Juanfran Pérez Llorca va defendre en el ple de Les Corts Valencianes que la seua prioritat nacional és la reconstrucció després de la dana que va colpejar a la Comunitat Valenciana i va sostindre que eixa línia de treball la demostra tots els dies amb la seua gestió al capdavant del Consell. El president va vincular esta prioritat amb la reparació dels danys de les riuades i amb la necessitat d’accelerar les obres pendents per a garantir seguretat i estabilitat a la ciutadania afectada.
Durant la seua intervenció, va replicar a les crítiques del síndic socialista, Jose Muñoz, qui el va acusar d’haver tingut com a principal objectiu col·locar a la seua parella en la Diputació de València. Pérez Llorca va donar la volta al retret i es va centrar en la normativa estatal, recordant que la llei de l’ingrés mínim vital impulsada pel Govern de Pedro Sánchez ja exigix un requisit d’empadronament de cinc anys de manera contínua per a poder accedir a esta ajuda. Sobre esta base, va preguntar irònicament si eixa condició havia de considerar-se racista i discriminatòria, marcant distància amb les acusacions llançades per la bancada socialista.
Crítiques al Govern central per les obres pendents
El cap del Consell va posar el focus en el treball de reconstrucció que, segons va dir, està duent a terme la Generalitat després de la dana. Va subratllar que, al seu juí, la verdadera prioritat nacional del Govern central hauria de ser completar les infraestructures hídriques compromeses en la Comunitat Valenciana, resoldre el sistema de finançament autonòmic i activar un fons d’anivellament que corregisca desequilibris. Va afegir que també veu imprescindible impulsar la construcció de vivendes i adoptar mesures eficaces per a reduir les llistes d’espera en els servicis públics.
Pérez Llorca va contraposar esta agenda a l’actuació de l’Executiu central, del qual va afirmar que no manté cap prioritat nacional amb la Comunitat Valenciana i que no ha culminat les principals obres després de les riuades. En este context, va instar el PSOE a concretar quants projectes ha finalitzat realment el Govern d’Espanya en l’autonomia des dels últims episodis d’inundacions, suggerint que el balanç és molt limitat.
En el seu encreuament dialèctic amb Muñoz, el president va retraure al síndic socialista que haguera dedicat el debat a atacar les seues idees en lloc de parlar de propostes. Va assenyalar que, al seu entendre, el portaveu del PSPV havia perdut cinc minuts per a parlar d’idees, un temps que ell va dir no poder permetre’s perquè ha de centrar-se en millorar la qualitat de vida de tots els valencians. Amb este argument, va tractar de projectar una imatge de gestió i de treball orientat a resultats, enfront del que va qualificar com una política de retrets.
Per part seua, Jose Muñoz va endurir el to i va criticar de manera frontal els principis de l’anomenada prioritat nacional, als quals va atribuir trets cruels, mediocres, supremacistes i injustos amb la memòria. El portaveu socialista va presentar esta línia política com una deriva que, segons la seua visió, exclou a part de la societat i alimenta divisions, tractant de deslegitimar el marc ideològic defensat pel president.
El síndic del PSPV va ampliar la seua crítica a la trajectòria de diferents dirigents del Partit Popular valencià. Va afirmar que la primera preocupació de Pérez Llorca havia sigut col·locar a la seua parella en la Diputació de València i va vincular al expresident Carlos Mazón amb l’hedonisme, en al·ludir a la imatge de passar un dimarts a la platja de Sant Joan prenent el sol. A més, va evocar l’etapa d’Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat per a assegurar que la seua prioritat era fer negoci, recordant que, en les seues paraules, tothom coneix com va acabar aquella etapa. Amb esta comparació, Muñoz va buscar traçar una línia contínua entre diferents presidències populars i presentar un patró de prioritats allunyades de l’interés general.
En conjunt, el debat en Les Corts va girar entorn de la legitimitat de la prioritat nacional proclamada per Pérez Llorca, a l’ús dels recursos públics i al grau de compromís del Govern central amb la reconstrucció després de la dana en la Comunitat Valenciana. Tant el Consell com l’oposició van utilitzar exemples i acusacions per a reforçar les seues posicions polítiques en un context marcat per la gestió de les riuades i la demanda d’inversions pendents.
