12.9 C
València
Dilluns, 8 desembre, 2025

OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Pedro Martínez aconseguix la seua victòria 100 amb el València en la Lliga Endesa

El 89-91 en la pista del Baskonia, decidit amb una canastra final de Kameron Taylor, va donar al València Basket el seu octau triomf i va elevar a Pedro Martínez a les 100 victòries en Lliga Endesa amb el club.

Taylor sentencia al Baskonia sobre la botzina: 89-91 per a València Basket

València Basket es va imposar 89-91 en el Buesa Arena amb una canastra final de Kameron Taylor després de l'empat de Diakité. Montero havia forçat el desenllaç amb un robatori i dos tirs lliures.

Rescatat un senderista després d’esvair-se al Fort de Bèrnia, en Callosa

Un senderista ha sigut rescatat al Fort de Bèrnia després de patir un mareig i caure a terra durant una ruta. Van recuperar el pols amb un DEA i el van evacuar en helicòpter.

John Korir guanya la Marató de València amb 2.02:25

John Korir s'ha imposat amb 2.02:25, tercera millor marca mundial de l'any, en una edició amb 36.000 participants. Amanal Petros va ser segon i Awat Kibrab va completar el podi; Ibrahim Chakir, millor espanyol.

Jepkosgei firma la millor marca mundial de l’any a València

Joyciline Jepkosgei va guanyar la Marató de València amb 2.14:00, millor marca mundial de l'any i rècord de la prova. Peres Jepchirchir va ser segona amb 2.14:43.

Detingut a Madrid per robar l’exclusiva bicicleta d’un pilot de MotoGP a Cheste

La Guàrdia Civil ha detingut a Madrid a un home que va sostraure la bicicleta d'alt valor d'un pilot de MotoGP durant el GP de Cheste. Va ser identificat gràcies a cambres i testimonis.

Corberán destaca que l’equip ha guanyat en capacitat de no ensorrar-se

El tècnic del València va subratllar que el seu equip ha guanyat en capacitat de no ensorrar-se després del 1-1 davant el Sevilla, igualat per Hugo Duro en el 93. Va defendre a Tárrega, va parlar d'un dol físic i travat i va deixar en mans del cos tècnic les solucions per la sanció del central de cara al Metropolità.

Més de 30.000 atletes travessen la meta de la Marató València, rècord històric

La Marató València Trinidad Alfonso va registrar 30.777 finishers sobre 36.000 dorsals, la major xifra de la seua història. John Korir i Joyciline Jepkosgei van firmar les millors marques de l'any a València.