Mazón i Page signen un acord per a garantir l’atenció sanitària en zones limítrofes que beneficia a 13.778 veïns

Defensen harmonitzar les tecnologies sanitàries entre les CCAA per a eliminar barreres i avançar en coordinació

VALÈNCIA, 15 (EUROPA PRESS)

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, han signat aquest dimecres a la localitat valenciana de Requena un conveni per a l’atenció sanitària en zones limítrofes que beneficiarà a 13.778 veïns de cinc municipis del Vall d’Aiora i 22 localitats de la província de Conca. L’aplicació d’aquest conveni és immediata i Mazón ha mostrat la seua voluntat de poder aconseguir un acord similar amb la resta de regions limítrofes amb la Comunitat Valenciana.

Així mateix, han segellat un acord de cooperació en matèria d’innovació, docència, formació i investigació sanitària, en un acte en el qual també han estat presents el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i el conseller de Sanitat, Jesús Fernández.

García-Page i Mazón ha defensat que aquests acords són «de sentit comú» per a millorar els serveis públics en favor dels ciutadans per «damunt de fronteres» i en aquest sentit han apostat per una harmonització de les tecnologies sanitàries entre comunitats per a «eliminar barreres» i «avançar en les coordinació».

Així, García-Page ha reclamat un Pla d’harmonització tècnica en l’àmbit sanitari, que s’aborde en un Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut o fins i tot en una Conferència de Presidents, per a «tenir un sistema sanitari nacional, encara que la gestió siga autonòmica». Al respecte, ha assenyalat que «no té sentit» que una radiografia feta a Sanxenxo no es puga veure a Alacant o a Alcanyís i en aquesta línia ha defensat la unificació de la targeta sanitària .

En aquesta línia, ha apuntat que, encara que la transferència de competències de l’Insalud a les comunitats ha sigut «molt positiva», «l’Administració de l’Estat, no el govern de torn, ha d’harmonitzar els serveis» perquè un de «els defectes» amb «les presses» de la descentralització va ser que cada comunitat «generara el seu propi mecanisme tecnològic i això cal corregir-ho». «Està molt bé encarregar responsabilitats, però cal eliminar les barreres en el sistema sanitari que no les posen els polítics, sinó la tecnologia», ha apuntat.

Així, ha apuntat que de totes les experiències autonòmiques probablement en l’àmbit sanitari on «més s’ha avançat» i ha ressaltat que front «al motor únic de l’Insalud, que va funcionar molt bé, és molt millor per a tots tenir aquests 17 acceleradors competint sanament per fer les coses tan bé com siga possible», però ha insistit en la necessitat de superar les barreres.

«SUPERAR ELS DISCURSOS COMPETENCIALS»

De la mateixa manera, Mazón, que ha clausurat l’acte, ha coincidit en «amb aquests acords estem centrant-nos en el que ens uneix, que és prestar el millor servei sanitari als ciutadans» i ha destacat que aquests convenis són «un exemple que si compartim i unifiquem els serveis públics, aquests milloren perquè posem al receptor del servei per davant de discursos competencials».

«No es tracta de més competències o més sobirania, sinó de construir Espanya centrant-nos en com i para què anem a millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans», ha assenyalat Mazón que per a aconseguir aquest objectiu ha advocat per «una coordinació entre comunitats en lloc d’una competició».

Així, ha apuntat que «la competència és una eina per a arribar a un servei, no una excusa per a agitar banderes». «Alcem aquest discurs competencial, alcem aquest mur», ha reclamat. En aquest sentit, ha lamentat que hi haja 17 sistemes informàtics diferents i veu «xocant» que en un país com Espanya «les històries clíniques no estiguen homologades i la recepta electrònica no estiga plenament instal·lada».

Mazón ha defensat que per a avançar en aquesta equitat i solidaritat sanitària és necessari una reforma urgent del sistema de finançament «per a tenir les mateixes eines i condicions que ens permeta garantir els serveis públics dels nostres ciutadans».

CONVENIS

El conveni abasta l’atenció especialitzada de primer i segon nivell, així com farmàcia hospitalària, recepta, atenció a emergències i transport sanitaris urgent i no urgent para determinades zones limítrofes entre ambdues regions.

En concret, beneficiarà als ciutadans residents a la Vall d’Aiora que comprèn els municipis de Xalans, Xarafull, Teresa de Cofrents, Zarra i Aiora que podran tenir l’Hospital d’Almansa com a centre de referència per a l’atenció sanitària especialitzada.

