Els tribunals de les oposicions docents porten més de 420 dies sense cobrar

Membres de nombrosos tribunals de les oposicions docents celebrades en 2025 a la Comunitat Valenciana han denunciat que continuen sense rebre la remuneració promesa pel seu treball obligatori, més de 420 dies després de finalitzar el procés.

Segons han informat en un comunicat difós per Assemblees Docents PV, la Conselleria d’Educació no ha efectuat cap pagament durant els mesos d’agost i setembre, malgrat el compromís adquirit. Per este motiu, el col·lectiu ha decidit traslladar formalment les seues queixes al Síndic de Greuges.

Els docents expliquen que la Conselleria d’Educació seguix sense abonar les quantitats acordades per una faena extraordinària i obligatòria que es va prolongar durant els mesos de maig, juny i juliol de 2025. Consideren que es tracta d’una situació ‘insostenible’ i que ‘incomplix’ les obligacions bàsiques de l’administració amb el seu personal.

Recorren al Síndic de Greuges

Els integrants dels tribunals han decidit elevar el cas al Síndic de Greuges per a deixar constància oficial de l’impagament i reclamar una solució. Assenyalen que el retard ja supera l’any i que no tenen cap calendari clar de pagament.

Denuncien igualment que la Conselleria ha descomptat dels seus salaris els dies de vaga exercits durant els mesos de maig, juny i juliol passats. No obstant això, ‘seguix sense abonar el treball obligatori realitzat en les oposicions de 2025′, lamenten.

Els docents responsabilitzen tant els departaments competents en matèria d’Hisenda com la pròpia Conselleria d’Educació. Asseguren que des del primer moment ‘s’estan donant tot tipus d’excuses que no correspondrien i s’està desentenent d’esta situació des de l’inici del procés’.

En molts casos, les quantitats pendents de cobrar superen els 3.000 euros per persona, indiquen. Este import també hauria servit per a compensar part dels diners que molts docents van avançar per a cobrir dietes i desplaçaments durant l’exercici de les seues funcions als tribunals,

Els afectats recorden que estos tribunals estan formats per funcionaris i funcionàries de carrera designats segons la seua especialitat. La seua participació en el procés selectiu és obligatòria i la mateixa Conselleria d’Educació la requerix formalment, subratllen.

‘Además de cumplir con tu jornada laboral, tenías que dedicar prácticamente otra jornada completa a corregir exámenes y realizar todas las tareas relacionadas con el proceso de selección’, expliquen els docents. Asseguren que van arribar a treballar ‘més de dotze hores diàries durant molts dies’ per a poder complir els terminis establits per l’administració.

Segons recorda el col·lectiu, la celebració d’estes oposicions ja va estar en risc per una convocatòria de vaga. Expliquen que, en un primer moment, la Conselleria d’Educació no contemplava remunerar esta càrrega extra de treball, malgrat la dedicació exigida.

Va ser després de les negociacions mantingudes amb el comité de vaga quan es va aconseguir el compromís de compensar econòmicament els tribunals de les oposicions docents de 2025. Este acord també incloïa els tribunals de les oposicions de mestres celebrades en 2024, que igualment havien assumit una dedicació extraordinària, segons remarquen els afectats.

Últimes notícies

Aemet activa l’avís taronja per fortes pluges al nord de Castelló este dijous

Aemet ha activat per a este dijous a la vesprada l’avís taronja al nord de Castelló per pluges que poden arribar a 100 l/m2 en poques hores, i el nivell groc s’estén a València i al sud de la província castellonenca per ruixats intensos i tempestes.

La defensa d’Emilio Argüeso denuncia al CGPJ per no comunicar-li l’arxiu de les queixes contra la jutgessa de la DANA

La defensa de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso ha denunciat davant el Defensor del Poble que el CGPJ haja fet públic a la premsa l’arxiu de les seues queixes contra la jutgessa de la DANA de Catarroja sense notificar-li formalment la resolució. Anuncien que impugnaran la decisió quan tinguen accés a l’acord complet.

Buñol reconeix Màxim Huerta com a Fill Adoptiu per la seua trajectòria cultural

El Ple de l’Ajuntament de Buñol ha nomenat l’escriptor i exministre de Cultura Màxim Huerta Fill Adoptiu del municipi, en reconeixement al seu vincle personal i a la seua aportació a la vida cultural local. El guardó destaca també el paper de la Llibreria de Doña Leo com a focus literari i motor de la Festa del Llibre.

El decret Mari Carmen, entre els titulars i la realitat de l’habitatge

Albert Llueca valora el decret Mari Carmen com a resposta a la crisi residencial i a la necessitat d'un habitatge digne.

La IA impulsa la transformació del teixit empresarial valencià, segons Jordi Sevilla

L’exministre Jordi Sevilla ha destacat a València la transformació del teixit empresarial valencià gràcies a la intel·ligència artificial i la digitalització, i ha advertit d’un cicle econòmic menys generós. Íñigo de la Serna ha reclamat reformes estructurals i més educació i formació per a reforçar la productivitat i la competitivitat d’Espanya i d’Europa.

València distingix Ceuta i els futbolistes valencians campions del món

El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat els Honors i Distincions de 2026, amb una Medalla d'Honor excepcional per a Ceuta i títols per als futbolistes Ferran Torres i Alejandro Grimaldo, campions del món amb Espanya.

Convocada una manifestació a València contra els especuladors de vivenda este dissabte

Diversos col·lectius pel dret a l’habitatge han convocat una manifestació a València este dissabte 3 d’octubre contra els especuladors i el que qualifiquen de govern rentista, davant preus impossibles, desnonaments i sinhogarisme creixent. La marxa eixirà de Porta de la Mar a les 11.00 hores i arribarà al Palau de Les Arts, coincidint amb el Valencia Real Estate Summit 2026.

La marxa del 9 d’Octubre cridarà a ‘guanyar el país’ pels drets dels valencians

La manifestació vespertina del 9 d’Octubre recorrerà el centre de València amb el lema ‘Guanyem el país’ per reclamar més autogovern, finançament just i defensa de la llengua, la vivenda i el territori.