L’estudi “Preocupacions davant una pròxima vellesa”, realitzat per la Fundació Mútua de Propietaris alerta que un 43% dels majors de 75 anys tenen alguna dificultat per a arribar a fi de mes amb els ingressos de la llar, encara que siga ocasionalment; un 43% té dificultats per a afrontar despeses imprevistes i un 42% no pot anar-se de vacances una setmana.
Malgrat que puga semblar el contrari, l’estudi de la Fundació Mútua de Propietaris apunta al fet que el fet de viure amb els fills no suposa una millor economia per als majors, un comportament que podria atribuir-se al fet que el motiu per a tornar a viure amb els seus pares són les dificultats econòmiques per a tindre la seua pròpia llar i, per aquest motiu, “l’economia d’aquests fills no suma, sinó que és l’economia de les persones majors que es reparteix entre tots membres de la llar”, explica Laura López Demarbre, vicepresidenta executiva de la Fundació Mútua de Propietaris, l’informe dels quals ha analitzat les preocupacions i percepcions sobre vellesa des de dos visions complementàries: d’una banda, la dels qui conviuen amb familiars de més de 75 anys i, per l’altre, la dels qui projecten la seua futura vellesa.
Però… quan comença la vellesa?
Estem preparats per a afrontar la vellesa? Quins assumptes ens preocupen del nostre futur? Quan ens considerem ‘majors’? D’acord amb l’estudi “Preocupacions davant una pròxima vellesa”, els valencians situem l’inici d’aquest període en els 74 anys, una edat que varia en funció de la perspectiva de vida: per als menors de 25 anys, aquest període comença als 69 anys mentre que per a les persones de 65 a 74 anys, als 78 anys.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) calcula que el percentatge de població major de 70 anys a Espanya que l’any 2020 se situava en el 14,4% del total de la població, aconseguiria un màxim històric del 25,3% entorn de 2055.
“L’arribada de la vellesa és l’última etapa de la vida en la qual cada vegada som més longeus. Per tant, tenim el repte de preparar-nos i adaptar el nostre entorn per a afrontar aquesta etapa i les seues noves necessitats amb la major qualitat de vida possible”, explica López Demarbre.
Però realment pensem en el moment de passar la barrera dels 75 anys? El 38% dels valencians afirma que mai ho fa, encara que aquest percentatge s’eleva en el cas de persones sense parents majors. En el costat oposat, un 11% admet que pensa en aqueix moment “sovint” i un 50% assegura que “alguna vegada”.
Una vegada conscienciats sobre el nostre futur, l’informe de la Fundació Mútua de Propietaris destaca que 3 de cada 10 valencians està molt o bastant preocupat per la seua vellesa, encara que la majoria (58%) es mostra poc o gens preocupada i un 12% ni tan sols pensa en això.
És de destacar que els més joves (18 a 24 anys) i els més majors (65 a 74 anys) són els que mostren un grau de preocupació menor. En aquest aspecte, tindre en la família a majors de 75 anys provoca major preocupació per les conseqüències d’aconseguir la vellesa i és que, “conéixer la realitat dels nostres majors de prop és un element sensibilitzador cap a les situacions que ells viuen”, assenyala López Demarbre.
Mobilitat, malaltia i economia, majors preocupacions
Si bé la majoria dels espanyols considera indiscutible la importància de cuidar-se per a arribar a la vellesa amb una major qualitat de vida, també reconeixen que la deterioració acaba sent inevitable. En aquest marc, l’informe de la Fundació Mútua de Propietaris revela que les situacions que més preocupen són tindre problemes de mobilitat (68%), patir una malaltia crònica (67%) i no disposar de diners per a viure (59%).
En relació als qui es mostren preocupats per la seua mobilitat en un futur, el 53% esmenta la necessitat de comptar amb una casa accessible, ja que, d’acord amb l’informe de la Fundació Mútua de Propietaris, un 43% dels habitatges està poc o gens adaptada. Portes automàtiques (53%), sòls antilliscants (38%) i rampes (35%) són els elements no disponibles que podrien ser més necessaris per a millorar la mobilitat. Per contra, l’ascensor (75%) o el plat de dutxa (66%) són elements que la majoria, o bé ja ho tenen disponible, o bé consideren que no és necessari.
En aquest apartat de l’accessibilitat en l’habitatge, l’estudi percep una clara conscienciació a l’hora d’adaptar l’habitatge a mesura que més edat tens per a anticipar-se a les no tan futures necessitats. Com a exemple, entre les persones de 64 a 75 anys un 65% tenen disponible el plat de dutxa; mentre que aquest indicador baixa al 41% entre el grup de 18 a 24 anys. El mateix ocorre amb l’ascensor: el 49% del grup entre 65 i 74 anys assegura tindre’l disponible, enfront del 40% del grup entre 25 i 34 anys.
El Govern, responsable de la qualitat de vida dels majors
Finalment, l’informe “Preocupacions davant una pròxima vellesa” analitza qui deu responsabilitzara de la qualitat de vida dels nostres majors i, en aquest punt, els valencians assenyalen al Govern com a responsable en un 42%, una ajuda que d’altra banda es reconeix pagada durant la vida laboral.
No obstant això, malgrat l’elevada responsabilitat assignada a l’Estat, els valencians no s’obliden tampoc de les responsabilitats individuals dels propis majors (29%) i les de les seues famílies (23%).
“És destacable que les persones majors no són percebudes com una càrrega ni per al sistema ni per a l’entorn social o familiar, sinó més aviat el contrari. De fet, es reconeix positivament el paper que les persones majors realitzen en el si de les seues famílies, tant en el terreny del suport familiar com del suport econòmic”, conclou la vicepresidenta executiva de la Fundació Mútua de Propietaris.
