OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Compromís alerta d’un col·lapse “alarmant” en l’empadronament especial a València

Compromís per València denuncia un col·lapse administratiu en l’empadronament especial que deixa milers de persones sense accés a sanitat, educació o ajudes socials. El grup acusa el govern municipal de convertir el padró en “un mur” per a persones sense llar, migrants i veïns en vivenda precària.

PSPV i Compromís exigixen a la Generalitat arxivar definitivament el macroabocador de Zarra

PSPV-PSOE i Compromís han demanat a la Generalitat que retire i arxive de manera definitiva el macroabocador projectat a Zarra, davant el rebuig generalitzat al Valle de Ayora-Cofrentes.

Un projecte científic estudia com es desplacen els taurons i les rajades entre Múrcia i Alacant

El projecte Tirraqui entra en la seua segona fase per analitzar la connexió entre zones de cria i d’adults de taurons, rajades i quimeres a les aigües d’Alacant i Múrcia, i avaluar l’impacte de la pesca en la seua conservació fins a 2027.

L’eclipsi solar impulsa un 32 % els vols cap a València

L’eclipsi total de Sol del 12 d’agost ha disparat les reserves aèries als principals punts de la seua trajectòria. València registra un augment del 32 % respecte a 2025, segons dades d’Amadeus Travel Intelligence.

Drones, reforç de salvament i tancament de la CV-500 per l’eclipsi a València

València mobilitzarà 200 efectius, reforçarà el salvament a les platges i tancarà la CV-500 durant l’eclipsi solar per evitar aglomeracions i riscos.

Així seran les Hogueras Oficiales d’Alacant de 2027: requisits i terminis per a presentar propostes

L’Ajuntament d’Alacant obrirà del 10 al 24 d’agost el termini per a presentar propostes de les Hogueras Oficiales adulta i infantil de 2027, amb condicions tècniques i pressupostàries molt definides.

122 nous vigilants reforcen la lluita contra els incendis intencionats als muntanyes valencians

La Generalitat incorpora 122 agents per a crear 74 noves unitats de vigilància forestal reforçada durant els mesos de major risc, amb l’objectiu de previndre i detectar prompte els incendis intencionats. La inversió ascendeix a 1,1 milions d’euros i se suma als 172 milions destinats enguany a prevenció i recuperació forestal.

El PPCV acusa Diana Morant de deixar sense finançament extra les universitats valencianes

El PPCV assegura que el Ministeri de Diana Morant no ha consignat fons estatals per a cobrir el sobrecost de la LOSU ni el compromís del 1 % del PIB, fet que, segons el partit, agreuja la infrafinançació de les cinc universitats públiques valencianes.
FILMOTECA D'ESTIU