18 C
València
Divendres, 6 febrer, 2026

OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Emergències gestiona en dos dies 624 incidents pel temporal de vent en la Comunitat Valenciana

Emergències i el 1·1·2 han gestionat 624 incidents pel vent en dos dies, amb 314 a València. Es desactiven les alertes per vent i seguix l'avís costaner.

València Basket busca passar pàgina en la seua visita a Estepona

El conjunt taronja afronta a Estepona el seu primer partit després de l'eliminació europea, amb la volta de Queralt Casas i la baixa de Leo Fiebich. Burgos demana màxima mentalitat.

El temporal de vent deixa ratxes de 148 km/h a Xodos i deu intervencions a la província de València

L'episodi de vent ha deixat una ratxa màxima de 148 km/h a Xodos i ha motivat deu actuacions de bombers a la província de València. L'avís groc s'ha mantingut en quasi tota la Comunitat Valenciana.

Retards en les línies C1 i C2 de Rodalia València pel vent en la catenària

C1 i C2 de Rodalia València registren retards, detencions i possibles canvis de recorregut per danys en la catenària causats pel vent. El tram Alfafar-València Nord s'ha resolt, però entre La Pobla Llarga i Xàtiva se circula per via única; Metrovalencia opera amb normalitat.

El ponent dispara les màximes i la Comunitat suma sis de les deu més altes d’Espanya

El vent de ponent va elevar les temperatures per damunt de 20 °C en nombrosos punts de la Comunitat Valenciana. La regió va col·locar sis registres entre les deu màximes del país, amb 26,1 °C a Miramar.

Tres detinguts per una onada de robatoris en cotxes per a sostraure balises V-16 a Sant Vicent

Tres hòmens han sigut detinguts per una cadena de robatoris en una sola matinada a Sant Vicent del Raspeig. Buscaven balises V-16, a més de ferramentes i diners.

Aemet ha establit l’avís taronja en el litoral d’Alacant per ones de 4 metres este dissabte

Aemet ha establit per al dissabte un avís taronja en el litoral d'Alacant per ones de 3 a 4 metres i vent del sud-oest de 60-70 km/h. Abans regixen avisos grocs per vent i fenòmens costaners a Alacant, València i Castelló.

L’ex director d’Emergències: es va descartar evacuar per la presa de Forata per a evitar el pànic

L'ex director general d'Emergències ha declarat que el Cecopi va considerar evacuar pel risc en la presa de Forata, però el va descartar per a evitar el pànic. També ha sostingut que l'És-Alert no es va plantejar fins a les 19.00, una versió que xoca amb la de José Miguel Basset.