L’Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha registrat deu trasplantaments renals de donant viu en el primer semestre de 2026 a València, una xifra que ja supera tota l’activitat de 2024 i que s’acosta al rècord assolit en 2025, gràcies a l’optimització del procés de donació i trasplantament.
Segons ha informat la Generalitat, estes deu donacions renals en vida en només sis mesos ja deixen arrere les set donacions registrades durant tot 2024. A més, el centre podria superar enguany el màxim històric de 2025, quan es van comptabilitzar quinze trasplantaments de renyó de donant viu adult i un en menor.
La coordinadora de trasplantaments de La Fe, Ana Tur, ha explicat que darrere d’este increment hi ha una millora global de l’organització. Segons ha indicat, el trasplantament de donant viu permet programar la cirurgia en el moment òptim per a donant i receptor, és a dir, quan tots dos es troben en millor estat de salut.
Tur ha subratllat que este factor fa possible, en alguns casos, evitar l’entrada del pacient en diàlisi. Este és un punt clau, perquè la diàlisi implica sessions periòdiques i una càrrega important per a la qualitat de vida, mentres que el trasplantament prompte pot reduir esta dependència.
Beneficis mèdics del trasplantament de donant viu
A més de la planificació de la intervenció, La Fe realitza l’extracció del renyó i l’implant quasi de manera simultània. Este procediment limita el temps que l’òrgan roman sense irrigació sanguínia, el que es coneix com a dany isquèmic.
Reduir este temps d’isquèmia augmenta les probabilitats que el ronyó comence a funcionar de manera immediata després del trasplantament. Açò es tradueix en una recuperació més ràpida del pacient receptor i en menys complicacions inicials.
El cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital La Fe, Pablo Molina, ha remarcat que, ‘junt amb este menor risc d’isquèmia, quan a més existix relació genètica entre donant i receptor, la major similitud immunològica minimitza el risc de rebuig’.
Segons ha destacat també el doctor Molina, ‘el trasplantament renal de donant viu constituïx l’opció terapèutica que proporciona els millors resultats en supervivència de l’empelt, supervivència del pacient i qualitat de vida’. D’esta manera, es considera una alternativa especialment favorable per als malalts com insuficiència renal avançada.
Perfil dels donants i procediment
Les dades històriques de l’estat espanyol, arreplegades per la Organització Nacional de Trasplantes (ONT), dibuixen un perfil molt definit de donant viu. Este patró també es reproduïx a l’Hospital La Fe.
Entorn del 64 % de les persones que donen un ronyó en vida són dones, i l’edat mitjana se situa al voltant dels 52 anys. Estes característiques s’ajusten al perfil majoritari descrit pels registres oficials.
Respecte al vincle amb el receptor, predominem les parelles sentimentals i els familiars de primer grau. En este grup s’inclouen germans i progenitors, que solen ser els candidats més freqüents per a la donació en vida per la relació de confiança i el component genètic.
En els casos en què el donant no té vincle familiar amb el receptor, la legislació establix controls addicionals. Esta figura es coneix com ‘el bon samarità’ i, per a garantir que la decisió és completament altruista, la llei exigix acreditar-ho davant d’un jutge.
Pel que fa a la tècnica quirúrgica, La Fe utilitza com a estàndard la laparoscòpia per a l’extracció del ronyó. A més, s’està implementant l’ús del robot Da Vinci, que permet una cirurgia encara més precisa i mínimament invasiva.
Este tipus de cirurgia ha substituït la ferida lumbar tradicional. Gràcies a això, es reduïx el temps d’hospitalització i es facilita una recuperació molt més ràpida per a la persona donant.
Després de la intervenció, la persona que ha donat el ronyó pot fer una vida normal. L’únic requisit és sotmetre’s a controls mèdics periòdics per a monitoritzar la seua funció renal durant tota la vida.
A més, des de març de 2025, estes persones es beneficien d’un règim especial d’incapacitat temporal. Este règim protegix la seua situació laboral durant tot el procés de donació i de recuperació, la qual cosa facilita que puguen afrontar la intervenció amb més seguretat jurídica i social.
