L’Oviedo es queda curt davant el Vila-real després d’un empat marcat per un penal repetit

Real Oviedo i Vila-real empaten 1-1 en el Carlos Tartiere en un partit tibant i molt condicionat per una polèmica repetició de penal que va avançar als grocs i que deixa als locals encara a sis punts de la permanència en LaLiga EA Sports, mentres el conjunt castellonenc reforça el seu matalàs respecte al quart lloc.

L’equip carbayón es va presentar sense grans sorpreses, amb Colombatto entrant en l’onze pel sancionat Nico Fonseca per a sostindre el centre del camp. Al Vila-real, Marcelino García Toral va repetir quasi el mateix bloc que venia de guanyar a l’Athletic, introduint solament a Arnau Tenas en la porteria i a Dani Parejo en la medul·lar pel sancionat Comesaña, una aposta per la continuïtat que buscava mantindre el bon moment de l’equip.

El xoc a penes havia començat quan va arribar l’acció que va marcar la nit. Dani Calvo va caure a terra en un forcejament amb Pepe dins de l’àrea i, en primera instància, l’àrbitre De Burgos Bengoetxea va deixar seguir el joc. No obstant això, després de la revisió en el monitor a instàncies del VAR, va assenyalar penal per al Vila-real, deslligant ja les primeres protestes en la graderia del Tartiere, que veia com la tecnologia intervenia en una jugada en la qual el col·legiat no havia apreciat infracció en directe.

La decisió polèmica es va agreujar en l’execució. Dani Parejo va assumir el llançament des dels onze metres, però Aaron Escandell va endevinar la direcció i va detindre el tret, alimentant l’esperança dels locals. Instants després, el VAR va ordenar repetir la pena màxima en considerar que un jugador oviedista, Ilyas Chaira o Sibo, havia iniciat la carrera cap al rebutge xafant la línia de l’àrea abans del colpege. La repetició va desconcertar a futbolistes i aficionats, que no acabaven d’entendre què havia ocorregut exactament.

En el segon intent, el Vila-real va canviar de llançador. Pepe va prendre la responsabilitat i no va fallar, firmant el 0-1 als 13 minuts i silenciant l’estadi. El Tartiere va passar de celebrar la parada d’Escandell a refredar-se de colp, entre la incredulitat i l’enuig amb el trio arbitral i la intervenció del VAR, sensació que va acompanyar bona part del primer temps.

Amb avantatge en el marcador, el Vila-real va retrocedir uns metres i va esperar en bloc més baix, cedint la iniciativa a un Oviedo al qual li va costar generar perill. Els blaus tenien dificultats per a connectar per dins i es veien obligats a provar amb trets llunyans o centres laterals. Un colpege de Sibo des de la frontal i una rematada defectuosa de Fede Viñas a centre de Reina van ser les úniques aproximacions realment inquietants per a la saga groga abans del descans, prova que l’estratègia visitant estava funcionant.

Reacció de l’Oviedo després del descans

Després del pas per vestuaris, el partit va canviar de to. El Real Oviedo va moure la banqueta i va donar entrada a Mikautadze per un Buchanan molt apagat en el primer acte. La modificació va dotar de més frescor a l’atac local i el conjunt carbayón va generar en els deu primers minuts de la represa més que en tota la primera mitat. Vidal i Thiago van disposar d’opcions per a igualar, però no van encertar a connectar un tret net, i Arnau Tenas va firmar una de les parades de la nit davant una rematada de Reina que semblava gol.

Marcelino va tractar de frenar la millora local amb els canvis, recorrent a Moleiro i Ayoze per a aportar cames fresques i més eixida al contraatac. No obstant això, la sensació continuava sent de domini blau, amb l’Oviedo guanyant metres, arribant abans a les pilotes dividides i obligant el Vila-real a refugiar-se prop de la seua àrea. Els grocs, malgrat la seua qualitat, a penes trobaven espais per a córrer.

L’empenyiment oviedista va trobar premi en el minut 69. Per la banda dreta van combinar Reina i Ilyas Chaira, que es va regirar dins de l’àrea i va armar un tret que va tocar en Parell. Eixe desviament, encara que lleu, va descol·locar a Arnau Tenas, que ja s’havia llançat, i la pilota va acabar en la xarxa per al 1-1. El Tartiere va esclatar amb l’empat, convençut que l’equip estava sent superior sobre la gespa.

Amb l’empat en el marcador, Guillermo Almada es va llançar sense reserves per la victòria. A vint minuts del final, el tècnic va donar entrada a Cazorla, Ovie Ejaria i Hassan en lloc de Reina, Sibo i Thiago Fernández, poblant el camp de talent ofensiu i demostrant que el punt no li bastava. L’Oviedo va mantindre la iniciativa i va buscar el segon gol, conscient que necessita sumar triomfs per a retallar el desavantatge de sis punts que li separa de la salvació.

El Vila-real, per part seua, es va aferrar a les seues opcions al contraatac. En una de les seues poques eixides clares en el tram final, Cardona va penjar un centre des de l’esquerra que Ayoze va cabotejar amb potència al travesser, en l’ocasió més clara dels visitants després de l’empat. Eixa acció va recordar a l’Oviedo que, malgrat el domini, qualsevol distracció podia costar el partit enfront d’un rival d’enorme pegada.

