La fiscal superior del TSJCV planteja rebaixar l’edat penal per a delictes sexuals dels 14 als 12 anys

La fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, s’ha mostrat a favor de rebaixar de 14 a 12 anys l’edat penal mínima en delictes sexuals comeses per menors, sempre que les sancions siguen reeducatives i no un “pur càstig”, davant l’augment d’aquesta mena d’agressions registrat durant l’any passat.

Quan t’arriba una agressió sexual d’un xiquet de 13 anys com a autor, cal actuar ja”, ha declarat després d’entregar la memòria de la Fiscalia de l’any passat en Les Corts, en al·lusió a la petició de rebaixar aquesta edat legal per part d’associacions judicials.

Gisbert ha traslladat també la seua “preocupació especial” per la major incidència de delictes sexuals en menors cada vegada més joves, amb casos de “cada vegada víctimes xiquetes més xicotetes, de 12-13 anys i alguna de deu”. “Això significa que no ho estem fent bé o que falten coses per fer”, ha constatat.

Sobretot, ha advertit de la necessitat d’“ensenyar realment als menors en igualtat i empatia, ja que “tenen conceptes molt dosificadors, retrògrads i masclistes de la dona i això és un problema”. “El sistema funciona correctament quan arriba la denúncia de la víctima –ha remarcat–, però els joves continuen adoptant uns rols moltes vegades pitjors que els adults”.

Amb tot això, la fiscal ha reconegut que seria convenient baixar l’edat legal de 14 a 12 anys en aquesta mena de delictes. Una petició que en el seu cas no és nova atés que es tracta d’alguna cosa que ja va demanar en 1996 quan coordinava la secció de Menors, quan “el propi entorn (dels agressors) no intervé”. Això sí, ha posat l’accent que cal mantindre l’“esperit” de la Llei del Menor i que les sancions tinguen “caràcter reeducatiu”.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.