15.6 C
València
Dimarts, 13 gener, 2026

OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

El cap de Policia admet falta de coordinació en la DANA però defén que van tindre mitjans

El cap superior de Policia en la Comunitat Valenciana ha admés que la major carència en la DANA va ser la coordinació, encara que assegura que va tindre tot el necessari. Defén el desplegament, nega abandó i aporta xifres i pagaments mentres s'enfronta a crítiques del PP al Senat.

Chiva culmina la renovació del carrer San Isidro amb protecció enfront de riuades

L'Ajuntament ha finalitzat la reconstrucció del carrer San Isidro, una de les més danyades per la DANA de 2024, amb un mur d'escullera i servicis modernitzats. L'obra, inaugurada amb la ciutadania, reforça la seguretat i la integració de l'entorn del barranc.

Per primera vegada des de 2020 descendixen els tractats per depressió en la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana ha registrat en 2025 un descens del 1,5% en els tractaments per depressió. La taxa de suïcidis baixa un 11,8%, millor evolució des de 2002.

La jutgessa remet al IML la documentació d’un mort que podria ser víctima de la dana

La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha enviat al IML nova documentació mèdica sobre un mort la filla del qual demana reconéixer com a víctima. El cas forma part d'onze morts en revisió mentres el balanç confirmat es manté en 230.

Experts valencians vinculen la reforma del finançament a condonar el deute i a un fons transitori

La comissió d'experts veu possible un augment substancial de recursos amb la reforma, però el supedita a condonar el deute per infrafinançament i a crear un fons pont en 2026.

El València Basket tanca una marató de 8 partits en 16 dies: sis triomfs i la lesió de Reuvers

L'equip va completar huit partits en poc més de dos setmanes amb un balanç de 6-2, va tancar amb un 115-73 al Saragossa i va patir l'esquinç de Reuvers. Pedro Martínez va concedir descans abans de visitar al Fenerbahce.

Bernabé demana al PP donar suport al nou finançament autonòmic per a no defraudar al poble valencià

Bernabé ha demanat al PP i a Pérez Llorca que recolzen el nou model de finançament autonòmic, que preveu 3.670 milions més en 2027 per a la Comunitat. Ha defés que permetria duplicar personal essencial i accelerar vivenda i sanitat.

Bernabé sosté que l’acarament confirma que Pradas va atendre a Conca per a no confinar el 29-O

Bernabé ha assegurat que l'acarament entre Salomé Pradas i José Manuel Cuenca ha deixat clar que es va obeir el 'Sale, de confinar res' i que el primer És-Alert no incloïa confinament. També ha acusat el PP de voler canviar el relat i ha defés el treball de la Guàrdia Civil després de l'incident a Catarroja.