La Unió Europea demana a Sánchez confinar 12 comunitats autònomes per la tercera onada

 

La Comissió Europea ha aconsellat este dilluns 25 de gener que es tanquen totes les zones de la Unió Europea que sobrepassen una incidència acumulada a 14 dies per damunt dels 500 casos per 100.000 habitants. «La situació en Europa, amb les noves variants, ens fa prendre decisions difícils però necessàries», ha afirmat de manera taxativa la presidenta de l’organisme europeu, Ursula von der Leyen. Numerosos territoris, com ara la Comunitat de Madrid o la demarcació de Barcelona, superen el llindar marcat per la Comissió Europea.

 

Concretament, en Espanya la gran majoria de les comunitats tenen taxes més elevades que la recomanada per la Unió Europea. Només Canàries, Cantàbria, Astúries, Navarra i el País Basc estan per davall dels 500 casos. El pitjor territori és Extremadura que té una incidència acumulada a 14 dies de 1.448 casos. La seguixen Múrcia (1.332), Comunitat Valenciana (1.245), Castella i Lleó (1.215), La Rioja (1.208) i Castella la Manxa (1.158).

 

L’advertència en Espanya per a confinar les regions més afectades pel Covid-19

La Comissió Europea ha demanat als països membres que demanen a la seua ciutadania no desplaçar-se des de cap a zones de risc elevat d’expansió de la pandèmia, davant de l’entrada de les variants més contagioses als països europeus. La recomanació actual està fixada des de l’octubre de l’any passat, marcant limitacions per les zones amb més de 150 casos i menys de 500, tot i que no registrava cap classe de prohibició per a fer desplaçaments.

 

A partir d’ara, tot apunta que hi haurà una nova categoria al mapa epidemiològic amb un color roig fosc, que descriurà les zones a on la incidència acumulada a 14 dies sobrepassa els 500 casos per 100.000 habitants. El document al projecte apunta que «els estats membres hauran de dissuadir amb força els viatges no essencials des de i cap a les àrees classificades amb roig fosc».

 

Per un altre costat, per als viatgers que entren a la UE, la Comissió Europea advoca perquè els països exigisquen una PCR negativa feta abans del viatge, i per aquells països a on s’ha registrat una soca més perillosa del virus, mesures restrictives com autoaillament, quarantena i rastreig de casos fins dos setmanes després de l’arribada.

 

«La Comissió proposa que es desaconsellen enèrgicament tots els viatges no essencials fins que la situació epidemiològica haja millorat considerablement. En portar-ho a terme, els estats membres hauran de garantir la coherència amb les mesures que apliquen per a viatjar dins del seu mateix territori», ha comunicat la Comissió Europea en una nota de premsa.

 

 

Brussel·les incidix en què els països «adopten, mantinguen o reforcen» les seues mesures

A la volta, les persones que necessiten travessar la frontera habitualment per a treballar o per motius familiars no hauran de passar la quarantena, si bé la mesura de fer proves PCR serà suficient amb una freqüència «proporcionada». Brussel·les també advoca perquè no es prohibisquen tota classe de viatges, perquè la Unió Europea «no es pot permetre la disrupció dels viatges essencials, les cadenes productives i la distribució de vacunes».

 

Des de la Comissió Europea s’incidix en què els estats membres «adopten, mantinguen o reforcen» les mesures no farmacèutiques, com els confinaments o el tancament d’alguns locals, per fer un millor seguiment dels casos de coronavirus i duent a terme un millor registre d’informació sobre les noves variants del virus.

 

L’Executiu de la UE insta a què els països puguen sol·licitar a demés «proves addicionals segons siga necessari durant un període de fins a 14 dies, sempre que l’estat membre impose els mateixos requisits als seus habitants quan viatgen des del mateix país no pertanyent a la UE».

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.