Noves troballes als Saladars revelen pràctiques econòmiques dels grups del final de l’Edat de Bronze

ALACANT, 23 (EUROPA PRESS)

Les noves excavacions realitzades en el jaciment Els Saladars, a Oriola, han proporcionat informació sobre les pràctiques econòmiques desenvolupades per aquesta comunitat del Bronze Final/Ferro Antic amb una ramaderia centrada en l’explotació d’ovelles i cabres, bovins i porcs.

Aquests treballs han sigut finançats per l’Ajuntament d’Oriola que ha encarregat les investigacions a un equip d’arqueòlegs de la Universitat d’Alacant (UA) que ha dut a terme la tercera fase de les excavacions entre els dies 6 i 17 de maig.

Els treballs han aportat informació sobre la fase fundacional del jaciment, datada a partir de diferents datacions radiocarbòniques en la transició entre els segles IX i VIII a. de C. i s’han identificat restes de cabanyes i espais d’abocament localitzats en la part més alta del cabeço.

El catedràtic de Prehistòria i director del grup d’investigació en Prehistòria i Protohistòria de la Universitat d’Alacant, Alberto Lorrio, ha explicat, en un comunicat, que en aquesta última fase el material recuperat inclou ceràmiques a mà de diferents qualitats, que incrementen el repertori recuperat en les campanyes anteriors.

A aquest repertori, s’hi afigen, segons ha explicat, alguns fragments d’àmfora procedents dels assentaments fenicis de la costa mediterrània andalusa trobats en els nivells més recents d’aquesta fase, la qual cosa situa aquests primers contactes en un moment anterior a la presència fenícia estable en la zona del Baix Segura.

A més, en aquesta ocasió, el catedràtic de la UA indica que aquestes restes *es complementen amb la informació paleobiològica, ja que s’han trobat restes interessants de les faunes domèstica i silvestre consumides pels habitants del jaciment*.

Ha destacat la troballa *d’una banya de muda (procés natural que succeeix cada any quan els cèrvids perden el seu banyam) de cèrvid amb marques de processament que suggereixen l’aprofitament d’aquesta matèria primera per a la confecció d’útils*.

D’igual rellevància, segons Alberto Lorrio, és *la troballa de restes de tortuga, que posen de manifest l’aprofitament d’aquesta espècie amb finalitats culinàries*.

El catedràtic de la UA indica que *aquests descobriments són d’un gran interès, perquè procedeixen dels nivells més antics i aporten informació sobre les pràctiques econòmiques desenvolupades per aquesta comunitat del bronze final/ferro antic amb una ramaderia centrada en l’explotació de caprins (ovella i cabra), bovins i porcs*.

L’estudi faunístic s’està duent a terme en la secció d’Arqueologia de l’IVCR+i (Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació de la Generalitat Valenciana), al mateix temps que s’estan fent els estudis paleocarpològics (llavors) i antracològics (carbons) per investigadors de la Universitat de València.

MUSEÏTZACIÓ

A més, Alberto Lorrio ha avançat que està previst *continuar amb la museïtzació del jaciment, i posar en evidència la clara vocació divulgativa del projecte, que permeta la integració d’aquests béns patrimonials en la societat*.

Pel que fa a això, ha precisat que la actuació se centrarà en la restauració d’un habitatge de l’inici de l’edat del ferro datada en la primera meitat del segle VII a. de C. excavada en campanyes anteriors, que ha proporcionat evidències importants sobre la transformació dels grups locals de finals de l’edat del bronze a conseqüència de l’impacte colonial, i la localització del qual a la terrassa inferior posa de manifest el ràpid creixement de la població, que a partir d’aquest moment va començar a ocupar les zones més planes i més accessibles del jaciment.

Els treballs han tingut el finançament de l’Ajuntament d’Oriola, propietari del jaciment, i constitueixen la tercera fase del projecte d’investigació, iniciat l’any 2021, entre aquesta institució i la Universitat d’Alacant.

Últimes notícies

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina duplica participants en la cinquena edició

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina, que se celebra a l'Arniches d'Alacant de l'1 al 4 de juliol, ha rebut 768 projectes, el doble que l'any passat, amb 35 produccions de creadors de la província.

La jutgessa de la dana crida a declarar el responsable autonòmic d’atenció a les víctimes

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha citat com a testimoni l’aleshores director general d’Atenció a les Víctimes i Accés a la Justícia, Francisco Javier Soler Flores, i ha fixat noves declaracions per a setembre.

Docents denuncien a STEPV retallades errònies en la nòmina després de la vaga

El sindicat STEPV ha rebut queixes de professorat de la pública per descomptes excessius en la nòmina de juny després de la vaga indefinida entre l’11 de maig i l’11 de juny.