Més de 2.000 persones han participat hui en la protesta conjunta que han organitzat la totalitat de les organitzacions professionals agràries de la Comunitat Valenciana –l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), ASAJA Alacant-Joves Agricultors, La Unió de Llauradors i Ramaders, la Coordinadora Llauradora del País Valencià (CCPPCOAG) i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders del País Valencià (UPA-PV)– per a reclamar mesures de suport a totes les administracions davant l’escala històrica dels costos de producció i la crisi de preus en origen.
L’acte de protesta ha consistit en una marxa de persones i vehicles (tant turisme i furgonetes com a tractors i maquinària d’ús agrícola) que ha discorregut des de les poblacions de Favara (Ribera Baixa) fins a Tavernes de la Valldigna (La Safor).
En la primera localitat s’ha realitzat un esmorzar popular i abans d’iniciar el recorregut s’ha produït la crema de taronges i caquis, d’un ninot amb la imatge del director d’ENESA, José Miguel Pérez, que pretén “carregar-se” l’actual assegurança de cítrics i també de banderes de països tercers que exerceixen competència deslleial a les nostres produccions, ens introdueixen plagues i no compleixen amb els estàndards europeus de producció.
Després de circular per l’N-332 fins a Tavernes de la Valldigna, en un recorregut d’uns 9 quilòmetres, en la plaça de l’Ajuntament d’aquesta localitat s’han dut a terme els parlaments i s’han escampat de nou caquis i taronges.
En les zones per on ha discorregut la protesta va ser on va començar el mal inici de la campanya de la taronja Navelina, que posteriorment s’ha estés a la resta d’àrees citrícoles, la qual registra en l’actualitat cotitzacions ruïnoses de fins a 0,15 euros per quilo que estan molt lluny de cobrir les despeses, a causa de l’entrada massiva d’importacions foranes i als abusos comercials de determinades cadenes de distribució.
Aquestes zones també concentren la major producció de caqui a Europa, un cultiu la rendibilitat del qual està contra les cordes a causa de la falta de solucions per a combatre les plagues i malalties.
Així mateix, la reivindicació remarca els danys en expansió que està ocasionant el Cotonet de Sud-àfrica – 200 milions de pèrdues en la present campanya citrícola– en les clementines, principalment en el sud de Castelló i nord de València.
Malgrat aquestes reivindicacions, en la protesta han participat persones afectades directament o indirectament per la greu crisi de rendibilitat que suporten la gran majoria de les produccions agrícoles i ramaderes.
Per això les organitzacions convocants demanden la posada en marxa d’un Pla de reconversió i reestructuració per als sectors agraris en crisis.
Les entitats representatives del camp valencià alerten d’una pujada sense precedents dels costos de producció en l’agricultura i la ramaderia i demanen mesures extraordinàries sobre aquest tema. L’energia elèctrica –necessària fonamentalment per a extraure l’aigua de reg– s’ha encarit un 270% i moltes entitats de reg es veuen abocades a renovar els seus contractes amb les comercialitzadores mitjançant increments inassumibles.
El gasoil que usen els tractors i altres màquines agràries ha pujat un 73%, així com els abonaments (+48%), l’aigua (+33%), els plàstics d’hivernacle (+46%) o les llavors (+20%).
En l’apartat de la ramaderia, l’encariment del 20% dels pinsos per a alimentació animal llastra la competitivitat de les explotacions.
Mentre els aliments comencen a experimentar un encariment per als consumidors, al principi de la cadena alimentària els productors no tenen la capacitat de repercutir la històrica escalada de costos en els preus que perceben.
Per això, a més de suports conjunturals, el sector agrari exigeix el compliment estricte i rigorós de la reforma de la Llei de la Cadena Alimentària aprovada ahir perquè servisca veritablement per a evitar pràctiques comercials abusives i garantisca preus justos per als productors.
Així mateix, les organitzacions agràries reivindiquen una Política Agrícola Comuna (PAC) més mediterrània i activar mesures de gestió de crisi, quan la situació ho requerisca, cas del Fons de Crisi previst per la PAC i/o fons nacionals.
També una profunda revisió dels acords comercials de la Unió Europea amb països tercers, començant per l’actual revisió del tractat amb Sud-àfrica, a fi d’establir reciprocitat en les condicions de producció, majors controls fitosanitaris i la declaració de ‘producte sensible’ a aquells cultius la rendibilitat dels quals es veja perjudicada.
Quant a les assegurances agràries reclamen un nou sistema nacional d’assegurances agràries adaptat a les necessitats dels agricultors i ramaders, i no als beneficis de les asseguradores, així com la implantació d’una assegurança de costos/ingressos agraris.
Unes altres de les peticions de les organitzacions agràries passen per una rebaixa significativa del mòdul de l’IRPF agrari, la revisió del Codi Penal per a millorar la lluita contra els robatoris en el sector agrari, una Llei d’Emergència per danys de fauna salvatge i una anàlisi dels recursos hídrics i inversió en obres hidràuliques, al costat del manteniment dels cabals per a regadiu del transvasament Tajo-Segura.
Les organitzacions convocants no descarten nous actes de protesta durant les pròximes setmanes, així com la participació en una gran manifestació a Madrid d’agricultors, ramaders i ciutadans en defensa d’un medi rural sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic.
