Un equip d’investigació ha demostrat que la llum solar que entra directament per les finestres supera els nivells de fototeràpia recomanats en els protocols mèdics i, per tant, no resulta adequada per a previndre la icterícia en nounats, una afecció molt freqüent que afecta més de la mitat dels bebés en els seus primers dies de vida.
El treball ha sigut desenrotllat per personal investigador del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València i dels hospitals universitaris valencians Francesc de Borja i La Ribera, a través de la Fundació Fisabio. L’objectiu era comprovar si una pràctica encara habitual en moltes llars, la de col·locar al bebé al sol prop d’una finestra per a intentar reduir la icterícia, té realment fonament i pot considerar-se una alternativa segura a la fototeràpia mèdica.
La icterícia neonatal sol ser lleu i transitòria, i en la majoria dels casos es resol sense complicacions. No obstant això, si els nivells de bilirubina en sang s’eleven massa i no es tracten a temps, esta condició pot tornar-se perillosa i arribar a causar mal neurològic. Per a evitar estes conseqüències, la pràctica clínica es basa en el diagnòstic precoç mitjançant cribratge de bilirubina i en l’ús de dispositius de fototeràpia controlada, que emeten llum en un rang específic i amb una intensitat ben definida.
Persistència de la recomanació de posar al bebé al sol
Malgrat que les guies clíniques no recomanen l’exposició al sol per a previndre o tractar la icterícia neonatal, en la pràctica quotidiana continua sent freqüent el consell informal de posar al bebé al sol, prop de la finestra. Esta recomanació es transmet sovint de manera oral, entre famílies o fins i tot en alguns entorns sanitaris, com si es tractara d’una versió casolana de la fototeràpia.
En el seu estudi, els investigadors van analitzar com es comporta la llum solar en travessar diferents tipus de vidre utilitzats habitualment en vivendes. Van avaluar fins a set tipus distints de cristalls i van comprovar que, encara que la llum que entra per les finestres manté una intensitat elevada en la banda blava —la mateixa que s’usa en els tractaments mèdics—, ho fa sense cap mena de control i acompanyada d’altres radiacions potencialment perjudicials.
Per a concretar estos efectes, van mesurar la irradiància solar en diferents condicions i van constatar que, en exteriors, la llum blava pot aconseguir valors fins a huit vegades superiors als utilitzats en la fototeràpia intensiva. En travessar el vidre, entre un 70% i un 90% d’eixa llum continua arribant a l’interior, de manera que un nounat col·locat al costat d’una finestra pot rebre nivells de radiació molt elevats i difícils de controlar. Esta situació s’allunya de l’entorn segur i regulat dels dispositius mèdics, on el personal sanitari ajusta la dosi exacta i la duració del tractament.
A més, el treball revela que els vidres habituals no filtren de manera eficaç altres radiacions com la ultraviolada (UVA) o la infraroja. Estes radiacions no aporten beneficis terapèutics enfront de la icterícia, però sí que poden provocar efectes adversos com a sobrecalfament del cos del bebé, deshidratació o danys en la pell i en els ulls si l’exposició es prolonga o es repetix de forma continuada.
A diferència dels equips de fototeràpia, que permeten regular amb precisió la intensitat de la llum, seleccionar el rang d’emissió adequat i protegir el pacient amb mesures específiques, l’exposició al sol depén de múltiples factors canviants. Influïxen l’hora del dia, la meteorologia, l’estació de l’any, l’orientació de la vivenda, la superfície envidrada o la distància del bebé a la finestra, entre altres aspectes. Esta variabilitat fa impossible garantir ni l’eficàcia ni la seguretat de la pràctica de posar al nounat al sol després del cristall.
L’estudi subratlla que els envidraments residencials deixen passar nivells molt elevats d’irradiància solar, amb un espectre ampli que inclou radiació UVA i infraroja, i una irradiància blava diverses vegades superior a la utilitzada en fototeràpia, però sense selectivitat ni control de dosi. Per això, els autors conclouen que l’exposició al sol a través d’una finestra no és recomanable com a mètode preventiu ni terapèutic enfront de la icterícia neonatal.
Com a conclusió general, el treball remarca la importància de seguir les pautes clíniques establides, que es basen en el cribratge sistemàtic de bilirubina i en l’ús de fototeràpia regulada quan siga necessari. D’esta manera es minimitzen els riscos i es garantix un tractament eficaç, evitant recórrer a solucions casolanes que, encara que semblen inofensives o tradicionals, poden suposar un excés de radiació per al nounat.
La idea del projecte i de l’estudi va sorgir en el marc de Safor Salut, un programa de cooperació entre actors clau del sistema valencià d’innovació en salut en l’àrea de La Safor i el seu entorn. El treball s’ha desenrotllat dins de la convocatòria de 2023 del programa Polisabio, impulsat per la Universitat Politècnica de València i Fisabio, i integrat en UniSalut, l’aliança de col·laboració entre la Fundació Fisabio i les universitats valencianes UPV, UJI, UMH i CEU Cardenal Herrera.







