME) va estar operativa des del principi de la tragèdia i que l’emergència va aconseguir una magnitud que ha descrit com exageradament brutal.
Basset, ja retirat, ha sigut interrogat com un dels testimoniatges considerats clau per a aclarir la cadena de comandament i les decisions adoptades durant aquelles hores crítiques, en una catàstrofe en la qual van morir 230 persones. La seua compareixença se centra en com es van organitzar els recursos, en quin moment es van activar i qui va assumir la responsabilitat de cada decisió.
L’actuació de la UME ha sigut un dels punts més polèmics de la investigació, pels dubtes sobre la rapidesa del seu desplegament en les zones més afectades. L’excap de Bombers ha rebatut estes crítiques i ha negat que este operatiu arribara tard als focus de l’emergència, desdient declaracions prèvies com les del expresident de la Generalitat Carlos Mazón, que havia apuntat a un retard en l’arribada dels militars.
Disponibilitat de l’UME des del minut zero
Segons ha explicat Basset, l’UME va estar disponible des del principi, des del minut zero, la qual cosa implica que, des del seu punt de vista, la unitat d’emergències ja formava part dels recursos llestos per a intervindre quan van començar a percebre’s els primers efectes greus del temporal. Aquesta versió reforça la idea que els mitjans estaven formalment activats, encara que la gestió concreta del seu desplegament sobre el terreny seguisca sota anàlisi política i tècnic.
El retard en el missatge És-Alert
L’excap de Bombers ha detallat també el context meteorològic previ, subratllant que els missatges de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) eren molt alarmants. Ha recordat, no obstant això, que en altres ocasions avisos similars havien quedat en res, sense arribar a materialitzar-se en episodis especialment nocius. En esta ocasió, en canvi, el que va caure va ser, en les seues paraules, exageradament brutal, la qual cosa suggerix que la intensitat real de l’episodi va superar les previsions habituals amb les quals treballen els servicis d’emergències.
Com a mostra de la pressió a la qual es va veure sotmés el dispositiu, Basset ha assenyalat que el cos de bombers va registrar més de 3.500 avisos entre les 8.00 hores del 29 d’octubre i les 8.00 hores de l’endemà. Eixa allau de crides reflectix que la població va començar a veure’s afectada des de primera hora i que durant 24 hores el sistema de resposta va estar al límit, gestionant rescats, inundacions i situacions de risc que s’acumulaven sense descans.
Desmentint altres testimoniatges d’alts càrrecs que havien descrit aquell dia com un inici de jornada amb normalitat, Basset ha insistit que el 29 d’octubre va ser excepcional i que de normal no tenia res. Amb esta afirmació, ha volgut remarcar que, des de la seua perspectiva operativa, l’escenari es percebia ja com a extraordinari, encara que les decisions polítiques i de coordinació no sempre s’alinearen amb eixa percepció sobre el terreny.
Preguntat per què no es va actuar abans si les alertes eren tan preocupants, ha reconegut que no pot explicar amb claredat eixe desfasament. S’ha limitat a assenyalar que la qüestió de si se’ls havia d’haver avisat abans és relativa i ha recordat que sí que és cert que en altres ocasions, davant episodis que podien desembocar en una situació perillosa, s’han celebrat reunions prèvies de coordinació. Esta comparació deixa entreveure que, en este cas, eixe tipus de preparació anticipada va poder no haver-se produït amb la mateixa intensitat.
Sobre la demora en l’enviament del missatge d’alerta És-Alert, el sistema que permet avisar de manera massiva a la població a través del mòbil, Basset ha explicat que ell va proposar al subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, un text per a redactar el missatge al voltant de les 18.15 hores. A partir d’eixe moment, ha dit que desconeix el circuit que va seguir eixe suggeriment i quins tràmits o filtres es van aplicar abans de llançar finalment l’avís.
Ha puntualitzat que, des que es llança eixa proposta, ell deixa de tindre responsabilitat sobre el procés, ja que la redacció definitiva i l’enviament del Es-Alert corresponen a altres nivells de decisió. El missatge no es va remetre fins a les 20.11 hores, quasi dos hores després del seu suggeriment, un marge de temps que la comissió tracta d’aclarir per a determinar si va poder tindre impacte en la seguretat de la població.
Un abans i un després en la gestió de la dana
Basset ha assenyalat que el primer episodi rellevant es va produir entorn de les 11.00 hores, quan va parlar amb el diputat provincial de Bombers, Avelino Mascarell. A partir d’ací la situació es va anar agreujant, però per a ell va haver-hi un punt que marca un abans i un després: la crida de l’alcalde d’Utiel, Ricardo Gabaldón, a les 14.30 hores, sol·licitant ajuda i demanant no sols que vaja, sinó que envie a la UME.
Eixa petició directa d’un municipi afectat, que a més reclamava expressament la presència de la UME, reforça la idea que a primera hora de la vesprada ja es percebia la gravetat de l’episodi i que els responsables locals buscaven un reforç immediat de mitjans. Per a l’excap de Bombers, eixa trucada simbolitza el moment en el qual l’emergència deixa de ser un problema localitzat i passa a entendre’s com una crisi de major abast.
En un altre tram de la seua intervenció, Basset ha rebutjat amb fermesa les acusacions de l’exsecretari autonòmic d’Emergències durant la nit de la dana, Emilio Argüeso, qui li havia atribuït la responsabilitat de la retirada dels bombers que vigilaven el llit del barranc de Poio. Eixe punt és especialment delicat, ja que afecta la protecció d’una zona de risc i a la possible existència d’ordes contradictòries o mal coordinades.
El que diu és absolutament fals, ha respost Basset, assegurant que en cap moment va tindre coneixement d’eixes mobilitzacions i retirada. Ha afegit que, si haguera tingut informació d’eixe calibre, l’hauria posada sobre la taula com una cosa prioritària. És totalment fals, ha reiterat, desvinculant-se d’una decisió que, segons el seu relat, mai va arribar a conéixer ni a validar.
El seu testimoniatge deixa en mans de la comissió parlamentària la tasca de contrastar les diferents versions aportades pels responsables polítics i tècnics que van gestionar la dana, per a determinar si va haver-hi fallades de coordinació, retards injustificats o decisions que contribuïren a agreujar les conseqüències d’una tragèdia que ja es considera de dimensió excepcional.
