Beirut diu que «ningú esperava que la guerra prenguera esta dimensió» i demana a Israel un procés de negociacions per a un alto el foc
MADRID, 25 (EUROPA PRESS)
El Govern de Líban ha xifrat hui dimecres en «al voltant de mig milió» el nombre de desplaçats a causa dels atacs d’Israel des d’octubre del 2023, inclosos prop de 400.000 des que l’Exèrcit israelià iniciara durant la jornada del dilluns una onada de bombardejos a gran escala que deixa fins hui més de 550 morts i més d’1.800 ferits.
«Teníem 110.000 desplaçats i ara esta xifra s’està acostant al mig milió», ha dit el ministre d’Exteriors libanés, Abdalá bu Habib, durant un acte organitzat pel ‘think tank’ Carnegie Endowment for International Peace retransmès per l’organisme a través del seu canal en YouTube.
«No podem seguir així, en la situació en la qual estem», ha dit Bu Habib, qui ha recalcat que «ningú esperava que la guerra prenguera esta dimensió». «Els libanesos hem tingut suficient guerra», ha manifestat, abans d’incidir que «és molt difícil per als libanesos acceptar el que està passant».
Així, ha destacat la importància d’Estats Units per a contenir el conflicte i ha apuntat que Washington «és la clau per a la salvació, si pot usar-se esta paraula». No obstant això, ha argumentat que el Govern israelià, encapçalat per Benjamin Netanyahu i integrat per ultranacionalistes i ultraortodoxos, sembla «no poder sobreviure, si no és amb la guerra».
«Per això no aposta per un alto-el-foc a Gaza. Ara que no queda molt a Gaza per destruir o fer, giren cap a Líban, on està Hezbol·là, que és un dels seus enemics», ha explicat. «Estan atacant, però estan també causant un gran dany a Líban i als libanesos, que no estan tan implicats en la guerra», ha lamentat.
«Tot això per a què? És la destrucció per la destrucció», ha criticat Bu Habib, qui ha incidit que «els israelians estan afectats, els libanesos estan afectats». «Per què no podem trobar una solució? Podem aconseguir un acord sobre la frontera terrestre, però Israel ha de voler començar a negociar, acceptar el fet que ha de posar fi a l’ocupació d’una zona molt xicoteta de Líban», ha sostingut.
En este sentit, ha recordat que «Israel encara ocupa una petita part de Líban, motiu pel qual hi ha una resistència i motiu que dona algun tipus de legitimitat a aquest resistència», en referència Hezbolá, que s’ha negat a desarmar-se, tal com contempla l’acord després de la guerra del 2006 argumentant en part que les forces israelianes seguixen controlant part del territori libanés.
En qualsevol cas, ha posat l’accent que «si Hezbol·là seguix armat, hauria de ser un problema libanés», abans de recalcar que «Hezbol·là també és un partit polític». «Té parlamentaris, té representants en el Govern i la majoria de nostoros parlem amb tots a Líban», ha dit, al mateix temps que ha afirmat que el pes del grup «ha sigut molt exagerat».
«Hezbol·là no controla l’aeroport. Hezbol·là no controla les fronteres», ha indicat. «Clar que tenen influència, com uns altres. També tenen una base popular. Tenen influència, potser més que uns altres, però no tenen influència absoluta en el país. Si volen nomenar un president, no poden. Han d’aconseguir un compromís amb uns altres», ha ressenyat.
