L'enginyera de telecomunicació valenciana, Eva Peral, ha rebut la Medalla a l'Èxit Públic de la NASA, que s'atorga a aquelles persones que han fet possible l'èxit d'una missió de l'Agència Espacial Nord-americana per les seues aportacions a la missió 'RainCube'.
Peral, que va estudiar en la Universitat Politècnica de València (UPV), ha contribuït a 'RainCube', una missió espacial amb un radar en una classe de microsatèl·lit batejat amb el nom de 'CubeSat'. Per a l'enginyera, que viu als Estats Units, «és un gran honor» rebre esta distinció, ha recollit la institució acadèmica en un comunicat.
Els 'CubeSats' són satèl·lits de la grandària d'una caixa de sabates, amb «grans limitacions de potència i de massa». Anteriorment, els CubeSats només s'havien utilitzat per a instruments passius, «però un radar és un instrument actiu, que transmet un senyal i després rep un ressò de la terra, per això sol ser gran, pesat i necessita una gran quantitat de potència», ha assenyalat Peral.
«Per a 'RainCube' hem inventat una nova arquitectura que permet reduir la massa, la potència i el volum en un factor entre 10 i 100». Això es traduïx en «un estalvi significatiu del cost d'enviar el satèl·lit a l'espai», ha detallat.
'RainCube' és «un radar atmosfèric que mesura la precipitació de forma global». Anteriorment, s'han enviat a l'espai satèl·lits similars a 'RainCube' però, suposen un pressupost tan elevat, que fins i tot per a la NASA només és possible ficar en òrbita un cada diferents anys.
«Amb 'RainCube' el cost ha disminuït tant que podrem enviar una constel·lació d'estos xicotets satèl·lits i d'esta forma incrementar el mostreig temporal i espacial de la precipitació a nivell global. Això permetrà, en un futur, millorar els models climàtics i d'esta forma obtindre prediccions més precises del clima», ha detallat Eva Peral.
L'enginyera valenciana treballa actualment en el Jet Propusion Lab de la NASA, en Pasadena (Califòrnia, els Estats Units). A més de la seua responsabilitat en RainCube, Peral és l'enginyera de sistemes del radar de la missió 'SWOT', «que té com a objectiu millorar el nostre coneixement de la topografia dels oceans i dels canvis hidrològics a nivell global».
Eva Peral va viatjar als Estats Units amb «una beca de la Caixa per a fer el seu doctorat i, al poc de temps, va acceptar una oferta de treball». Del seu pas per la Universitat Politècnica de València recorda a «professors excepcionals, com José Capmany, Javier Martí i Juan Ramón Torregrosa. Això i les paelles a l'aire lliure». «La formació teòrica va ser molt bona i la pràctica la he aprés durant el doctorat i en el treball", ha agregat.
Ha indicat que «la carrera no acaba en la universitat, sinó que és un procés d'aprenentatge continu, al llarg de tota la vida professional» i envia un consell per als qui encara no saben quin grau estudiaran «no és tan important la carrera que un tria, sinó la motivació i desig de superació personal».
Superació que ella ha demostrat en la seua vida professional, en la què «mai» ha sentit discriminació pel fet de ser dona. A l'hora de respondre quin és el treball del què està més satisfeta, aposta pel treball en equip i no el dubta: «els meus tres fills».
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!