Ortí defén els servicis mínims i reclama compatibilitzar la vaga docent amb la protecció de l’alumnat

La consellera d’Educació, Carmen Ortí, assegura que la negociació dels servicis mínims s’afronta amb escolta, col·laboració i diàleg

La consellera d’Educació, Carmen Ortí, afirma que la negociació dels servicis mínims davant la vaga indefinida del professorat convocada a partir de l’11 de maig s’afronta des de l’escolta, la col·laboració i el diàleg amb les organitzacions sindicals. El seu departament pretén encaixar el dret de vaga dels docents amb l’obligació de salvaguardar l’atenció educativa de l’alumnat, especialment del que es troba en una situació més vulnerable i del qual es prepara per a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Ortí explica que la reunió prevista amb els sindicats té com a objectiu valorar i acordar uns servicis mínims que permeten el desenrotllament de la vaga sense paralitzar completament els centres. La consellera recorda que es tracta d’una convocatòria indefinida i que, per això, resulta necessari fixar un marc de funcionament que garantisca l’obertura dels col·legis i instituts i l’atenció bàsica a l’estudiantat mentres es prolongue el conflicte.

Segons detalla, la Conselleria defén els drets de vaga dels docents, assegura comprendre les seues reivindicacions i afirma compartir moltes d’elles. Al mateix temps, recalca que l’administració educativa té la responsabilitat directa sobre la tutela de l’alumnat i ha de vetlar perquè les protestes no deriven en un perjuí irreparable per a la seua formació. Esta doble obligació guia la proposta de servicis mínims que s’ha posat sobre la taula.

Impacte de la vaga a les PAU i l’alumnat vulnerable

Ortí insistix que les PAU definiran el futur acadèmic de molts estudiants i que, en alguns casos, les conseqüències d’una alteració prolongada del calendari lectiu poden ser irreversibles. Per això, subratlla la necessitat d’assegurar que l’alumnat que s’enfronta a estes proves dispose de les condicions mínimes de preparació i acompanyament docent, fins i tot en un context de vaga indefinida.

La consellera apunta també a la situació de l’alumnat més vulnerable, que sol dependre en grau més alt de l’estabilitat del sistema educatiu i dels recursos que este proporciona. En este sentit, argumenta que la fixació de servicis mínims no sols respon a una qüestió organitzativa, sinó també a l’obligació de garantir que estos estudiants no vegen agreujades les seues dificultats per la duració del conflicte laboral.

Ortí recorda que la proposta de servicis mínims ja ha sigut feta pública per la Conselleria i que la cita amb les organitzacions sindicals servirà per a escoltar les seues aportacions. La intenció del departament és contrastar posicions, valorar possibles ajustos i tractar d’aconseguir acords que permeten compatibilitzar les reivindicacions docents amb la protecció dels estudiants, evitant allargar innecessàriament les tensions.

Relació amb els sindicats i altres demandes del professorat

En relació amb el contacte mantingut amb representants sindicals que s’han manifestat davant l’administració, Ortí explica que els va traslladar de manera directa la seua disposició al diàleg. Assenyala que en eixe intercanvi va arreplegar les principals demandes del professorat, que van més enllà de la negociació concreta dels servicis mínims.

Entre eixes peticions, la consellera cita la presentació al més prompte possible d’una proposta retributiva que done resposta a les reclamacions salarials del col·lectiu docent. Afig, a més, l’exigència d’un pla de simplificació administrativa per a reduir la càrrega burocràtica que suporten els centres i el professorat, una queixa reiterada en els últims anys. Segons avança, estes qüestions estaran sobre la taula en pròximes reunions amb els sindicats, la qual cosa apunta a una negociació més àmplia del model de treball i de les condicions laborals en el sistema educatiu.

La titular d’Educació sosté que esta agenda de diàleg pretén abordar tant el conflicte immediat vinculat a la vaga com les reformes de fons que reclamen els professionals. La Conselleria planteja així un calendari de contactes amb les organitzacions sindicals que permeta avançar en acords parcials, sense esperar necessàriament a la resolució completa de totes les reivindicacions.

Renovació de concerts educatius i procés d’admissió

Preguntada per la polèmica entorn de la renovació de concerts educatius en centres que segreguen per sexe, Ortí defén que estes renovacions s’ajusten a concerts firmats amb anterioritat a l’actual legislatura. Subratlla que estos acords s’emmarquen en la normativa vigent i que l’administració està obligada a respectar els compromisos adquirits mentres no existisca un canvi legal.

La consellera recorda que tots els centres concertats, inclosos aquells amb models diferenciats, estan sotmesos a controls administratius i han de complir les mateixes regles que la resta en matèria de transparència i funcionament. En este context, destaca que el procés d’admissió de l’alumnat és garantista, públic i transparent, i que permet l’accés en igualtat de condicions a tot l’alumnat. Assenyala que, fins al moment, no consten irregularitats en este àmbit.

Missatge a famílies i comunitat educativa

Al tancament de les seues declaracions, Ortí dirigix un missatge a les famílies i al conjunt de la comunitat educativa. Reitera la voluntat de diàleg de la Conselleria i afirma que l’objectiu és evitar situacions extremes derivades del conflicte, com la paralització prolongada de les classes o la ruptura dels canals de negociació.

Assegura que el treball del seu departament es guia per una prioritat clara, que és l’alumnat, i sosté que l’administració es manté oberta a aconseguir acords amb els sindicats. Segons explica, la combinació de negociació sobre servicis mínims, revisió de les reivindicacions laborals i seguiment de la situació en els centres educatius ha de permetre avançar cap a solucions que compatibilitzen la protesta del professorat amb la continuïtat de l’activitat escolar.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.