Els minuts finals van confirmar el guió: el Real Oviedo va espentar amb tot, però sense convertir eixe domini en oportunitats realment clares. El Vila-real es va defendre amb orde i va gestionar el rellotge, conscient que el 1-1 li permetia mantindre un avantatge de cinc punts sobre el quart classificat, l’Atlètic de Madrid, en la baralla per les places de privilegi.

Almada: indignació per la repetició del penal

Després del xoc, les sensacions en les banquetes van ser molt distintes malgrat el mateix resultat. Guillermo Almada va reconéixer que la repetició del penal que va donar origen al 0-1 li causa indignació, reflectint el malestar de l’entorn oviedista amb la intervenció del VAR en eixa acció clau. Més enllà de la polèmica, el tècnic va assegurar que el seu equip va ser superior, especialment en el segon temps, i que l’empat li fa gust de poc perquè considera que el Real Oviedo va meréixer un millor resultat davant un Vila-real de molta qualitat.

Almada va explicar que, al final de la trobada, Marcelino García Toral li va comentar que l’Oviedo va ser superior i va meréixer el triomf, unes paraules que l’entrenador carbayón va agrair perquè reforcen la sensació interna d’haver fet un gran partit malgrat no aconseguir la victòria. Amb l’equip encara cuer i a sis punts de la permanència, va subratllar que el seu únic pensament passa per guanyar a l’Elx en la pròxima jornada i que manté l’optimisme, a l’espera de comprovar com arriben els seus jugadors al següent compromís.

En l’altre costat, Marcelino també va admetre que el Real Oviedo va dominar i va ser millor que el Vila-real en el segon temps, i va assenyalar que el seu equip va generar menys del que pot i deu. Fins i tot va reconéixer que, si algun conjunt va meréixer guanyar, va ser l’Oviedo, encara que va recalcar que el punt és valuós per als grocs. Sobre la repetició del penal, el tècnic va indicar que no va veure bé l’acció, que suposa que el VAR ho va apreciar millor i que, si es va decidir repetir, seria perquè hi havia motius per a fer-ho.

La fitxa tècnica de la trobada arreplega el 1-1 definitiu, amb els gols de Pepe, de penal en el minut 13, i de Ilyas Chaira en el 69, a més de les alineacions completes dels dos equips, les grogues a Escandell i Moleiro i una assistència de 27.092 espectadors en un Carlos Tartiere que va viure una nit intensa, entre l’esperança per la millora de l’equip i la frustració per un punt que es percep insuficient per a la remuntada en la classificació.

Últimes notícies

L’afició taronja viu ‘el naixement d’una estrella’ amb Jean Montero campió de Lliga

El Valencia Basket ha aconseguit la seua segona Lliga ACB i el base dominicà Jean Montero ha sigut elegit millor jugador de la final, en una temporada que Pedro Martínez descriu com ‘el naixement d’una estrella’. L’entrenador també ha ressaltat el treball col·lectiu i la constància del grup durant dos temporades.

L’explosió de Sergio De Larrea: triat al draft NBA i campió de l’ACB en només 20 hores

El base vallisoletà Sergio De Larrea, de 20 anys, ha sigut triat en la primera ronda del draft de l’NBA i ha celebrat el seu primer títol de la Lliga ACB amb el València Basket amb només 20 hores de diferència.

La nit més llarga de Sergio de Larrea: campió de Lliga Endesa després del seu somni NBA

Sergio de Larrea ha conquistat la Lliga Endesa amb el Valencia Basket hores després de ser elegit en el lloc 25 del draft de la NBA, i ha admés que ha arribat al quart partit contra el Barça pràcticament sense dormir.

Pascual assumix la superioritat del València Basket en la final de la Lliga Endesa

Xavi Pascual admet que el València Basket ha sigut superior en la final de la Lliga Endesa després del clar triomf taronja al Palau Blaugrana (84-108) i reivindica la competitivitat del seu equip malgrat les limitacions.

Explosió d’alegria taronja al Palau Blaugrana per la segona Lliga del València Basket

El València Basket ha conquistat la seua segona Lliga Endesa després de guanyar el Barça (84-108) al quart partit de la final, en una nit històrica al Palau Blaugrana marcada per la festa de l’afició taronja.

Porta gran per a El Cid i Manuel Escribano en una completa correguda de Victorino Martín a Alacant

El Cid i Manuel Escribano han eixit per la porta gran de la Plaça d'Alacant amb una exigent i completa correguda de Victorino Martín, en una vesprada en què José María Manzanares ha signat una actuació sòlida davant els seus paisans.

Exhibició històrica del Valencia Basket: passa per damunt del Barça i conquista la Lliga Endesa

El Valencia Basket ha derrotat amb autoritat el Barça al quart partit de la final (84-108) i s’ha proclamat campió de la Lliga Endesa per segona vegada, culminant la millor temporada de la seua història.

Jean Montero, l’MVP que ha revolucionat el València Basket de Pedro Martínez

El dominicà Jean Montero ha sigut escollit MVP de la final de la Lliga Endesa conquistada pel València Basket davant el Barça, després de consolidar-se com a referent ofensiu i defensiu en el projecte de Pedro Martínez. El base, vinculat al club fins a 2028 però amb mitja Europa al darrere, ha trobat en València el salt definitiu a una carrera sense sostre aparent.