Sergio Ramos voldria deixar el Madrid perquè té problemes econòmics

Sergio Ramos

Sergio Ramos considera que no guanya prou en el Madrid per a pagar el seu deute | València Diari

 

Els mitjans deportius sorprenien esta setmana amb la notícia que Sergio Ramos hauria plantejat al Reial Madrid anar-se’n gratis. En un principi, es parlava d’una mala relació amb Florentino Pérez com el motiu d’esta decisió. Ara, però, tot apunta que el jugador i capità blanc tindria uns greus problemes econòmics que no podria resoldre amb el seu actual sou de 12 MEUR nets a l’any. 

 

Uns quants periodistes han explicat que el futbolista sevillà no ha tingut massa èxit amb les seues últimes operacions empresarials. És per això que s‘hauria obert a acceptar una oferta de 25 milions anuals que li hauria arribat des del futbol xinés.

 

Un gran deute per una mala inversió immobiliària 

Les dificultats financeres de Ramos haurien començat, segons explicava ‘El Confidencial’, amb la compra d’uns terrenys als afores de Madrid. El jugador els hauria comprat a través de l’empresa Desarollos Immobiliarios Los Berrocales SL, de la que té el 49,99% del capital. La resta de la societat pertanyeria en 1% a son pare, José María Ramos, i a Eroski, que a través de Cecosa Hipermercados, controla el 49% restant.

 

Sergio Ramos i la seua futura dona, Pilar Rubio, podrien iniciar una nova vida en la Xina | Instagram

 

Per a fer front a l’adquisició van demanar un préstec de 35 milions d’euros al Banc Santander. El novembre del 2018 haurien d’haver fet un primer reemborsament de 12 milions. Però problemes amb l’Ajuntament de Madrid els van impedir començar a construir i vendre els immoble i per això no van poder fer front als pagaments. 

 

Davant d’esta situació, l’entitat financera va començar els tràmits d’embargament. Ara, a través dels seus assessors legals, Sergio Ramos estaria provant de parar este procés, al mateix temps que negocia una possible venda al fons d’inversió estatunidenc Blackstone.

Últimes notícies

El Defensor del Poble obri una investigació per l’actuació policial en una protesta docent a València

El Defensor del Poble ha sol·licitat a la Direcció General de la Policia un informe detallat i material audiovisual sobre l'actuació d'un agent que presumptament va agredir a una mestra durant una manifestació de docents a València.

El Govern responsabilitza a l’Ajuntament de València de gestionar l’acampada de docents

La Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana sosté que és l'Ajuntament de València qui ha d'autoritzar i, si és el cas, retirar l'acampada de docents en la plaça de la Verge, en el marc de la vaga indefinida iniciada l'11 de maig.

Callosa de Segura declara tres dies de dol per l’últim crim masclista

L'Ajuntament de Callosa de Segura ha decretat tres dies de dol oficial per l'últim crim masclista i ha cridat la ciutadania a guardar un minut de silenci davant el consistori.

La Generalitat rebutja una negociació bilateral del finançament i reclama el CPFF

La Generalitat insistix que la reforma del finançament autonòmic ha de debatre's de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i descarta reunions bilaterals amb Hisenda.

Detinguda la parella de la dona assassinada per escanyament a Callosa de Segura

La Guàrdia Civil ha detingut a la parella d'una dona trobada morta per escanyament a Callosa de Segura, en un presumpte nou cas de violència masclista.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament convoca una vaga de famílies el 5 de juny

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una vaga de famílies el 5 de juny per a buidar les aules i recolzar al professorat en la quarta setmana de vaga indefinida.

Assassinada una dona per presumpta violència masclista a Callosa de Segura

Una dona va ser assassinada per escanyament a Callosa de Segura, Alacant, i el principal sospitós és la seua parella sentimental, investigat per un possible cas de violència masclista.

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.