Igualment, els veïns de 22 localitats de la província de Conca (Algarra, Aliaguilla, Campillo-Paravientos, Casas de Garcimolina, Casillas de Ranera, El Arrabal, Fuentelespino de Moya, Garaballa, Graja de Campalbo, Henarejos, Higueruela, La Cañada, La Olmeda, Landete -incluido Moya, Las Rinconadas, Los Huertos, Manzaneruela, Mira, Pedro Izquierdo, Santa Cruz de Moya, Santo Domingo de Moya i Talayuelas) podran ser atesos a l’Hospital de Requena.

Els veïns d’aquests municipis podran tenir com a hospital de referència per a l’atenció especialitzada de primer nivell o comarcal els recursos i prestacions dels centres hospitalaris d’Almansa o Requena en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans d’ambdues regions.

Respecte a l’atenció especialitzada que requerisca major complexitat assistencial, es realitzarà pels centres hospitalaris de referència de la Comunitat Valenciana o de Castella-la Manxa, indistintament, en les mateixes condicions que els ciutadans d’aquest comunitat. La derivació al centre hospitalari de referència es farà sempre amb l’opció del pacient.

Així mateix, les proves de diagnòstic i tractaments que no estiguen disponibles en els respectius hospitals de Requena i d’Almansa es podran sol·licitar igualment per a ciutadans de l’altra Comunitat Autònoma. De manera general, l’atenció sanitària urgent domiciliària es prestarà pel Punt d’Atenció Continuada (P.A. de C.) corresponent a la seua Zona Bàsica de Salut o per aquell de la Zona Bàsica de Salut en què es trobe el pacient en el moment de requerir assistència sanitària urgent.

Respecte a l’assistència i transport sanitaris urgents seran els Centres de Coordinació d’Urgències i Emergències els que determinaran els mitjans a utilitzar, dels disponibles, més adequats.

El transport sanitari no urgent serà sempre prestat per regió de residència del pacient, eliminant tot tipus de limitacions territorials. No obstant això, en cas de dificultat quedarà garantida per qualsevol de les comunitats. L’acord també estableix que la dispensació de fàrmacs i productes propis de farmàcia hospitalària per a pacients externs es realitzarà en l’hospital de la prescripció.

Igualment, ambdues comunitats impulsaran els mecanismes necessaris per a aconseguir l’accés a les històries clíniques electròniques pròpies de cada zona. Així mateix, s’adoptaran les mesures d’identificació clínica personal, necessàries per a l’assistència, sense que alteren la Targeta Sanitària de la seua comunitat autònoma d’origen. Les prestacions sanitàries que es realitzen seran assumides econòmicament per l’Administració que presta l’assistència, no donant dret a compensació econòmica alguna.

D’altra banda, tots dos dirigents autonòmics també han subscrit un acord de cooperació en activitats de docència, formació i investigació en matèria sanitària. A través d’aquest compromís, la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa facilitaran la realització de programes i projectes comuns en benefici dels seus habitants.

Últimes notícies

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.

Este sera l’estiu amb mes mitjans contra els incendis forestals a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana compta este estiu amb el major dispositiu de prevencio i extincio d’incendis forestals de la seua historia, amb 4.401 professionals i quasi 300 milions d’euros de pressupost.

Algemesí acollirà divendres la segona reunió per a coordinar la reconstrucció després de la dana

La segona reunió de la Comissió Mixta entre la Generalitat i el Govern d'Espanya per a coordinar la reconstrucció després de la dana de 2024 se celebrarà este divendres a l'Ajuntament d'Algemesí, amb Juanfran Pérez Llorca i Ángel Víctor Torres al capdavant.

Un jutjat de Paterna declara injust el fusellament d’un regidor republicà en 1939

El Jutjat d’Instrucció número 5 de Paterna ha reconegut en un auto que José Manuel Murcia Martínez, regidor d’Ayora afusellat en 1939, va ser condemnat sense proves ni garanties. La resolució arxiva la causa per falta d’imputats vius però obri vies de reparació per a la família.

Edició de rècord del Trofeu SM la Reina amb 130 vaixells en aigües de València

El Trofeu SM la Reina 2026 reunirà 130 vaixells i uns 1.200 regatistes en aigües de València, la xifra més alta des de la Copa Amèrica de 2007, i consolidarà la ciutat com a referent internacional de la vela de creuer.