Li tiren la culpa a un familiar mort d’una estafa en Almassora

L'edifici de l'Audiència Provincial de Castelló

Imatge d’arxiu de l’Audiència Provincial de Castelló | Google Maps

 

Tres persones han sigut acusades d’una presumpta estafa immobiliària en el municipi d’Almassora, en la comarca de la Plana Alta (Castelló). Ahir dilluns 27 de gener, dos d’elles van declarar davant l’Audiència Provincial de Castelló. 

 

Entre els acusats hi ha un oncle i la seua neboda, que eren l’administrador i l’apoderada d’una promotora, que van negar l’existència d’una possible estafa en la venda d’un local que anava a ser un restaurant, segons informa ‘Meditérraneo’.

 

La dona va dir que ella només signava el que li deien i que era son pare, ja mort, «qui portava l’empresa». I, per la seua banda, el processat va explicar a l’Audiència que ell era «obrer de tota la vida» i que mai anava a l’empresa, i va afegir que «confiava totalment en el seu germà.»

 

Les víctimes són dos germans

Les víctimes de l’estafa són dos germans que havien pagat per a comprar un local i muntar un restaurant. Els acusats van cobrar els diners sabent que no anaven a destinar-los a cancel·lar la hipoteca. La Fiscalia els acusa de què conscients de la nefasta situació econòmica, van voler desfer-se d’ell i el van vendre a uns tercers.

 

A demés, el Ministeri Públic afirma que va seguir rebent els diners dels afectats, qui van pagar 60.000 euros per la compra del local i, després, van estar pagant durant anys 2.000 euros mensuals, fins a arribar a una quantitat de 130.000 euros en total.

 

«Ara no tinc ni diners ni local», va afirmar una de les víctimes. «Em van fer un embolic i no em van avisar dels canvis de titularitat de l’empresa», va sentenciar un dels afectats per l’estafa.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.