El valencià Rodrigo, amb 77 anys, tancat en una presó de Colòmbia

Valla de una cárcelImatge d’una presó | València Diari


Rebre les notícies de València Diari

En la cel·la número huit del pati d’estrangers de la presó La Model de Bogotà passeja Rodrigo Cariñana, un valencià de 77 anys que es va convertir en el pres espanyol de major edat en Llatinoamèrica en ser detingut com a ‘mula’ en l’aeroport del Dorado de la capital colombiana.

 

‘El Viejito’, com li diuen els guàrdies de l’Institut Nacional Penitenciari i Carcerari (INPEC), porta un jersei verd i uns pantalons vaquers que li queden grans, perquè la seua roba es va quedar en la terminal aèria i des de d’eixe moment altres presos li han dixat roba per a vestir-se.

  

 

Cariñana és objecte de totes les mirades per la seua avançada edat i per la seua manera de caminar, pareix que en qualsevol moment es caurà pel seu delicat estat de salut. El vertigen no li deixa avançar amb facilitat i ha d’ajudar-se per les parets.

 

L’odissea d’este valencià va començar fa un any, quan la seua dona es va separar d’ell després de 54 anys de matrimoni. Sense rumb fix, sense casa i amb una vida en la què els deutes cada dia pesaven més, va decidir arriscar-se com a ‘mula’, com se’n diu a les persones usades com a correus per a portar drogues.

 

«Estic ací per portar droga en la maleta, estava molt apurat quan la dona es va separar de mi, em van llevar la meitat de la pensió i em van deixar només amb 300 euros (334 dòlars)», afirma entre llàgrimes.

  

 

 

Fa alguns anys, Cariñana va conéixer en una zona pròxima al port de València a Alejandro, un colombià amb qui va fer una amistat i que va canviar la seua vida. Quan el seu suposat amic va saber que estava endeutat li va presentar a una parella colombiana que li va oferir entre 4.000 i 5.000 euros (entre 4.451 i 5.564 dòlars) per a que fora ‘mula’.

 

L’espanyol i els colombians es van vore tres voltes i en l’última el van convéncer que fera ‘la ruta de la cocaïna’. «Ens vam vore, em van comentar tot, em van ensenyar un paper amb la legislació colombiana i ficava que per edat no entraria en presó», va comentar l’ancià. «També em van dir que si em passava alguna cosa, ells es farien càrrec de mi, que pagarien una prima. Jo no m’ho vaig creure, però vaig accedir».

 

Amb els bitllets aeris pagats i convençut de què res anava a passar, el 23 d’agost passat va començar la seua aventura cap a Colòmbia, el país amb més cultius de cocaïna del món. Durant tres dies es va allotjar en un hotel de cinc estreles en Bogotà i el 27 d’agost va viatjar a Palmira, en el departament de la Vall del Cauca (sud-oest), a on va estar 10 dies, abans de preparar el viatge de tornada a Espanya.

 

Va passar una setmana i mitja en una finca amb una dona i els seus dos fills, el menjar se l’emportava tots eixos dies un xic amb moto que mai es va llevar el casc i que va ser qui més tard li va donar la maleta carregada de droga. «La mateixa persona que em va portar allí després em va donar la cocaïna maleïda. A demés em van canviar el trajecte, primer anava a anar de Cali (capital de la Vall del Cauca) a Bogotà amb avió i després em van ficar un autobús que em va portar al Dorado durant 11 hores», va comentar.

 

Quan va arribar a l’aeroport un gos va olorar la seua maleta i els policies la van obrir i van trobar la cocaïna. No va ser emmanillat i creu que va ser per la pena de veure a un home tan major amb una càrrega de droga. Més tard el van portar a uns calabossos, a on va estar detingut 12 dies. «No menjava ni bevia aigua i, a demés, eixien rates».

 

Vida en la presó

La seua primera setmana en la presó va ser molt complicada pel seu estat de salut, ja que patix d’hipertensió i porta 15 anys prenent una medicació que li regula la pressió. Cariñana diu que, pel que preix, els medicaments que li donen ara en Bogotà li produeixen alts i baixos. No té por de morir, però sí de quedar-se mig paralític.

 

A demés, mostra gran preocupació quan parla del futur: «Jo ja no tinc futur, jo ja amb això no tornaré al meu barri, a on vaig viure 50 anys. Jo sé que soc responsable, però espere que l’Estat espanyol tinga en compte la meua edat per a fer com més prompte millor la meua repatriació, si no no xafaré Espanya mai més, moriré ací».

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Notícies relacionades

Activar notificacions D'acord No, gràcies