Estònia i Lituània estrenen la carrera electoral amb el vot anticipat
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
Els neerlandesos donaran el dijous el tret d’eixida oficial a les eleccions europees, que es perllongaran fins al diumenge i que ja han començat amb el vot anticipat en països com Estònia i Lituània.
Els comicis, que arriben a mesura que creix la desafecció cap a les polítiques europees i en un context de major polarització interna, permetran a Països Baixos optar per un total de 31 escons –cinc més que en la cita electoral del 2019– a causa de l’eixida de Regne Unit del bloc comunitari.
Està previst que servisquen per a revalidar el poder de la recentment creada coalició d’ultradreta, que serà finalment encapçalada per Dick Schoof en qualitat de primer ministre després de mesos d’estancament de les negociacions per a formar govern després de la victòria obtinguda pel Partit de la Llibertat (PVV) en les eleccions del passat mes de novembre.
Les últimes enquestes apunten a una nova victòria de la formació del polèmic Geert Wilders, que podria fer-se amb nou escons, per davant dels vuit dels socialdemòcrates (PvdA) i els verds de GroenLinks, seguits pel Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), segons les dades recaptades per Ipsos. En les eleccions del 2019, el partit ultradretà no va obtenir ni un sol escó.
Per darrere es troben altres partits com el recentment fundat Nou Contracte Social (NSC), de Pieter Omtzigt, que junt amb el soci de coalició Moviment Camperol Ciutadà (BBB) només aportarien dos escons als populars europeus en l’Eurocambra.
El PVV, una formació antiislamista que busca restringir la migració, posa en dubte l’Estat de Dret, arremet contra les institucions neerlandeses i acusa als mitjans de comunicació d’enganyar al ciutadà del carrer, forma part del grup Identitat i Democràcia, al que també pertany l’ultradretà francés Agrupació Nacional de Marine Le Pen.
L’electorat neerlandés –que segons els sondejos es mostra cada vegada més allunyat de les polítiques europees– haurà de triar entre un total de vint llistes, amb un sistema «preferencial» que dona als votants l’opció d’indicar la seua elecció dins de la llista d’un partit en concret.
VOT ANTICIPAT
Països com Estònia i Lituània han sigut els encarregats a estrenar la carrera electoral gràcies a l’engegada del vot anticipat, que va començar el dilluns en territori estoni, on s’han registrat no obstant això problemes a l’hora d’exercir el vot telemàtic.
L’Oficina Estatal Electoral estonia ha explicat que alguns electors no han pogut presentar el seu vot a causa d’un breu incident que afectava la pàgina web. Poc abans de les 17.00 (hora local) del dilluns, unes 18.000 persones havien exercit ja el seu dret a vot. Per al dimecres al matí ja eren més de 63.000 els vots registrats.
A Lituània, per la seua banda, el president, Gitanes Nauseda, ha acudit ja a un col·legi electoral de Vílnius per a dipositar la seua papereta, on ha instat a la població a votar de forma activa en el marc de les eleccions per a lluitar contra «forces extremistes» a pesar que els analistes preveuen una baixa participació en el país.
La votació anticipada a Lituània va començar el dimarts i finalitzarà el dijous. La població podrà triar entre 14 partits polítics i una coalició, que lluitaran pels onze escons que té el país al Parlament Europeu.
