OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Plans critica que Compromís recórrega a Oltra i veu embolics i egos interns

José María Llanos, síndic de Vox en Les Corts, qüestiona que Compromís recórrega a Mónica Oltra com a candidata a l'Alcaldia de València i veu símptomes d'embolics, egos i lluites internes en la coalició.

Un comandament dubta que Basset desconeguera la retirada dels bombers en la DANA

El cap de Bombers Forestals d'Alzira declara que li costa creure que el exinspector cap José Miguel Basset no coneguera la desmobilització dels equips enviats a vigilar els llits del Magre i el Pedrís durant la DANA.

El València Basket culmina la seua reconstrucció conquistant la Copa de la Reina

El València Basket es proclama campió de la Copa de la Reina després de diversos mesos de reconstrucció en plena temporada, amb el decisiu impacte de Khaalia Hillsman i els canvis en la plantilla interior i exterior.

Presó provisional per a tres dels set detinguts per una xarxa de narcotràfic desarticulada a Alzira

La Policia Nacional desarticula a Alzira una organització criminal que venia cocaïna, heroïna, marihuana i haixix i es quedava amb objectes robats com a pagament. Set persones han sigut detingudes i tres d'elles han ingressat a la presó provisional.

Baldoví tanca files amb Mónica Oltra i recolza la seua candidatura a l’Alcaldia de València

Joan Baldoví assegura que Compromís recolzarà a Mónica Oltra quan la seua candidatura a l'Alcaldia de València siga ferma i la definix com una líder absolutament neta enfront del que qualifica de lawfare de manual.

Pérez Llorca rebutja que Mónica Oltra torne a la política i siga candidata a València

Juanfran Pérez Llorca considera que Mónica Oltra no hauria de tornar a la primera línia ni presentar-se a l'alcaldia de València mentres afronta un juí pel presumpte encobriment d'abusos a una menor.

Avís groc a Castelló per fortes ratxes de vent de fins a 90 km/h

La Aemet activa l'avís groc a l'interior i litoral nord de Castelló per vent del nord-oest amb ratxes molt fortes, que podran aconseguir entre 80 i 90 km/h.

La Generalitat llança crèdits bonificats de 100 milions per a empreses afectades per la guerra de l’Iran

La Generalitat activarà una línia de crèdits bonificats de 100 milions per a les empreses més afectades per la guerra de l'Iran i convocarà la taula del Diàleg Social per a definir un escut econòmic i social.