La temperatura mundial podria ser fins a 3ºC més alta de cara a l’any 2050. Així ho indica un estudi australià portat a terme de la mà de ‘Breakthroug National Centre for Climate Restoration’, concretament en la ciutat de Melbourne. S’apunta que a causa d’esta situació els oceans es calfarien, el nivell del mar pujaria dràsticament i els glaciars es desfarien.
A través del diari britànic ‘The Independent’ s’ha indagat en la passivitat dels països per a pal·liar este impacte que preveu la investigació portada a terme per part de ‘Breakthroug National Centre for Climate Restoration’.
Altre estudi de l’antic director i almirall de les Forces Armades Australianes, anomenat Chris Barrie, mencionava «la possibilitat real de què la vida humana sobre la terra estiga en el seu camí cap a l’extinció de la forma més horrible».
Els governs, en el punt de mira
Tota esta situació posa en alerta als governs a través d’actuacions ràpides amb mesures en les seues polítiques a nivell climàtic. A més, estes situacions vénen implicades per la investigació de Barrie, que ens exposa que el canvi climàtic suposa un perjudici per a les civilitzacions humanes.
Açò no és tot. Hi ha estimacions que se centren en una escassetat d’aigua i aliments a causa d’un desordre, inestabilitat socio-política i a un conflicte climàtic. Hi ha autors que a partir del seu estudi estimen un màxim de les emissions globals de cara a l’any 2030. Anant més allà, hi ha un escenari de cara a l’any 2100 que contempla un increment de la temperatura global de 5ºC, situació que els científics advertixen que seria incompatible amb una societat humana.
Versió optimista
«Hem d’actuar col·lectivament per a assegurar un futur sostenible per a la humanitat», menciona Barrie en la seua hipòtesi. Esta versió optimista fa un gir de 360 graus davant de l’impacte que suposa el canvi climàtic. Si hi ha una actuació entre tots podrien haver mesures que frenaren el canvi climàtic. Barrie també afirma que «hauria d’haver un lideratge robust i decidit de cara als governs, comunitats i negocis».
