OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Alacant recorrerà l’anul·lació parcial dels plecs del contracte d’autobusos urbans

L'Ajuntament d'Alacant anuncia que recorrerà davant el TSJCV la sentència que tomba part dels plecs del contracte d'autobusos urbans per considerar excessives les exigències de solvència.

El Govern reforça amb 64 milions la recuperació agrària després de la dana de 2024

El Consell de Ministres aprova una ampliacion de quasi 64 milions per a completar la reconstruccion de camins rurals, explotacions i regadios danyats per la dana de 2024, elevant la partida especifica a uns 257 milions i l'esforç total a mes de 400 milions.

BBVA Research preveu més creixement en la Comunitat Valenciana i atur al 10,4% en 2027

BBVA Research preveu que la Comunitat Valenciana mantinga un creixement econòmic per damunt de la mitjana espanyola fins a 2027 i reduïsca la seua taxa d'atur al 10,4% gràcies a la creació de 126.000 ocupacions.

València estrena un gran mural per a conscienciar sobre la fragilitat dels ecosistemes polars

L'Hemeroteca Municipal de València acull el mural 'The Heartbeat of the Ocean', una obra del duo Cachetejack impulsada per l’Oceanogràfic per a destacar la importància dels ecosistemes polars en l'equilibri del planeta.

L’oposició exigix a Educació una negociació real mentres el PP defén 29 reunions amb els docents

PSPV i Compromís reclamen a la Conselleria d'Educació una negociació real davant la vaga indefinida del professorat valencià, mentres el PP reivindica haver mantingut 29 reunions este curs i Vox subratlla la prioritat de garantir els exàmens de l'alumnat.

Campofrío arranca a Utiel la construcció de la seua nova fàbrica amb 134 milions d’inversió

Campofrío comença les obres d'una nova planta d'elaborats carnis a Utiel, amb 134 milions d'inversió, per a substituir a la destruïda per la dana a Torrent i mantindre més de 300 ocupacions.

Dos agents de la CHJ confirmen davant la jutgessa que no va haver-hi coordinació amb Emergències durant la dana

Dos treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declaren com a testimonis que durant la dana no van mantindre comunicació amb Emergències ni amb bombers forestals i detallen l'abast de les seues funcions.

El Govern impulsa una llei que limita la sanitat privada a supòsits excepcionals

El Consell de Ministres aprova la llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, que blinda la sanitat pública i reduïx la gestió privada a situacions estrictament justificades.