Defensa que les distincions culturals s’atorguen en diferents punts de la Comunitat com a «pas decidit» cap a la vertebració
ALACANT, 8 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha afirmat que a través de la cultura es pot «construir coneixement, llibertat i cohesió social», al mateix temps que ha defensat que és un element que «definix la identitat d’un poble», junt amb les llengües que utilitza, que en el cas de la Comunitat són dos –castellà i valencià–.
Així ho ha manifestat el cap del Consell en el seu discurs durant l’acte de lliurament del Premi dels Lletres i les Distincions al Mèrit Cultural que atorga el Govern valencià, dins de les commemoracions del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
Per primera vegada, l’acte s’ha celebrat a Alacant, en la Casa Mediterrani com a escenari. «Les nostres expressions culturals, des de les més ancestrals fins a les més avantguardistes, són pilars fonamentals que sostenen la nostra identitat i sentit de pertinença. Ens ajuda a definir-nos com a poble i la imatge que projectem a la resta del món. És fonament i façana de la casa comuna en la qual vivim des de fa segles», ha agregat.
Mazón ha recordat la decisió del Consell amb la qual «a partir d’ara» estos reconeixements culturals es van a realitzar de forma separada als actes institucionals del 9 d’Octubre, una mesura que «naix amb vocació de continuïtat, cada vegada en una ciutat diferent de les tres províncies de la Comunitat». Així, Mazón ha justificat la iniciativa en què, «després de més de 40 anys d’autogovern, cal donar passos ferms i decidits per a caminar en la vertebració i reforçar els llaços comuns que ens definixen a tots com a valencians».
A més, ha posat en valor la trajectòria i labor de les diferents personalitats i entitats reconegudes: el novel·lista Ferran Torrent, sobre qui ha recaigut el Premi de les Lletres; i als guardonats amb les Distincions al Mèrit Cultural, que enguany han sigut el director del Museu Nacional del Prado, Miguel Falomir; la productora de cinema María Zamora; l’associació Raíces del Reino de València (RRV); i a títol pòstum a Gustavo Pascual Falcó, autor del pasdoble ‘Paquito el Chocolatero’. A Alacant han arreplegat el distintiu el propi Torrent, la germana de Falomir, el fill de Pascual Falcó i tres representants de RRV.
«Cal reivindicar el patrimoni cultural que atresorem i produïm. Reconèixer la labor i trajectòria de referents socials, científics i col·lectius és important. Reconèixer als millors entre nosaltres no és un exercici de mirar-se el melic, sinó de reafirmació del nostre autogovern, de celebració del que ens unix com a comunitat política, econòmica, social i fiscal», ha asseverat Mazón.
El president s’ha referit a la creació del Regne de València i a la conquesta de la capital per Jaume I el 1238 com un període en el qual es van asseure les «bases» del que ara és el territori valencià perquè «va desenvolupar una identitat única, diferent i indiferenciada, que ha aconseguit la seua millor expressió després de la recuperació de la Generalitat, gràcies a la Constitució del 1978, i que ha portat l’etapa més pròspera de la no sempre feliç història contemporània».
«La Comunitat Valenciana no és una illa ni una península. No està delimitada per accidents geogràfics importants, com una gran serralada o grans rius que en el passat suposaren fronteres nacionals que definiren la seua realitat social, com sí ocorre en altres llocs. La nostra identitat com a poble es definix en termes polítics, institucionals i econòmics, però sobretot culturals», ha indicat.
REFLEXIÓ, REIVINDICACIONS I REPTES DE FUTUR
El discurs del president de la Generalitat ha passat per la «reflexió i l’anàlisi dels reptes de futur» de la Comunitat i en la qual «la cultura està anomenada a tenir un paper determinant».
Així, s’ha mostrat «orgullós» de ser «la terra de Joanot Martorell, Guillem de Castro, Enric Valor, Gabriel Miró, Vicent Andrés Estellés, Miguel Hernández, Óscar Esplá, Matilde Salvador, Eusebio Sempere, Joaquín Sorolla, Luís García Berlanga, Juan Luis Iborra, Rafael Guastavino i Vicente Pascual Pastor». «Tots ells i molts més van demostrar que la nostra cultura és encara millor quan està oberta a tots, des de la llibertat de creació i amb l’excel·lència i la qualitat com a eixos i que es manifesten en les nostres dues llengües sense prejuís», ha subratllat.
Mazón ha assenyalat que la capacitat creativa valenciana ha de transformar-se en «indústria productiva» per a «passar de la supervivència a l’ambició». Així mateix, s’ha referit al sector cultural de països com Estats Units, França o Itàlia, «on ja supera el cinc per cent del seu Producte interior brut (PIB)», i ha defensat la idea d’una «cultura valenciana amb capacitat empresarial, marca pròpia i solidesa», alguna cosa que «corroboren» els premiats i premiades. «Per a avançar en esta direcció és necessari que la nostra cultura en totes les seues expressions seguisca sent una dels nostres senyals d’identitat i una palanca per al nostre desenvolupament i prosperitat», ha postil·lat.
El líder de l’Executiu autonòmic ha recordat que el Consell «està dissenyant la Direcció general d’Indústria Musical per a potenciar un sector que genere ocupació i atraga talent» i que «ha apostat decididament» per la Ciutat de la Llum d’Alacant i «atraure rodatges a este pol audiovisual del sud d’Europa».
També ha esmentat el Pla de Rehabilitació del Patrimoni Cultural «que el Consell està ultimant», l'»augment» de les ajudes per a rehabilitar Béns d’Interès (BIC) i Rellevància Cultural (BRL), així com la futura engegada d’un Pla Estratègic d’Indústries Culturals — cosa que va anunciar en el Debat de Política General– amb el suport de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la participació «de totes les empreses culturals valencianes per a aconseguir un futur més buidat i menys depenent de l’Administració».
Abans de finalitzar, Mazón ha dit que «no cal oblidar» altres peticions en matèria cultural, com que la Dama d’Elx torne a aquest ciutat i que ocórrega el mateix amb el ‘Llibre del Repartiment’ d’Oriola.
