OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pedro Martínez valora la remuntada del València Basket davant el Armani Milà i el passe a quarts

Pedro Martínez ressalta el treball coral i la mentalitat del València Basket per a remuntar 14 punts davant el Armani Milà i segellar el passe a quarts de l'Eurolliga.

Montero impulsa al València Basket cap als quarts de l’Eurolliga després de remuntar 14 punts

El València Basket remunta 14 punts davant el Armani Milà, s'assegura els quarts de final de l'Eurolliga i s'aferma en el top 4 amb un partit encés per Jean Montero i Papi Badio.

Gandia acomiada entre aplaudiments i emoció a l’escriptor i poeta Josep Piera

Centenars de persones de l'àmbit cultural, social i polític assistixen en el Palau Ducal de Gandia al comiat cívic de l'escriptor i poeta Josep Piera, fill predilecte de la ciutat.

Es retiren els mitjans aeris de l’incendi de Tibi per falta de llum solar

Els mitjans aeris s'han retirat de l'incendi forestal de Tibi per la falta de llum solar, mentres continuen en la zona dotacions de bombers i unitats forestals des de terra.

Presó provisional per a un home acusat d’intentar matar a la seua veïna a Silla

La jutgessa de guàrdia de Carlet decreta presó provisional sense fiança per a un home acusat d'intentar matar a la seua veïna a Silla després de tirar-la per les escales. La víctima, de 64 anys, roman hospitalitzada en coma des de l'1 d'abril.

Desplegament de mitjans aeris i terrestres per a frenar un incendi en la serra del Maigmó a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes de la serra del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a un ampli desplegament de mitjans aeris i terrestres per a tractar de frenar l'avanç del foc.

Incendi forestal en les faldes del Maigmó mobilitza nombrosos mitjans a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a desplegar un ampli dispositiu de mitjans aeris i terrestres per a frenar l'avanç de les flames.

La producció de formigó es dispara en la Comunitat Valenciana per la reconstrucció postdana

La producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va augmentar un 20,9% en 2025, el doble que la mitjana nacional, impulsada per l'obra pública lligada a la reconstrucció postdana i a noves infraestructures.