Ana Obregón revela que va rebre una telefonada ‘real’ després de la mort d’Álex Lequio

 

Ana Obregón ha reviscut tot el succeït després de la defunció del seu fill Áless Lequio. Després de complir-se 6 mesos de la seua mort, Ana Obregón ha reaparegut en els mitjans de comunicació per a comptar la seua experiència i agrair el suport rebut. 

 

Al llarg d’estos sis mesos de sofriment i dolor, l’actriu s’ha mantingut allunyada de la premsa tot el que ha pogut, rebent tan sols el suport del seu entorn més pròxim i l’afecte dels seus seguidors en xarxes socials.

 

En una entrevista exclusiva per a la revista ‘Hola!’, l’actriu ha parlat de la impressionant lliçó de vida que li va donar el seu fill, del seu llegat i del tremend dolor que sent des de la seua mort.

 

 

Ni el pas del temps podrà esborrar el dolor que Ana Obregón porta per dins, però l’actriu comença a sentir-se amb força per a tirar endavant i complir els projectes que el seu fill no va poder acabar.  «Ja no me’n vull anar perquè vull fer coses que Aless volia fer i no va poder acabar. Vull seguir el seu llegat», confessa en l’entrevista.

 

La telefonada ‘real’ que va rebre Ana Obregón després de la mort d’Álex

Ana Obregón també ha volgut recordar algunes de les mostres de suport que ha rebut i que li han donat forces per a seguir endavant, entre elles una crida ‘real’ que va rebre minuts després de la defunció d’Àlex Lequio.

 

El jove empresari de 27 anys va perdre la vida el passat 13 de maig després d’una admirable lluita contra el tumor que patia des de fa dos anys. Per si no fos prou, la seua defunció es va produir en plena pandèmia del coronavirus, impedint la trobada de la família i la celebració d’un funeral merescut.

 

Després de conèixer el tràgic final del xic, els reis Joan Carles i Sofia van ser els primers a cridar als dolguts pares per a lamentar la mort del xic. Encara que en eixe moment Ana Obregón estava en complet estat de ‘xoc’ com per a recordar la conversa amb els reis, l’actriu ha volgut mostrar el seu profund agraïment per la telefonada.

 

«La primera crida que vam tenir, jo no sé ni com estava perquè no podia reaccionar, va ser el Rei Joan Carles. Va cridar a Alessandro i li va dir: ‘Passa’m a Ana, per favor’, i, després, la Reina Sofia. No sé ni el que els vaig dir, la veritat. Esta telefonada em va emocionar i estic molt agraïda», ha explicat Ana Obregón en l’entrevista.

 

Letícia i Felip també van mostrar el seu condol per la mort d’Àlex Lequio

No obstant això, els reis emèrits no van ser els únics membres de la Família Reial que van traslladar la seua pesar per la mort d’Àlex Lequio. Els actuals monarques d’Espanya, Felip i Letícia, també es van mostrar consternats per la pèrdua del jove empresari, que no van dubtar a escriure una emotiva carta a l’actriu. A demés, els quatre monarques van enviar sengles corones al funeral de Lequio.

 

«En tornar a casa de Barcelona, em va commoure la quantitat de cartes i telegrames d’afecte que vaig rebre des dels reis Felip i Letícia fins a persones desconegudes, a demés de tot el suport en xarxes», afegia Ana Obregón.

 

El parentiu d’Àlex Lequio amb la Família Reial

El pare d’Àlex Lequio, Alessandro Lequio, està emparentat de manera directa amb la Família Reial

 

El comte italià és fill de Sandra Torlonia, nét de la infanta Beatriz de Borbó i besnét d’Alfons XIII i Victoria Eugenia. Únicament es va deixar entrevistar en dos ocasions, una d’elles pel seu nét major, Alessandro Lequio. D’esta manera, el seu fill Aless Lequio era rebesnét del monarca espanyol i, per tant, nebot segon del rei Felip VI.

Últimes notícies

L’exdirector d’Emergències de la Generalitat es desmarca de la gestió de la dana mortal

Alberto Javier Martín Moratilla assegura al Congrés que el dia de la dana amb 230 morts no tenia competències operatives i defensa que va fer tot el que va poder amb els mitjans disponibles.

Castelló obri una nova ruta xàrter amb l’arribada de turistes d’Eslovàquia

L’aeroport de Castelló ha estrenat una operativa xàrter que connecta amb Bratislava durant quinze setmanes i que pot portar fins a 2.700 turistes eslovacs, mentre prepara una altra programació per a rebre 11.000 visitants austríacs entre 2027 i 2028.

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.