La Unió Europea demana a Sánchez confinar 12 comunitats autònomes per la tercera onada

 

La Comissió Europea ha aconsellat este dilluns 25 de gener que es tanquen totes les zones de la Unió Europea que sobrepassen una incidència acumulada a 14 dies per damunt dels 500 casos per 100.000 habitants. «La situació en Europa, amb les noves variants, ens fa prendre decisions difícils però necessàries», ha afirmat de manera taxativa la presidenta de l’organisme europeu, Ursula von der Leyen. Numerosos territoris, com ara la Comunitat de Madrid o la demarcació de Barcelona, superen el llindar marcat per la Comissió Europea.

 

Concretament, en Espanya la gran majoria de les comunitats tenen taxes més elevades que la recomanada per la Unió Europea. Només Canàries, Cantàbria, Astúries, Navarra i el País Basc estan per davall dels 500 casos. El pitjor territori és Extremadura que té una incidència acumulada a 14 dies de 1.448 casos. La seguixen Múrcia (1.332), Comunitat Valenciana (1.245), Castella i Lleó (1.215), La Rioja (1.208) i Castella la Manxa (1.158).

 

L’advertència en Espanya per a confinar les regions més afectades pel Covid-19

La Comissió Europea ha demanat als països membres que demanen a la seua ciutadania no desplaçar-se des de cap a zones de risc elevat d’expansió de la pandèmia, davant de l’entrada de les variants més contagioses als països europeus. La recomanació actual està fixada des de l’octubre de l’any passat, marcant limitacions per les zones amb més de 150 casos i menys de 500, tot i que no registrava cap classe de prohibició per a fer desplaçaments.

 

A partir d’ara, tot apunta que hi haurà una nova categoria al mapa epidemiològic amb un color roig fosc, que descriurà les zones a on la incidència acumulada a 14 dies sobrepassa els 500 casos per 100.000 habitants. El document al projecte apunta que «els estats membres hauran de dissuadir amb força els viatges no essencials des de i cap a les àrees classificades amb roig fosc».

 

Per un altre costat, per als viatgers que entren a la UE, la Comissió Europea advoca perquè els països exigisquen una PCR negativa feta abans del viatge, i per aquells països a on s’ha registrat una soca més perillosa del virus, mesures restrictives com autoaillament, quarantena i rastreig de casos fins dos setmanes després de l’arribada.

 

«La Comissió proposa que es desaconsellen enèrgicament tots els viatges no essencials fins que la situació epidemiològica haja millorat considerablement. En portar-ho a terme, els estats membres hauran de garantir la coherència amb les mesures que apliquen per a viatjar dins del seu mateix territori», ha comunicat la Comissió Europea en una nota de premsa.

 

 

Brussel·les incidix en què els països «adopten, mantinguen o reforcen» les seues mesures

A la volta, les persones que necessiten travessar la frontera habitualment per a treballar o per motius familiars no hauran de passar la quarantena, si bé la mesura de fer proves PCR serà suficient amb una freqüència «proporcionada». Brussel·les també advoca perquè no es prohibisquen tota classe de viatges, perquè la Unió Europea «no es pot permetre la disrupció dels viatges essencials, les cadenes productives i la distribució de vacunes».

 

Des de la Comissió Europea s’incidix en què els estats membres «adopten, mantinguen o reforcen» les mesures no farmacèutiques, com els confinaments o el tancament d’alguns locals, per fer un millor seguiment dels casos de coronavirus i duent a terme un millor registre d’informació sobre les noves variants del virus.

 

L’Executiu de la UE insta a què els països puguen sol·licitar a demés «proves addicionals segons siga necessari durant un període de fins a 14 dies, sempre que l’estat membre impose els mateixos requisits als seus habitants quan viatgen des del mateix país no pertanyent a la UE».

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Detingut a Alacant un fugitiu condemnat a Alemanya a 10 anys per robatoris de cotxes de luxe

Un home de 57 anys buscat per Alemanya ha sigut arrestat a Alacant. Estava condemnat a 10 anys de presó per dirigir una xarxa que robava cotxes d'alta gamma i simulava accidents per a estafar a asseguradores.

Nou detinguts per una onada de robatoris de desfibril·ladors i electrodomèstics a Casinos i altres localitats

La Guàrdia Civil ha detingut a nou persones, entre elles una menor, per una sèrie de robatoris amb força en un centre de dia de Casinos i en naus i comerços de València i Terol, amb un botí valorat en més de 33.700 euros.

Les flames apaguen les minifallas i un any de jocs, riures i somnis infantils a València

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic centrat en l'univers emocional i lúdic de la infància.

Cinc claus de les Falles de València 2026: art per la pau, malestar veïnal i cens en rècord

Les Falles de València de 2026 deixen cinc claus: un poderós missatge artístic per la pau, malestar veïnal creixent, menor tensió política, el plançó de Morrissey i un cens faller en màxims històrics.

València tanca unes Falles històriques amb un clam unànime per la pau i contra les guerres

La Cremà de quasi 770 falles acomiada unes festes marcades pel rècord de cens faller, el debat sobre la gestió d'aglomeracions i un potent missatge pacifista encapçalat per la falla municipal de Chaplin.

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.