OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Vox i PP tanquen un acord per a presentar els Pressupostos de la Generalitat de 2026 en Les Corts

Vox confirma un acord amb el Consell del PP per a registrar este divendres els Pressupostos de la Generalitat de 2026 i aprovar-los en Les Corts el 21 i 22 de juliol.

Una clínica quiropràctica haurà de pagar 150.866 euros per causar greus lesions a una pacient

El Tribunal d'Instància 15 de València imposa una indemnització de 150.866 euros a una clínica quiropràctica per manipulacions contraindicades que van agreujar l'estat neurològic d'una pacient i li van provocar una síndrome de cua de cavall.

CSIF denuncia pintades i danys en la seua seu de Castelló després de l’acord educatiu

CSIF ha denunciat davant les autoritats diverses accions vandàliques en la seua seu de Castelló, produïdes després de recolzar al costat de ANPE la proposta salarial de la Generalitat en la vaga docent.

La UPV i Geely reforcen la seua aliança per a impulsar talent i innovació en automoció

La Universitat Politècnica de València i el grup automobilístic xinés Geely consoliden la seua col·laboració estratègica per a potenciar el talent, la mobilitat internacional i la investigació en mobilitat intel·ligent entre València i Hangzhou.

Investiguen a dos hòmens pel robatori de més de sis tones de cable de coure de telefonia

La Guàrdia Civil investiga a dos hòmens acusats d'integrar un grup criminal que hauria robat més de sis tones de cable de coure de l'estesa telefònica en diverses localitats de la Comunitat Valenciana.

L’energia dispara els preus industrials un 8,3% a l’abril i marca la seua major alça des de 2022

Els preus industrials van augmentar un 8,3% a l'abril interanual, impulsats per l'energia i un repunt del 70,1% en coquerías i refí de petroli després de la guerra a Orient Mitjà.

L’Assemblea de Docents de Balears dona 100.000 euros a les vagues educatives de Catalunya i Comunitat Valenciana

L'Assemblea de Docents de Balears destina 100.000 euros de la seua caixa de resistència a donar suport a les mobilitzacions educatives a Catalunya i Comunitat Valenciana i s'oferix a recolzar l'etapa de 0 a 3 anys.

Dos anys d’obres i 35.000 teules per a salvar la gran cúpula de l’Escola Pia de València

La cúpula de l'Escola Pia de València, una de les més grans d'Espanya, ha sigut restaurada després de dos anys de treballs, 35.000 teules recol·locades i un complex sistema de bastimentada dissenyada per a no tocar l'estructura original.